castellano


Certificat Apostasia




apostasia Arxiu Ateus carta concordato Debats dios estado laico falso iglesia laica laicidad laicitat lliga mort Novedades tertulia Tertúlies trobades trobades apostasia






Codi etic






Ateus de Catalunya és soci fundador de la AILP


Darrers articles i novetats

(es manté l'idioma original dels articles)

 

Tertúlia: “La ciència ho pot explicar tot?”

En primer lloc comunicar-vos la data que la Junta va fixar per la tertúlia sobre els límits, si n’hi ha, de la ciència, serà al local social el proper 7 de novembre d’enguany, a les 18’45 h, al local social.

La proposta de lectures de’n Toni ha desvetllat un interès important, i en Francesc i en Ismael ens ha fet arribar mes documents per recollir idees:

Richard Dawkins, :. Hi ha un límit a allò que la ciència pot explicar? Molt possiblement. Però, en aquest cas, què fa pensar que la religió pot fer-ho millor? Una vegada vaig arribar a aquest punt quan vaig preguntar al llavors professor d’astrofísica d’Oxford per explicar-me l’origen de l’univers. Ell ho va fer i vaig plantejar el meu complement:” De quin lloc provenen les lleis de la física? ” Va somriure: “Ah, ara anem més enllà de l’àmbit de la ciència. Aquí és on he de lliurar al nostre bon amic el capellà”. El meu pensament immediat va ser: “Però, per què el capellà? Per què no el jardiner o el cuiner?” Si la ciència no pot dir d’on provenen les lleis de la física, no hi ha cap raó per esperar que la religió ho farà millors i més aviat bones raons per pensar que empitjorarà “.
A Devil’s Chaplain: Reflections on Hope, Lies, Science, and Love by Richard Dawkins (Houghton Mifflin 2003) ISBN 0618335404

Diàleg imaginari:
A.- La ciència ho pot explicar tot?
B.- No
A.- Per tant Déu existeix
B.- No t’ho creguis .
Aqui a continuació l’argumentari en per rebatre A

Science can’t explain X, therefore god/theism.
God of the gaps [2]. Argument from Ignorance.
Simply because you or the scientific community lack a complete understanding of something does not imply a theistic explanation carries any value. Even if there exists some topic on which science can never speak, any understanding could potentially evade us forever – supernatural or metaphysical speculation would not automatically be correct. Uncertainty is the most legitimate position.
Lightning, earthquakes, volcanos, disease, mental illness, speciation, planetary orbitsand numerous other phenomena have been historically labelled ‘supernatural’ only to later be more thoroughly and elegantly explained by science. In fact, every mystery ever demonstrably solved has had a non-supernatural explanation. To suggest that science cannot or will not explain a phenomena, and that only theism can, is hubris of the highest order.
Using ‘god’ to explain something explains nothing. God’s supposed powers and how they work are a mystery. An explanation is intended to clarify and extend knowledge. Attributing a phenomenon to the magical powers of a supernatural being does neither. Worse still, this presumption acts to prevent any deeper investigation, being little more than a form of blissful ignorance.
Note: By using ‘god’ to fill gaps in their knowledge theists inadvertently provide a shrinking role for their god as science advances. They also predicate god’s existence on a lack of knowledge, not on any positive argument or evidence.
See also: The God of the Gaps – Neil deGrasse Tyson (a must watch), Open-Mindedness (a must watch), Skewed views of science, The faith cake (a must watch), Richard Feynman on Doubt and Uncertainty (a must watch), Critical Thinking, Magical Thinking, Self-Deception Open-Mindedness (a must watch).
“I am against religion because it teaches us to be satisfied with not understanding the world.” – Richard Dawkins
“Ignorance more frequently begets confidence than does knowledge: it is those who know little, not those who know much, who so positively assert that this or that problem will never be solved by science.” – Charles Darwin

God of de gaps o “Déu dels buits”
És una perspectiva teològica en què es prenen llacunes en el coneixement científic per a que siguin evidència o prova de l’existència de Déu.
https://en.wikipedia.org/wiki/God_of_the_gaps

