Darrers articles i novetats
(es manté l'idioma original dels articles)
XERRADA A VILANOVA I LA GELTRU EL 17 DE JULIOL DE 2010
Organitzat per la CNT-Vilanova i Ateus de Catalunya el proper dissabte 17 de juliol d’enguany a les 18 hores, es farà una xerrada sobre:
Què és l’ateisme? Què és la UAL?
Amb la participació d’en Albert Riba, president de la Unión de Ateos y Librepensadores, en Blas Royo representant de la UAL a Aragó i tots els presents en un ampli debat i sense censura.
En el marc de l’exposició sobre la Revolució Espanyola al c/. Teatre, 21 bxos de Vilanova i la Geltrú.
Tertúlia del 4-6-2010: “Propostes d’accions per al novembre”
Aquest divendres, puntualment a les 19,00 hores, farem la tradicional tertúlia d’Ateus de Catalunya al local: Cafè Restaurant Estruch al carrer Bailen, 219. Com és habitual la participació serà totalment oberta als socis i simpatitzants, i no cal confirmar l’assistència. Hi haurà la possibilitat, per aquells que ho desitgin, de continuar després la conversa, amb un sopar lleuger al mateix local o a algun restaurant proper, sense guió previ i amb tota la llibertat que permet la informalitat de la situació.
Volem que aquesta tertúlia, darrera de la temporada fins l’octubre, sigui una mica especial. Utilitzarem una tècnica de gestió inventada per projectar una acció, la “tempesta d’idees”, on els assistents sense atenir-se a regles de possibilitat o probabilitat, fan propostes. En el nostre cas volem esbrinar que es pot fer coincidint amb la vinguda del papa al novembre a Barcelona. Les idees, per inversemblants que ens semblin, poden obrir portes a noves propostes, poden sumar-se o barrejar-se. Les úniques limitacions seran l’exclusió de la violència i l’acceptació d’un llenguatge no agressiu o insultant per les persones. Nomes cal que ressaltin els valors de la laïcitat, la llibertat de consciència, el lliure pensament, el racionalisme i l’ateisme, enfront del dogmatisme, la intolerància i la creença acrítica,
Els mitjans de transport públic més propers per accedir al “Cafè Restaurant Estruch” són les línies 4 (parada Joanic) i 5 (parada Verdaguer) del metro, i les línies d’autobús 15, 20, 45, 47, 55 i 114.
Assemblea anual 2010
Benvolgut soci/a (i amics/es):
El dijous 13 de maig d’enguany, farem la reunió anual de l’associació a les 19 hores, al local social c/Daoiz y Velarde nº 30, al barri de Sants de Barcelona, metro línies vermella i blava “Plaça de Sants”.
Amb el següent ordre del dia:
1.- Aprovació, si s’escau, de l’acta de la sessió anterior.
2.- Aprovació, si s’escau, dels comptes de l’any 2008.
3.- Presentació de la memòria d’activitats del 2009 i breu explicació de les darreres activitats i dels projectes de futur. Amb especial atenció al bus ateu. (Podeu trobar la Memoria d’activitat a la web d’Ateus)
4.- Situació de la federació Unión de Ateos y Librepensadores.
5.- Sustitució, ratificació i/o ampliació de la Junta.
6.- Precs i preguntes.
Esteu convocats tots els socis, i convidats els simpatitzants. Durant la trobada hi hauran butlletes d’inscripció per a fer-se soci.
A la fi de la reunió, cap a quarts de deu del vespre, anirem a sopar a un restaurant del barri, on desitgem participin tots els socis, amics i parents.
El preu del sopar serà, com sempre, raonable. Cal avisar als telèfons: 696.505.636 (Albert) o 680.264.102 (Joan Carles), o per correu electrònic (info@ateus.org) fins a un parell de dies abans, per tal de fer la reserva de taula.
