castellano


Certificat Apostasia




apostasia Arxiu Ateus carta concordato Debats dios estado laico falso iglesia laica laicidad laicitat lliga mort Novedades tertulia Tertúlies trobades trobades apostasia






Codi etic






Ateus de Catalunya és soci fundador de la AILP


Darrers articles i novetats

(es manté l'idioma original dels articles)

 

La religió Islàmica a les escoles catalanes

comunicat premsa_200903

Publicat el 4 Septiembre 2020 | Arxivat a Arxiu, Ateus

22 D’AGOST DE 2020 DIA INTERNACIONAL EN COMMEMORACIÓ DE LES VÍCTIMES D’ACTES DE VIOLÈNCIA BASATS EN LA RELIGIÓ O LES CREENCES

Naciones Unidas declaró el año pasado el 22 de agosto ‘Día Internacional en Conmemoración de las Víctimas de Actos de Violencia basados en la Religión o las Creencias’. La fecha no fue elegida al azar sino que buscaba ser una continuación del ‘Día Internacional de Conmemoración y Homenaje a las Víctimas del Terrorismo’ que desde 2017 se celebra el 21 de agosto. Aunque la Declaración Universal de los Derechos Humanos, proclamada por la Asamblea General de las Naciones Unidas en 1948, ya establecía en su artículo 2 que «Toda persona tiene todos los derechos y libertades sin distinción alguna de raza, color, sexo, idioma o religión» y en su artículo 18 que «Toda persona tiene derecho a la libertad de pensamiento, de conciencia y de religión; este derecho incluye la libertad de cambiar de religión o de creencia, así como la libertad de manifestar su religión o su creencia, individual y colectivamente, tanto en público como en privado», la jornada invita a reflexionar sobre los innumerables actos de terrorismo que aún hoy se suceden en el mundo entero, en nombre de Dios o, lo que es lo mismo: utilizando el nombre de Dios en vano. Porque aunque nos parezca paradójico en pleno sigo XXI, el 61% de la población mundial vive en países donde no se respeta la libertad religiosa. 6 de cada 10 personas en el mundo no pueden expresar su fe o€ su falta de fe.

Porque, a pesar de que existen alrededor de 4.200 religiones en el mundo – sin contar las innumerables extintas–, el principal enemigo de la religión no resultó la ciencia, sino otras religiones. O el uso perverso que algunos hacen de ellas. Entre los muchos conflictos activos en nombre de Dios a día de hoy tenemos el humeante polvorín entre sionistas y suníes en Tierra Santa; suníes y hutíes en Yemen, suníes de Arabia Saudí y chiíes de Irán, hindúes y budistas en Sri Lanka, hindúes y musulmanes en India y Pakistán; persecución de hindúes y sijs en Afganistán y Bangladés donde también hay enfrentamientos entre musulmanes y cristianos; masacre a musulmanes por parte de los budistas en Myanmar; guerra entre los musulmanes del norte y los cristianos y animistas del Sur en Sudán, enfrentamiento entre el gobierno cristiano de Etiopía y el gobierno islámico de Eritrea; conflicto entre cristianos griegos y musulmanes turcos en Chipre o la invasión de China a Tíbet y persecución del budismo tibetano entre un largo etcétera en el que resulta fácil discernir dónde acaba la religión y empieza la política o, dicho de otro modo: donde ya no hay devoción y compasión, lo que hay es utilización de las religiones para convertirlas en un arma de guerra disparada por devotos manipulados.

 Pareciera que la opción más lógica y también la más segura es perder la fe –los datos de la última Encuesta Social Europea muestran que ya un 50% de españoles entre 18 a 26 años se declaran ateos o agnósticos–, pero no. Hasta 14 países castigan el ateísmo o la apostasía con pena de muerte. Que baje Dios y lo vea.