Buscant informació pel tema de la tertúlia de novembre, he trobat aquesta joia de 17 minuts, del 2015.
No és ben bé de ciència, sinó més aviat de religió (monoteisme).
És un enfrontament entre Jesús Mosterín, un filòsof que parla clar, i Antonio Bascuñan, un professor que parla ‘fosc’.
En Mosterín, una persona d’una gran cultura, li diu que no l’entén.
Si no l’heu vist, no us la perdeu.

https://www.youtube.com/watch?v=xPRJDJWg-zo

El calendari proper es:
21-11-2018 Reunió Junta ampliada a socis i simpatitzants interessats. Es trametrà ordre del dia
5-12-2018 Tertúlia: “Com podem maximitzar els resultats de les xerrades, tertúlies, etc. Èxits i fracassos fins avui”
13-12-2018 Reunió Junta ampliada.
22-12-2018 Segon gran sopar de Solstici d’hivern, al casal popular 3 Voltes Rebel.
9-1-2019 Tertúlia o xerrada amb debat.

Publicat el 20 Octubre 2018 | Arxivat a Ateus

Tertulia: La ciència ho pot explicar tot?

He rebut de’n Toni, el correu que trameto mes avall, per preparar la tertulia que farem el proper mes de novembre, quant fixem la data es comunicarà per els canals habituals.

 

En un correu enviat fa pocs dies, per l’Albert, se’ns informava de l’inici d’unes xerrades “internes”, encara que entenc que obertes a persones interessades, que pretenent amb el previ estudi personal, socialitzar coneixements, que com ateus i lliurepensadors ens interessen. Crec que la nostra formació personal i col·lectiva és clau, si volem tindre una mínima influència social i realment deixar de ser quelcom més que una mini “tribu”.

Des del meu punt de vista una de les columnes que poden sostenir la raó de ser dels ateus, és la nostra capacitat personal i col·lectiva per poder intervenir en tos aquells debats que es donin en el si de la societat. El nostre nivell col·lectiu de formació i capacitat de debat ha de ser alt, si no volem fer el ridícul, hi ha que els nostres contrincants ideològics son mot potents en tot tipus de recursos: intel·lectuals, polítics, d’organització, etc. No som “uns menjar capellans”, i no podem quedar-nos al nivell d’acudits més o menys graciosos, de ser així, crec que no serveix absolutament per res estar organitzats.

Crec que caldrà parlar i molt, sobre el que i el com organitzar els debats, i veure l’experiència que en podem treure perquè siguin profitosos, i no acabi en un fracàs.

Bé, només com una petita, molt petita mostra d’algunes lectures a fer abans de la nostra primera i pròxima reunió de debat, he escrit més avall algunes possibles lectures i/o vídeos a llegir o escoltar. És, com he dit, una molt petita referència i que caldria ampliar després del debat,
TONI

Las 15 característiques de la ciència segons Mario Bunge.

https://www.youtube.com/watch?v=jzFQM5TJv4E

Nota: Crec que és molt important saber qui és Mario Bunge, per situar la seva aportació. Hi han un grapat d’obres escrites per ell i traduïdes. Podeu trobar una mínima informació a diferents llocs d’internet.

Escrit de Francisco J. Ayala que conter les ponències presentades al Deusto Fòrum a Bilbao:

Cal escriure al Google:

Evolucion, ética y religión, Forum Bilbao, Francisco J. Ayala

Conté tres assajos:

1 = Dos revoluciones: Copernico y Darwin
2 = Naturaleza humana, de la biología a la moral
3 = Ciencia y religión: reflexiones y opiniones

Més sobre Francisco J Ayala:

Francisco J. Ayala: “Pensar que solo la ciencia nos da conocimiento válido es arrogante”

Diego Bermejo

El pasado octubre, la Universidad de Comillas concedió el Doctorado Honoris Causa al prestigioso biólogo español…

Conferencia: Raíces de la moralidad: ¿evolución, cultura, religión?