Salut
Joan Serrano Renau, Secretari
Memòria 2009 d’Ateus de Catalunya
A continuació, mostrem l’índex i el primer punt de la Memòria 2009 d’Ateus de Catalunya. Pots consultar el document sencer, en format PDF, a travès d’aquest enllaç.
ÍNDEX
1. Presentació
2. Relacions amb altres organitzacions
3. Activitats pròpies 2009
4. Activitats amb participació d’Ateus de Catalunya 2009
5. Activitats de les que Ateus de Catalunya ha donat informació.
6. Presencia als mitjans
7. Comptes Ateus de Catalunya
8. Inventari de bens materials i immaterials
9. El Bus ateu
10. Comptes bus ateu
11. Consideracions finals
Presentació
L’any 2009 ha estat un gran any per Ateus de Catalunya, es compleixen 15 de la seva fundació i juntament amb la UAL hem posat en marxa l’autobús ateu que ha estat un gran esdeveniment social a Catalunya i a tot Espanya, i ha estat, a mes, una prova de resistència per l’associació.
Donat l’esforç esmerçat en l’autobús ateu, no hem fet una celebració adient del quinzè aniversari, guardarem les ganes per mes endavant.
Som conscients de la, encara, important debilitat organitzativa que patim ja que no hem estat capaços de estabilitzar una junta amplia i tampoc hem pogut procedir a la substitució del President, que es precís afrontar definitivament.
Actualment Albert Riba compagina les presidències d’Ateus i de la UAL, càrrecs que per la seva entitat, i la feina que porten, podem considerar incompatibles.
Entre els lliurepensadors hi ha una idea esbiaixada de la realitat, el fet de agafar un compromís organitzatiu no limita la llibertat de pensament, sembla que tenim una certa recança a agafar responsabilitats concretes, fins i tot n’hi ha molts que creuen que associar-se es perdre un grau de llibertat, sense adonar-se que l’existència d’organitzacions fortes i amb implantació es l’única oportunitat de conservar i ampliar les parcel·les de llibertat.
Es en aquesta línia que aviat endegarem una campanya perquè els simpatitzants facin un pas endavant i sol·licitin d’ingrés com a socis, el que permetrà ampliar la nostra base i a mes disposar de mes recursos per les accions que ens esperen.
Alguns apartats d’aquesta memòria estan redactats en castellà, be perquè en l’original era així, be perquè es comparteix amb la Memòria de la UAL i aquella es en castellà.
——
Baixa el document sencer “Memòria 2009 d’Ateus de Catalunya” (format PDF).
Programa al Canal 33
CANAL 33
Programa: Valor afegit
Títol reportatge: “Els comptes de l’església”
Amb la participació d’” ATEUS DE CATALUNYA”
Canal 33: 5-5-2010 2/4 d’onze
6-5-2010 1 matinada
8-5-2010 13.30
Canal 324: 6-5-2010 mirar hora a la web de Televisió de Catalunya
8-5-2010 2/4 de quatre
Mireu a la web de Televisió de Catalunya si ho fan a altres hores i altres dies.
Tertúlia divendres 7 de maig: El compromís dels ateus i lliurepensadors
Aquest divendres, puntualment a les 19,00 hores, farem la tradicional tertúlia d’Ateus de Catalunya al local: Cafè Restaurant Estruch al carrer Bailén, 219. Com és habitual la participació serà totalment oberta als socis i simpatitzants, i no cal confirmar l’assistència. Hi haurà la possibilitat, per aquells que ho desitgin, de continuar després la conversa, amb un sopar lleuger al mateix local o a algun restaurant proper, sense guió previ i amb tota la llibertat que permet la informalitat de la situació.
Em pensat que un tema interessant per aquesta tertúlia es analitzar perquè entre els ateus i els lliurepensadors i ha tant poc compromís per defensar les nostres idees en la societat que ens envolta. Sembla mentida que desprès de mes de 15 anys no arribem a 100 socis a Catalunya. També cal trobar el desllorigador al fet que a sis mesos de la visita colonitzadora del papa, ningú plantegi propostes ni, per suposat, adquireixi compromisos de treball.