El legado religioso español no está libre de pecado: desde invasiones del imperio en el que nunca se ponía el sol a golpe de crucifijo a la hoguera de la inquisición y, sin necesidad de viajar tan lejos en el tiempo, el franquismo acabó con la libertad religiosa de la Carta Magna que establecía que en España «no hay ninguna religión oficial» a la vez que defendía «la libertad de conciencia y el derecho a practicar libremente cualquier religión» devolviéndonos, por decreto, al concordato de 1851: «La religión católica apostólica romana sigue siendo la única de la Nación española y gozará de los derechos y de las prerrogativas que le corresponden en conformidad con la Ley Divina y el Derecho Canónico». No fue hasta 1978 que España volvió a ser declarado un país aconfesional donde «se garantiza la libertad ideológica, religiosa y de culto de los individuos y las comunidades sin más limitación, en sus manifestaciones, que la necesaria para el mantenimiento del orden público protegido por la ley».

Sin embargo, este ‘Día Internacional en Conmemoración de las Víctimas de Actos de Violencia basados en la Religión o las Creencias’ nos ha de servir tanto para detectar nuestras faltas pasadas como, sobre todo, activar los radares ante los crecientes discursos de odio que nunca son, en absoluto, triviales. Toda guerra empezó con alguien tirando una primera piedra. Creer, en Dios, o en otras deidades sobrenaturales es algo común a todas las épocas y culturas, quién sabe si por la necesidad humana de encontrar un sentido al misterio de la muerte o para dotar de sentido a la vida misma. Cada cual con sus motivos. Cada cual con sus creencias. Lo que sí es un asunto común es defender que esta fe se ejerce desde la libertad y nadie trata de imponer un Dios creado a su imagen y semejanza. Que nadie nunca utilice lo que es sagrado como arma de guerra. Porque no, no hay guerras santas, sino demonios en la tierra que no dudan en usar el nombre de Dios en vano.

 

Publicat al “DIARIO DE IBIZA”  EL 22-8-2020

Publicat el 22 Agosto 2020 | Arxivat a Ateus

Gran concurs ateu

QUI HI HA DARRERA DE  http://www.maraltrix.com/?

 

Es una “curiosa” web, on es ven moooooooolt de fum, però no es diu qui hi ha al darrera, qui posa els diners? el domini està comprat a traves d’una empresa de Barcelona.

S’admeten objectes com a premi del concurs.

Publicat el 6 Junio 2020 | Arxivat a Ateus

TERTÚLIA 26-5-2020 “Ley de libertad de conciencia, versus Ley de libertad religiosa”

Continuem amb les tertúlies online.

La tertúlia ens servirà per pensar durant el confinament i a més hi podran participar aquells que estan lluny de Barcelona, seria força interessant la participació de socis que normalment no poden assistir, jo personalment els convido i espero la seva presència. Això del covid va per llarg.

Quedem el dimarts 26 de maig de 2020, a les 18,30 hores. Es pot entrar encara que sigui amb retard.

El tema que abordarem serà «Ley de libertad de conciencia, versus, Ley de libertad religiosa» Si algú pot que prepari una presentació de 5/10 minuts, endavant i que m’avisi.

La «Ley de libertad religiosa» va esser aprovada el 1980, ja fa 40 anys, podeu trobar el text actual a http://ateus.org/docs/legesp.htm#leylibertad i encara que alguns partits si han compromès, mai s’ha modificat. El deep state, on es troba l’església i els seus atlàters, ho han impedit sempre, dons qualsevol canvi sería en detriment dels privilegis de l’església i de les religions.

Nosaltres ja fa anys que varem treballar el tema, juntament amb altres organitzacions, des de una perspectiva diferent de les altres — Izquierda Unida, Europa Laica, etc. – no proposem un text articulat i fem una proposta de principis inspiradors, de forma que el debat pugui esser seguit i treballat per tota la societat. Podeu trobar el text de la nostra proposta a http://ateus.org/?page_id=2899, es una pàgina privada a la que cal entrar amb la contrasenya: ateusdocuments.