Francisco J. Ayala Profesor de University of California. Sus investigaciones y acciones abarcan: biología evolut..

DeustoForum. “Naturaleza humana: de la biología a la moral”. Francisco José Ayala

El 2 de octubre de 2012 la Universidad de Deusto organizó la conferencia DeustoForum: “Naturaleza humana: de la ..

Publicat el 12 Octubre 2018 | Arxivat a Ateus

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE: “PORQUE NO PUEDO SEGUIR SIENDO CATÓLICO”

Els Llibres de’n RICARDO ZAVALA es poden trobar a AMAZON

Publicat el 26 Septiembre 2018 | Arxivat a Ateus

” La festa de les associacions de Barcelona”

DILLUNS 24-9-18 18,30H.
Dins el marc de L’Associa’t a la Festa, durant la festa major de Barcelona 2018, el dia 24 de setembre ens van fer una entrevista als Ateus de Catalunya, aquí la teniu feu clic sobre la foto, la van trametre les ràdios comunitàries de la ciutat, a les 18,30 hores.
• 7deRàdio
• Boca Ràdio
• Ona de Sants Montjuïc
• Ràdio Ateneu del Clot
• Ràdio Ciutat Vella
• Ràdio Nikosia
• Ràdio TriniJove

Per veure l’entrevista fes clic sobre la foto

Publicat el 20 Septiembre 2018 | Arxivat a Arxiu, Ateus

Celebració del solstici d’estiu 2018

Un cop decidit el local on farem la celebració del solstici d’estiu, el dijous 21 de juny, trameto el programa:

1.- Tertúlia a partir de 3/4 de set del vespre sobre el tema Impostos de l’església, IBI, IVA, etc. com fer complir la llei, hi ha algun partit disposat a tirar endavant aquesta reclamació històrica?

2.- Sopar de solstici a 3/4 de nou al Restaurant Zarautz, al Carrer de l’Elisi, 13 al barri de Sants de Barcelona, a prop de l’estació de Sants i el parc Joan Miró, el menú serà de pinxos i plats, preu mig 15€ segons el que gasti cada u

CAL RESERVAR PLAÇA FINS DILLUNS 18, feu un watsapp o un missatge de correu

Publicat el 16 Junio 2018 | Arxivat a Ateus

Celebració del solstici d’estiu 2018, tertúlia i sopar

Camarades, un cop decidit el local on farem la celebració del solstici d’estiu, el dijous 21 de juny, trameto el programa:

1.- Tertúlia a partir de 3/4 de set del vespre sobre el tema Impostos de l’església, IBI, IVA, etc. com fer complir la llei, hi ha algun partit disposat a tirar endavant aquesta reclamació històrica?

2.- Sopar de solstici a 3/4 de nou al Restaurant Zarautz, al Carrer de l’Elisi, 13 al barri de Sants de Barcelona, a prop de l’estació de Sants i el parc Joan Miró, el menú serà de pinxos i plats, preu mig 15€ segons el que gasti cada u

CAL RESERVAR PLAÇA FINS DILLUNS 18, feu un watsapp o un missatge de correu

Publicat el 15 Junio 2018 | Arxivat a Ateus

Tertúlia “Panteisme i Deisme”

El proper dimarts 22 de maig farem una tertúlia al local social, c/Daoiz i Velarde, 30, baixos, del barri de Sants de Barcelona, a les 18,45 de la tarda.

Hem detectat certs dubtes sobre els conceptes: panteisme i deisme, encara que son conceptes amb idees comuns en diversos treballs es creuen amb l’ateisme i potser ens caldria debatre sobre la qüestió per tal de aclarir i unificar el coneixement que col·lectiva i individualment en tenim.

Proposem la lectura de diversos autors favorables a aquestes corrents de pensament Heraclit, Democrit, Baruch Spinoza, Robespierre, Thomas Paine, també trobem casos d’autors d’idees anomenades «panteisme ateu» com Giordano Bruno, fins i tot hi ha qui situa en aquesta corrent a Pierre Teilhard de Chardin.