Ja es tradicional que poquíssimes persones participin en la gestió de l’associació, nomes quatre o cinc estan compromesos però no es suficient, es que potser l’enfoc general de l’associació no es el correcte? Es que els que portem la responsabilitat no ho fem prou be? Pot esser que els ateus i els lliurepensadors no captin la gravíssima situació d’agressió de les religions contra la laïcitat? Es possible també que ja en tinguin prou amb el fet de pensar el que vulguin sense mes complicacions? Podem pensar que cada un tenim una manera diferent d’enfocar les qüestions i que per això cada un fem la guerra pel nostre compte?
Segur que totes aquestes raons son en bona part certes, però com podem resoldre l’assumpte? Potser es millor posar l’associació en “stand bay” ja que es impossible mantenir un ritme per sobre de la nostra realitat Com es natural en la tertúlia no es prendran decisions però els anàlisi i les idees seran benvinguts de cara a la reunió anual que celebrarem el dijous 13 de maig al local social.
Els mitjans de transport públic més propers per accedir al “Cafè Restaurant Estruch” són les línies 4 (parada Joanic) i 5 (parada Verdaguer) del metro, i les línies d’autobús 15, 20, 45, 47, 55 i 114.
Tertúlia divendres 9 d’abril de 2010 “DONES: RELIGIONS I ATEISME”
Aquest divendres, puntualment a les 19,00 hores, farem la tradicional tertúlia d’Ateus de Catalunya al local: Cafè Restaurant Estruch al carrer Bailen, 219. Com és habitual la participació serà totalment oberta als socis i simpatitzants, i no cal confirmar l’assistència. Hi haurà la possibilitat, per aquells que ho desitgin, de continuar després la conversa, amb un sopar lleuger al mateix local o a algun restaurant proper, sense guió previ i amb tota la llibertat que permet la informalitat de la situació.
A la darrera tertúlia vàrem decidir fer la propera tertúlia sobre “DONA: RELIGIONS I ATEISME”. Som conscients que el tema de la relació entre les dones i la religió es un camp on encara no s’han dit casi ni les primeres paraules. Els mascles de l’espècie humana dirigeixen casi totes les religions, però les dones els segueixen mes, perquè aquesta dicotomia? Necessiten les religions a les dones per reproduir el model de societat que els convé? Perquè les dones semblen mes temoroses dels deus? O es que tenen mes dificultats per desfer-se’n? En els darrers milers d’anys els mascles han estat dominants, les dones no es poden alliberar del domini espiritual? Aquestes qüestions i d’altres ens plantejarem per treure’n l’entrellat,…o no.
Els mitjans de transport públic més propers per accedir al “Cafè Restaurant Estruch” són les línies 4 (parada Joanic) i 5 (parada Verdaguer) del metro, i les línies d’autobús 15, 20, 45, 47, 55 i 114.
Ateisme a IB3 tv
Encara que semblava imposible a la televisió de les Illes Balears, IB3tv, el proper dijous 1 d’abril a les 15.45 hores, s’emetrà el programa “971 Balears” amb la participació del nostre amic Bernat Ribot en nom de l’ateisme en un debat aprofitant la setmana santa.
III Botifarrada de divendres sant a Reus
El proper divendres 2 d’abril es celebra la “3a botifarrada de divendres sant” a Reus. Es rememora una tradició de principis del segle XX, en que els no catòlics es trobaven davant l’església a fer una costellada, com podeu comprendre la tensió en aquella època acabava amb una festa grossa. Avui no es tracta de tornar a barallar-nos, però si de mostrar que es pot menjar carn aquell dia, no tenir preocupacions i gaudir la vida. Hi esteu tots convidats. Es farà de 12 a 14 hores a carrer Sant Joan just al costat de l’hospital i quasi davant del mercat. Ateus de Catalunya ha estat convidada per “Reus Lúdica” associació organitzadora, i hi participarem amb una paradeta de llibres, xapes, samarretes, etc
Xerrada amb en NANDO TONON, 25 de març
El proper dijous a dos quarts de vuit, al local social, ens farà u na xerrada el nostre amic Nando sobre la situació a Italia i el seu llibre, us hi esperem.