El nostre text es curt, fàcil de llegir i entenedor, per tant també podem debatre sobre si cal modificar-lo, actualitzar-lo o esmenar-lo. LLEGIU-LO

Per participar cal tenir un compte de correu al Gmail. Qui no el tingui i vulgui participar en la videotertúlia, el pot aconseguir fàcilment i gratis entrant a: https://www.gmail.com/mail/help/intl/es/about.html?iframe.
Si entreu a la videotertúlia a través de PC tipus torre cal disposar de càmera i micròfon. Els ordinadors portàtils, les tauletes i els telèfons mòbils ja els porten d’origen.

Si useu el mòbil o la tauleta recordeu que cal que el compte de gmail sigui accessible des del dispositiu. Cal tenir llum suficient, no molt potent, però que il·lumini la cara.
Per entrar a la conversa, només caldrà clicar aquest enllaç a la data i hora esmentades: https://hangouts.google.com/call/5C7o2AEkHT4tJNd8Om-vAEEI (Recordeu que heu de tenir un compte de Gmail-Google.)

Un cop dins la videotertúlia, accedint a la part inferior de la pantalla podeu activar/desactivar el micròfon i/o el vídeo (que no us vegin) o sortir (penjar, tocant el telèfon vermell que hi ha al centre).

En aquest tipus de trobades cal observar estrictament algunes normes:

Les intervencions seran, segons el nombre de participants i el nombre d’intervencions, d’entre 3 i 5 minuts màxim.
Caldrà forçosament demanar torn de paraula aixecant la mà. Com que no necessàriament el moderador veurà les senyals, cada cop que la llista s’hagi exhaurit, es podran demanar paraules, que es donaran per ordre de petició per el moderador i seran respectades inexcusablement.

Si algú es salta el torn o s’allarga més del temps establert, el moderador farà sonar una campaneta.

APORTACIO FINAL, PRESENTACIÓ PER LA TERTÚLIA

Publicat el 24 Mayo 2020 | Arxivat a Ateus

ESTADÍSTIQUES DE L’ASSISTÈNCIA A LES TERTÚLIES

En proves us oferim les estadístiques de les tertúlies, debats i xerrades que anem fent, a mida que trobem o tinguem mes dades actualitzarem el gràfic. Si passeu el ratolí per sobre veureu mes dades.

 

Publicat el 23 Abril 2020 | Arxivat a Ateus, Tertulias

REVISTA GAIETÀ RIPOLL I TERTÚLIA 23-4-2020

Col·legues aquí teniu tres propostes interessants:

No sé si vas veure aquest reportatge de TV3 (sense ficció) sobre les immatriculacions de l’església catòlica a Espanya. És interessantíssim.
És en català amb algunes intervencions en castellà. Els subtítols només en català.
Aquí tens l’enllaç:
https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/sense-ficcio/buscant-loremus/video/5800220/

Revista Gayetà Ripoll

Article: ATEISMO: EL ANTIVIRUS CONTRA LA FE PATRIARCAPITALISTA
Autor: J.Agustin Franco Martinez
Link: https://gaietaripoll.blogspot.com/2020/04/ateismo-el-antivirus-contra-la-fe.html?m=1

Article: DERECHOS ENTRE CONVENCIÓN Y SUSTANCIA –aquest article es publica com a part del material per preparar la tertúlia del dia 23 d’abril d’enguany-
Autor: Miguel Steiner, soci d’Ateus
Link: https://gaietaripoll.blogspot.com/2020/04/derechos-entre-convencion-y-sustancia.html

 

Publicat el 16 Abril 2020 | Arxivat a Ateus

TERTÚLIA ON LINE “DRETS HUMANS, LA POSICIÓ DE LES RELIGIONS I DELS ATEUS” 23-4-2020

Continuem amb les tertúlies online. A la darrera vàrem proposar fer aquesta a partir del llibre «Laicismo: Política, Religión y Libertad» de Andrew Copson, vaig indagar qui podia disposar del llibre per assolir un nombre de socis que l’haguesin llegit, però el nombre de respostes positives no dona de si per ajudar a la tertúlia, per tant ho posposem per mes endavant.