Així dons parlarem de «Panteisme i Deisme», es un mig camí entre el teisme i l’ateisme? Son ateus amagats?

Parlem-ne

DOCUMENT PER PREPARAR LA TERTÚLIA

Teísmo

El teísmo (del griego θεóς, theós, «Dios») se entiende generalmente como la creencia en deidades, o la creencia en un Creador del universo que está comprometido con su mantenimiento y gobierno (cosmogonía).

 existen cuatro opiniones principales sobre el papel que juega Dios en el mundo en este contexto:

  1. Deísmo: uno o más dioses han creado el universo pero no interactúan o interfieren sobrenaturalmente o directamente con él; énfasis en la trascendencia de los dioses. Dentro de esta podemos hablar también del:
    • Pandeísmo: Uno o más dioses ha creado al universo pero no interactúan con él porque el universo y Dios son lo mismo; énfasis en la inmanencia de dioses.
  2. Teísmo propio (segunda definición): los dioses procuran el universo, pero lo trascienden. Se puede distinguir entre:
    • Monoteísmo: solo existe un dios.
    • Henoteísmo o monolatría: existencia de varios dioses, pero se adora exclusivamente a uno de ellos.
    • Katenoteísmo: existencia de varios dioses, pero solo se adora a uno a la vez.
    • Politeísmo: existen varios dioses.
    • Universalismo: asentimiento de todas las religiones.
  3. No-teísmo: no existen los dioses, pero se cree en ciertas entidades divinas y en diversos conceptos espirituales.
  4. Panteísmo: el universo y Dios son uno solo, afirma que “Todo lo que existe es Dios y Dios es todo lo que existe”. Énfasis en la inmanencia de Dios. Dentro de esta podemos hablar también del:
    • Panenteísmo: el universo está contenido en Dios, pero este a su vez es más grande que el universo. Énfasis en la trascendencia de Dios.

se puede hacer una distinción en cuanto a la benevolencia de los dioses:

 

 


Panteísmo

El panteísmo es una concepción del mundo y una doctrina filosófica según la cual el universo, la naturaleza y la deidad que llaman Dios son equivalentes.1​ El panteísmo no estipula a un ente como dios, sino que La ley natural, la existencia y el universo (la suma de todo lo que fue, es y será) se representa por medio del concepto teológico de lo que las religiones llaman «Dios».

La palabra está compuesta del término griego πᾶν (pan), ‘todo’, y θεός (theos), ‘divino’.1​ La primera vez que el término aparece en latín es en la obra de 1697 escrita por Joseph Raphson titulada De Spatio Reali seu Ente Infinito.

Algunos pensadores han considerado panteísta el trasfondo de los politeísmos.2​ La visión panteísta, si es admitida, aporta un nexo entre diferentes religiones, en especial las no creacionistas.

De manera general, el panteísmo puede ser considerado como una ideología filosófica o como una concepción del mundo. En el teísmo se enfrentan dos términos: «dios» y «mundo». El panteísmo procede a identificarlos; el resultado ha de ser un monismo, que puede adoptar diversas caracterizaciones.

El panteísmo puede mostrar variantes. Por un lado, puede considerar a la realidad divina como la única realidad verdadera y a ella se reduce el mundo; en este caso, el mundo es concebido como proceso, emanación, desarrollo o manifestación de Dios; declaradamente una «teofanía». Por otro lado, la naturaleza puede ser concebida como la única realidad verdadera; a esa realidad se reduce Dios, que suele ser concebido entonces como la unidad del mundo, como una especie de principio orgánico de la naturaleza, o también, como autoconciencia del universo; esta forma de panteísmo recibe la denominación de «panteísmo ateo» o «panteísmo naturalista».

En ambas variantes, no hay ninguna realidad trascendente. Todo lo que existe es inmanente y la divinidad es entendida más bien como «principio del mundo».