Nando Tonon
Elogio dell’ateismo
Edizioni Dedalo, Bari, 2009
Pag. 240. Euro 16.00
ISBN 978-88-220-6306-9
En el mar de la literatura antiapologética i anticlerical, molt variada en rancor i qualitat dels arguments, aquest assaig es destaca, ja en el seu títol, com un oasi de reflexió serena i madura sobre els principals temes de la vida i del viure; elogi de la bellesa i la responsabilitat de la vida, abans que acusació contra els mals de les religions; no és fruit de senil saviesa, com l’edat de l’autor pot suggerir, però participació atenta al quotidià, himne a la vida com és i com hauria de ser viscuda, sense il·lusions vanes ni renúncies injustificades.
Si bé la literatura religiosa ens ha acostumat (i ha acostumat als seus admiradors) al gènere conegut com devocional, o sigui una sovint estèril celebració de l’aproximació sentimental al sagrat, fins a arribar a un abandó total a un Déu percebut en la seva pròpia carn (o sigui la negació més o menys radical de la vida real), textos com aquest ens duen a una justa dimensió de valors i a una visió equilibrada de la naturalesa, que queda per a entendre, però sense misteris sagrats.
Lamentablement, com assenyala l’autor en diverses ocasions, aquest assoliment és el resultat d’una lluita, similar a la d’un explorador que fa el seu camí per la selva a cops de matxet, alliberant-se de les dolentes herbes, o sigui dels condicionaments, de les lliçons que han formatat el seu desenvolupament en sentit religiós, des de la primera infància.
Aconseguir l’èxit en aquesta empresa de deconstrucción del sagrat és un acte heroic, pel pes de la lluita amb la majoria dels altres (família, mestres, sacerdots) més o menys consentits als dictats de la religió dominant; però sobretot és un acte de conversió, en el sentit de de la paraula, ja que és una reformulació del propi ésser en el món, i redefinició d’una forma pràctica del viure, lliure d’hipoteques sobrenaturals). Acceptar la nostra pròpia realitat com finita i prendre nota de la no existència de Déu no disminuïx l’home, al contrari augmenta el nostre sentit de responsabilitat cap als altres i cap a la naturalesa, apreciant més el fet de ser part d’ella. Igual que en la Grècia olímpica, únic premi als nostres mèrits pot ser la memòria lliurada als nostres successors, no la recompensa egoista i mercantil d’una vida en el més enllà, forjada sobre la base dels nostres desitjos.
Entre els temes abordats al llibre, apareix com prioritari el problema de l’existència de Déu, que recentment ha recobrat atenció, a pesar de tota la seva inconsistència. Que en realitat no hagi cap déu, entre els descrits per les diverses religions, ja ho demostra la varietat de les seves representacions inconciliables. Característica específica d’aquests déus és més aviat la seva capacitat de resposta aparent a certes necessitats humanes, especialment de seguretat i de satisfacció. Però no existeixen, si no en els exercicis dialèctics dels teòlegs, proves de l’existència de qualsevol d’ells, que operi en la forma descrita, ajustant el món a la seva voluntat. La imatge infantil internalizada d’un pare omnipotente i una dolenta interpretació de la causalitat física és suficient per a explicar com es va originar en el període arcaic la idea de l’existència d’un agent sobrenatural dotat d’intencionalitat; creença perpetuada en cada societat en virtut de la propensió humana innata a “creure” en (o a adaptar-se a) certes representacions tradicionals col·lectives, encara que viciades per errors i prejudicis, sobre les quals juga qui no vol obrir-se a una lectura objectiva de la realitat. Al lector el plaer d’aventurar-se entre els molts temes interessants tractats (del “lliure arbitri” a la suposada existència de l’ànima; del silenci de Déu als miracles), i finalment agafar la invitació a expressar de la forma millor les potencialitats humanes, ja que la nostra ànima està feta (o sigui nosaltres estem fets) només per aquest i no per a altres mons.