La tertúlia ens servirà per pensar durant el confinament i a més hi podran participar aquells que estan lluny de Barcelona, seria força interessant la participació de socis que normalment no poden assistir, jo personalment els convido i espero la seva presència. Això del covid va per llarg.

Quedem per el dijous, 23 d’abril de 2020, a les 18,30 hores. Es pot entrar encara que sigui amb retard.

El tema que abordarem serà «Drets Humans, la posició de les religions i dels ateus», Si algu pot que prepari una presentació de 5/10 minuts, endavant i que m’avisi.

Els drets humans es defineixen generalment com aquelles llibertats, facultats, institucions o reivindicacions bàsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seva condició humana, per tal de garantir-li una vida digna. Aquests drets es posseeixen independentment de quina sigui la situació legal o jurídica del país o regió en el que habita i de factors com l’estatus, l’ètnia, la nacionalitat o qualsevol altra circumstància de l’individu en qüestió.
D’ençà a finals del segle XVIII es comença a concretar que els drets humans són inalienables i inherents a la persona. No poden ser concedits, limitats, canviats o venuts i tan sols poden ser assegurats o violats.
De forma legal, els drets humans queden recollits en l’ordenació legal de molts països, així com en diversos tractats internacionals, el més important dels quals és la Declaració Universal dels Drets Humans. A més, en la majoria de països avançats, els drets humans són una base ètica i moral al voltant de la qual es pretén construir l’ordre geopolític de la societat moderna, al marge de qualsevol altra consideració legal.
Els drets humans són i han estat objecte d’estudi per part de diversos corrents filosòfics i polítics al llarg de la història, com el dret natural, el racionalisme o el positivisme. (Viquipèdia)
Analitzarem la conducta de les religions i proposem les nostres alternatives, amb especial atenció al document que va elaborar el sindic a partir de la nostra proposta i les de les religions, el trobareu a http://www.sindic.cat/site/files/480/Dret%20a%20la%20llibertat%20de%20consci%E8ncia%20i%20religi%F3.pdf

Per participar cal tenir un compte de correu al Gmail. Qui no el tingui i vulgui participar en la videotertúlia, el pot aconseguir fàcilment i gratis entrant a: https://www.gmail.com/mail/help/intl/es/about.html?iframe.
Si entreu a la videotertúlia a través de PC tipus torre cal disposar de càmera i micròfon. Els ordinadors portàtils, les tauletes i els telèfons mòbils ja els porten d’origen.

Si useu el mòbil o la tauleta recordeu que cal que el compte de gmail sigui accessible des del dispositiu. Cal tenir llum suficient, no molt potent, però que il·lumini la cara.
Per entrar a la conversa, només caldrà clicar aquest enllaç a la data i hora esmentades:
https://hangouts.google.com/call/5C7o2AEkHT4tJNd8Om-vAEEI
(Recordeu que heu de tenir un compte de Gmail-Google.)

Un cop dins la videotertúlia, accedint a la part inferior de la pantalla podeu activar/desactivar el micròfon i/o el vídeo (que no us vegin) o sortir (penjar, tocant el telèfon vermell que hi ha al centre).

En aquest tipus de trobades cal observar estrictament algunes normes:

Les intervencions seran, segons el nombre de participants i el nombre d’intervencions, d’entre 3 i 5 minuts màxim.
Caldrà forçosament demanar torn de paraula aixecant la mà. Com que no necessàriament el moderador veurà les senyals, cada cop que la llista s’hagi exhaurit, es podran demanar paraules, que es donaran per ordre de petició per el moderador i seran respectades inexcusablement.
Si algú es salta el torn o s’allarga més del temps establert, el moderador farà sonar una campaneta.