Autors panteistes:

Heráclito

Plotino

Bruno

Spinoza

Panteístas científicos

Stephen Hawking

Esteban Montoya Marín

Ludwig Boltzmann

Albert Einstein5

Albert Hofmann

Diego José Tijerina Zaragoza

Robinson Jeffers5

  1. H. Lawrence5

Frank Lloyd Wright5

Michio Kaku6

 

Aquest és el Déu o Natura de Spinoza

Déu hauria dit:

«Deixa ja de resar i donar-te cops al pit! El que vull que facis és que surtis al món a gaudir de la teva vida.

Vull que gaudeixis, que cantis, que et diverteixis i que te n’aprofitis de tot el que he fet per a tu.

Deixa ja d’anar a aquests temples tètrics, obscurs i freds que tu mateix vas construir i que et diuen que són casa meva.

Casa meva és a les muntanyes, als boscos, als rius, als llacs, a les platges. Aquí és a on visc i aquí expresso el meu amor per tu.

Deixa ja de culpar-te de la teva vida miserable; jo mai et vaig dir que hi havia res de dolent en tu, ni que ets un pecador, o que la teva sexualitat fos una cosa dolenta. El sexe és un regal que t’he donat i amb el qual pots expressar el teu amor, el teu èxtasi, la teva alegria. Així que no em culpis a mi per tot el que t’han fet creure.

Deixa ja de llegir suposades escriptures sagrades que res tenen a veure amb mi. Si no pots llegir-me en una sortida de sol, en un paisatge, a la mirada dels teus amics, als ulls de la teva filleta… No em trobaràs a cap llibre! Confia en mi i deixa de demanar-me. Em diràs a mi com he de fer la meva feina?

Deixa de tenir-me tanta por. Jo no et condemno, ni et critico, ni m’enutjo, ni em molesto, ni castigo. Jo sóc pur amor.

Deixa ja de demanar-me perdó, no hi ha res a perdonar. Si jo et vaig fer, si jo et vaig omplir de passions, de limitacions, de plaers, de sentiments, de necessitats, d’incoherències i de lliure albir: com puc culpar-te si respons a alguna cosa que jo vaig posar en tu? Com puc castigar-te per ser com ets, si jo sóc el que et vaig fer? Creus que se m’hagués ocorregut crear un lloc per cremar a tots els meus fills que es portin malament, per la resta de l’eternitat? Quina mena de déu pot fer això?

Oblida’t de qualsevol tipus de manaments, de qualsevol tipus de lleis; això són estratagemes per manipular-te, per controlar-te, que només creen culpa en tu.

Respecta els teus semblants i no facis el que no vulguis per a tu. L’únic que et demano és que posis atenció en la teva vida, que el teu estat d’alerta sigui el teu guia.

Estimat meu, aquesta vida no és una prova, ni un graó, ni un pas en el camí, ni un assaig, ni un preludi cap al paradís. Aquesta vida és l’única cosa que hi ha aquí i ara i l’únic que necessites.

T’he fet absolutament lliure, no hi ha premis ni càstigs, no hi ha pecats ni virtuts, ningú porta un marcador, ningú porta un registre.

Ets absolutament lliure per a crear en la teva vida un cel o un infern.

No et podria dir si hi ha alguna cosa després d’aquesta vida, però et puc donar un consell:  viu com si no hi hagués res. Com si aquesta fos la teva única oportunitat de gaudir, d’estimar, d’existir.

Així, si no hi ha res, hauràs gaudit de l’oportunitat que et vaig donar. I si hi ha alguna cosa, tingues per segur que no et preguntaré si et vas portar bé o malament, et preguntaré: «Et va agradar?… Et vas divertir? Què va ser el que més vas gaudir? Què vas aprendre?»

Deixa de creure en mi; creure és suposar, endevinar, imaginar. Jo no vull que creguis en mi, vull que em sentis en tu. Vull que em sentis en tu quan beses a la teva estimada, quan acotxes la teva filleta, quan amanyagues al teu gos, quan et banyes al mar.