En el mar de la literatura antiapologética y anticlerical, muy variada en rencor y calidad de los argumentos, este ensayo se destaca, ya en su título, como un oasis de reflexión serena y madura sobre los principales temas de la vida y del vivir; elogio de la belleza y la responsabilidad de la vida, antes que acusación contra los males de las religiones; no es fruto de senil sabiduría, como la edad del autor puede sugerir, pero participación atenta al cotidiano, himno a la vida como es y como tendría que ser vivida, sin ilusiones vanas ni renuncias injustificadas.
Si bien la literatura religiosa nos ha acostumbrado (y ha acostumbrado a sus admiradores) al género conocido como devocional, o sea una a menudo estéril celebración de la aproximación sentimental a lo sagrado, hasta llegar a un abandono total a un Dios percibido en su propia carne (o sea la negación más o menos radical de la vida real), textos como éste nos llevan a una justa dimensión de valores y a una visión equilibrada de la naturaleza, que queda para entender, pero sin misterios sagrados.
Lamentablemente, como señala el autor en varias ocasiones, este logro es el resultado de una lucha, similar a la de un explorador que hace su camino por la selva a golpes de machete, liberándose de las malas hierbas, o sea de los condicionantes, de las lecciones que han formateado su desarrollo en sentido religioso, desde la primera infancia.
Conseguir el éxito en esta empresa de deconstrucción de lo sagrado es un acto heroico, por el peso de la lucha con la mayoría de los demás (familia, maestros, sacerdotes) más o menos consentidos a los dictados de la religión dominante; pero sobre todo es un acto de conversión, en el sentido de de la palabra, ya que es una reformulación del propio ser en el mundo, y redefinición de una forma práctica del vivir, libre de hipotecas sobrenaturales). Aceptar nuestra propia realidad como finita y tomar nota de la no existencia de Dios no disminuye el hombre, al contrario aumenta nuestro sentido de responsabilidad hacia los otros y hacia la naturaleza, apreciando más el hecho de ser parte de ella. Al igual que en la Grecia olímpica, único premio a nuestros méritos puede ser la memoria entregada a nuestros sucesores, no la recompensa egoísta y mercantil de una vida en el más allá, forjada sobre la base de nuestros deseos.
Entre los temas abordados en el libro, aparece como prioritario el problema de la existencia de Dios, que recientemente ha recobrado atención, a pesar de toda su inconsistencia. Que en realidad no haya ningún dios, entre los descritos por las diversas religiones, ya lo demuestra la variedad de sus representaciones inconciliables.
Característica específica de estos dioses es más bien su capacidad de respuesta aparente a ciertas necesidades humanas, especialmente de seguridad y de satisfacción. Pero no existe, si no en los ejercicios dialécticos de los teólogos, pruebas de la existencia de cualquiera de ellos, que opere en la forma descrita, ajustando el mundo a su voluntad. La imagen infantil internalizada de un padre omnipotente y una mala interpretación de la causalidad física es suficiente para explicar cómo se originó en el período arcaico la idea de la existencia de un agente sobrenatural dotado de intencionalidad; creencia perpetuada en cada sociedad en virtud de la propensión humana innata a “creer” en (o a adaptarse a) ciertas representaciones tradicionales colectivas, aunque viciadas por errores y prejuicios, sobre las que juega quien no quiere abrirse a una lectura objetiva de la realidad.
Al lector el placer de aventurarse entre los muchos temas interesantes tratados (del “libre arbitrio” a la supuesta existencia del alma; del silencio de Dios a los milagros), y finalmente coger la invitación a expresar de la forma mejor las potencialidades humanas, ya que nuestra alma está hecha (o sea nosotros estamos hechos) sólo para este y no para otros mundos.