Publicat el 16 Abril 2020 | Arxivat a Ateus

Tertúlia “Transcendència” online, dijous 2-4-2020 a les 18 h

Tal com vàrem anunciar hem fet una mica de feina i hem preparat una tertúlia online.

Ens servirà per pensar durant el confinament i a més hi podran participar aquells que estan lluny de Barcelona. Si la experiència surt bé es pot repetir el sistema quant no hi hagi covid-19, per tal d’obrir la porta a tots aquells que no poden assistir a les tertúlies, intercalant-ne de presencials i online.

Quedem per aquesta prova per el dijous, 2 d’abril de 2020, a les 18 hores.

El tema que abordarem serà «Transcendència», l’Anna Fornè es prepararà una presentació del tema.

Transcendència és allò que es troba més enllà d’un límit, que se sol considerar “l’univers físic” o “món”. Així, implica “anar enllà del que és natural”, tant pel que fa al coneixement (per a filòsofs com Kant el transcendent és fora del domini del coneixement), com a l’existència vital (introduint conceptes espirituals com els d’ànima o immortalitat). Històricament, les religions abrahàmiques (judaisme, cristianisme i islam) entenen la transcendència com una condició o estat que supera l’existència física i que en certa manera n’és fins i tot independent. Consideren que Déu, en tant que creador, és transcendent, és a dir, que es troba a part o fora del que ha creat; aquesta concepció indueix, doncs, una noció de dualisme. A més, la transcendència s’atribueix no solament a l’ésser diví sinó també al seu coneixement: Déu supera l’univers però també supera el coneixement, trobant-se més enllà de les capacitats de la ment humana. (Viquipèdia)

Per participar cal tenir un compte de correu al Gmail. Qui no el tingui i vulgui participar en la videotertúlia, el pot aconseguir fàcilment i gratis entrant a: https://www.gmail.com/mail/help/intl/es/about.html?iframe.
Si entreu a la videotertúlia a través de PC tipus torre cal disposar de càmera i micròfon. Els ordinadors portàtils, les tauletes i els telèfons mòbils ja els porten d’origen.

Si useu el mòbil o la tauleta recordeu que cal que el compte de gmail sigui accessible des del dispositiu. Cal tenir llum suficient, no molt potent, però que il·lumini la cara.
Per entrar a la conversa, només caldrà clicar aquest enllaç a la data i hora esmentades:
https://hangouts.google.com/call/5C7o2AEkHT4tJNd8Om-vAEEI
(Recordeu que heu de tenir un compte de Gmail-Google.)

Un cop dins la videotertúlia, accedint a la part inferior de la pantalla podeu activar/desactivar el micròfon i/o el vídeo (que no us vegin) o sortir (penjar, tocant el telèfon vermell que hi ha al centre).

En aquest tipus de trobades cal observar estrictament algunes normes:

Les intervencions seran, segons el nombre de participants i el nombre d’intervencions, d’entre 3 i 5 minuts màxim.
Caldrà forçosament demanar torn de paraula aixecant la mà. Com que no necessàriament el moderador veurà les senyals, cada cop que la llista s’hagi exhaurit, es podran demanar paraules, que es donaran per ordre de petició per el moderador i seran respectades inexcusablement.
Si algú es salta el torn o s’allarga més del temps establert, el moderador farà sonar una campaneta.

Agraeixo l’ajuda de na Anna i d’en Ismael per tirar endavant aquest projecte, dins de l’Escola de Pensar dels Ateus de Catalunya.

l’Anna ens ha preparat un video com introducció a la tertúlia https://www.youtube.com/watch?v=uC3BUC20kh0

Publicat el 2 Abril 2020 | Arxivat a Ateus

MODIFICACIÓ DATA ASSEMBLEA GENERAL

A la vista de la situació que estem vivint i despres de consultar a la Junta de l’associació, he decidit posposar l’assemblea general que Haviem convocat el 25 de març, fins al mes d’abril.