Deixa de lloar-me. Quina classe de déu egòlatra creus que sóc?

M’avorreix que em lloïn, m’embafa que m’agraeixin. Et sents agraït? Demostra-ho cuidant de tu, de la teva salut, de les teves relacions, del món. Et sents mirat, esglaiat?… Expressa la teva alegria! Aquesta és la forma de lloar-me.

Deixa de complicar les coses i de repetir com un lloro el que t’han ensenyat sobre mi.

L’única cosa segura és que ets aquí, que estàs viu, que aquest món està ple de meravelles.

Per a què necessites més miracles? ¿Per què tantes explicacions?

No em busquis fora, no em trobaràs. Busca’m dins. Aquí estic, bategant en tu».

Spinoza

Publicat el 21 Mayo 2018 | Arxivat a Ateus

VIURE L’ANTICLERICALISME.

 UNA HISTÒRIA CULTURAL DEL LLIURE PENSAMENT CATALÀ (1868-1923)
D’ALBERT PALÀ MONCUSÍ

Presentació del I Premi d’Assaig Ateneu Barcelonès
Data: 16/05/2018 – 19:00h.
S
ala: Sala Verdaguer
T
ipologia Actes de la Junta Directiva
A
ccés: Obert
Organitzador: Ateneu Barcelonès, Carrer de la Canuda, 6, 08002 Barcelona 

 

Publicat el 12 Mayo 2018 | Arxivat a Ateus

XERRADES A VALLROMANES

Diàleg entre creences.

Debat intereligiós i filosòfic

Autors:Eugènia Oliveres, Ernest Fibla, Brahim Yaabed

19 de Maig de 2018, Organitzat per l’Ajuntament de Vallromanes

INTRODUCCIÓ
La convivència social al segle XXI ve marcada per molts factors que hem d’anar analitzant i tractant constantment. La nostra polièdrica societat es fonamenta sobre diversitats racials, ètniques, culturals, ideològiques i de creences religioses. I hem de poder reflexionar sobre totes aquestes temàtiques, i cercar les formules que ens permeten mantenir una harmoniosa entesa entre tots, a fi efecte de conviure amb germanor i interactuar entre nosaltres de manera pacífica i solidària.
Estem en una societat laica on les religions tenen un paper important en les creences de les persones que les practiquen i que es poden veure amenaçades inconscientment per altre tipus de creença i comportament.
És en aquest camp que una taula rodona com la que volem organitzar pot col·laborar en la comprensió de les mateixes i fer que la religió no sigui una amenaça per ningú permetent la convivència i que cadascú pugui practicar-la a la seva manera sense interferir en la activitat rutinària d’una societat plural.
Un dels factors més rellevant que ha marcat la història de la humanitat, és sense cap mena de dubte, la religió. Per això, considerem que seria un tema capdavanter per encetar una sèrie de debats a tots els municipis.
L’objectiu, doncs, d’aquesta proposta és la dinamització d’una sèrie d’activitats de caràcter reflexiu per conscienciar els veïns de la situació real que hi ha al món.
El diàleg interreligiós és un tema important per la nostra convivència social. Per això, considerem que deu haver-hi molts objectius que justifiquen la peremptòria necessitat d’instaurar en la cultura social del nostre país, l’esperit d’aquest diàleg i entesa.
Alguns d’aquests objectius poden ser per exemple:

– Fomentar el respecte a l’alteritat malgrat les “aparents” diferències en les creences religioses.
– Apropar els ciutadans a altres doctrines religioses, espirituals i filosòfiques.
– Dissociar les religions de la violència i promoure les seves vessants més espirituals.