Quant la situació s’aclareixi el suficient fixarem una nova data de la convocatòria.

Això ens permet repensar millor les qüestions pendents, inclosa l’elecció de President i Vicepresident. Seria convenient que durant aquests dies de reclusió, dediqueu alguna estona a veure com podeu cada un/a de vosaltres ajudar a millorar el futur de l’associació, amb la finalitat expressa d’influir en la societat per poder deixar un futur millor als nostres fills i nets.

Trameto l’ordre del dia:

1. Lectura i aprovació, si s’escau, de l’acta de la sessió anterior. (Veure nota)

2. Revisió i aprovació, si s’escau, dels comptes de l’any 2019. (Veure nota)

3. Actuacions realitzades durant el 2019. (Veure nota)

4. Pressupost i quotes pel 2020 (Veure nota)

5. Propostes d’activitats i dinàmica de l’associació (Veure nota)

6. Elecció de president i vicepresident. Constitució de la nova Junta

7. Altres temes a debat a petició dels assistents.

Nota: La documentació està a disposició dels socis a http://ateus.org/?page_id=1930 , aquesta pàgina està protegida amb la contrasenya: ateusprivat.

S’admet la presència de simpatitzants, amb veu però sense dret a vot.

Desprès de l’assemblea farem un piscolabis.

Salut

Albert Riba

Publicat el 15 Marzo 2020 | Arxivat a Ateus

“ENSENYAMENT I LAÏCITAT A CATALUNYA” tertúlia el dimecres 11-3-2020

El proper dimecres 11 de març, a dos quarts de set del vespre al local social, farem una tertúlia amb el tema «Ensenyament i laïcitat a Catalunya»

Com ja sabeu, sota l’organització d’Europa Laica, el 19 i 20 de setembre a Madrid es celebrarà el VIII Congrès de la AILP 2020, amb el títol «ESCUELA LAICA Y LAICIDAD EN LA ENSEÑANZA. Los ataques a la libertad de conciencia en la escuela de hoy» Per obrir cami en la preparació del congrès i donar idees i dades per la redacció de comunicacions, farem la tertúlia amb l’acompanyament de Na Sílvia Luque Delgado, Directora de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, Llicenciada en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (últim any cursat a la Universitat Bielefeld, Alemanya) (2001). Postgrau en Estudis sobre Joventut per la Universitat de Lleida (2004). Màster en Polítiques Públiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra en col·laboració amb la John Hopkins University (2010).
El 2001 va entrar a formar part de l’Institut d’Anàlisi Social i Polítiques Públiques de la Fundació Ferrer i Guàrdia, com a investigadora, fins que a 2005 passà a ser coordinadora de l’ens. El 2015 va assumir la direcció de la Fundació. Ha estat autora i ha dirigit investigacions i formacions en l’àmbit de les polítiques de joventut, l’educació, l’ocupació, l’associacionisme, la participació i la gestió de la diversitat cultural.
Experta en l’anàlisi, disseny i avaluació de polítiques de joventut, polítiques públiques i planificació estratègica, tant per a Administracions Públiques com a entitats.

Encara que sota les lleis limitadores, que la dreta, alguna esquerra i l’esglesia estatals, han anat teixint, Catalunya sempre ha conservat un ensenyament diferenciat tant per qüestions de conceptes i continguts, com en metodología, a cops clandestinament a cops descaradament. Tot i que la laicitat no s’ha pogut posar com a referent, la resistència a la confesionalitat educativa ha estat una constant, no tant reeixida com ens agradaria.
Analitzem l’actualitat, planifiquem el futur.

Publicat el 10 Marzo 2020 | Arxivat a Ateus