Taula rodona:
És un format senzill que es pot desenvolupar durant la tarda. La temàtica que proposem, necessitarà una taula rodona per exposar satisfactòriament les anàlisis que ens serviran per conèixer millor les religions, les filosofies i les influències que exerceixen sobre els feligresos. La taula rodona serà composta per cinc ponents més dos moderadors, i tindrà una durada d’una hora i mitja (1h30), a més de  mitja hora de debat amb el públic que es podria allargar segons el interès dels assistents. L’acte ha de ser inaugurat per el secretari d’afers religiosos de la Generalitat de Catalunya i la cloenda anirà a càrrec de l’alcalde.
És recomanable convidar els ponents a un àpat abans de l’acte, acompanyats pels representants institucionals.

PROPOSTA DE PONENTS I REPRESENTANTS INSTITUCIONALS
Els ponents que proposem per il·lustrar-nos sobre les religions i filosofies espirituals, que tan han marcat l’evolució de la humanitat, els considerem unes de les persones més escaients per explicar-nos el perquè de tot plegat.  

A/ PONENTS

Kutsab Jamyang Dorje (Budisme)
Sergi Gómez López abans de convertir-se en un monjo budista. Va ser professor a Institut Monjos Budistes Sakya Tashi Ling. I actualment és el Director de la Comunitat Monjos Budistes Sakya Tashi Ling.

Moriah Ferrús  (Judaisme)

Dìdac P. Lagarriga (Islam)
Dídac P. Lagarriga (São Paulo, Brasil, 1976) va començar a escriure i publicar des de molt jove. Sempre amb la mirada posada en la poesia, la seva feina pot tenir forma d’assaig, novel·la o diari. Molt interessat per la pluralitat de cultures i religions, no ha pogut separar mai la seva escriptura de la seva tasca com a editor i traductor, donant a conèixer testimonis i títols especialment del món islàmic i del continent africà. El 2005 funda a Barcelona Oozebap, una entitat dedicada a la difusió d’experiències i reflexions culturals, polítiques i espirituals de l’Àfrica i l’islam i per a la promoció del diàleg intercultural i interreligiós, amb la publicació de vint títols de referència. També col·labora habitualment a la premsa i participa en col·loquis i trobades sobre qüestions relacionades amb l’islam i el diàleg interreligiós. Ha publicat diversos llibres, entre els quals destaquen Eco-yihad. Apertura de conciencia a través de la ecología y el consumo halal (Bellaterra, 2014) i Un islam visto y no visto. Hacia un respeto común (Bellaterra, 2016). A Fragmenta hi ha publicat Del teu germà musulmà. Cartes d’avui a Charles de Foucauld (2017).

Albert Riba (Ateisme)
Albert Riba, (Barcelona, 1947), casat dos cops i amb cinc fills.
De menut anà a escoles públiques i el batxillerat el va fer en una escola religiosa, on va aprendre a conèixer be la religió catòlica.
S’ncorporà a l’entorn del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona els anys 1965 i 66
L’any 1973 apostatà al contrastar la realitat amb els coneixements religiosos rebuts.
Graduat en Sociologia per la Universitat de Barcelona, 1974
Funcionari de la Seguretat Social durant 41 anys, actualment funcionari emèrit.
Sindicalista actiu des de 1976 fins 1990
Fundador, i actualment president, de l’Associació Ateus de Catalunya

Oriol Domingo (Cristianisme)

B/ PRESENTACIÓ I MODERACIÓ DE L’ACTE

Eugènia Oliveras Campanyà: Presentadora.
Eugènia Oliveras és llicenciada en Pedagogia de la Dansa per l’Institut del Teatre. És també educadora musical i psicomotricitat, i és tècnica de l’espectacle i declamació. Ha estat directora i conductora del programa radiofònic “Actualitat Canviant”. I actualment és la directora i conductora del programa “Món Global” de Radio Vallromanes. Un programa que convida els oients a descobrir les qualitats humanes i trajectòries professionals del seus convidats. Col·labora en diverses presentacions i tertúlies relacionades amb la literatura i inquietuds de diferents índoles.

Ernest Fibla i Font: Moderador.
Ernest Fibla és un tècnic sanitari i treballa al Serveis d’Emergències Mèdiques. El seu activisme dins del món del voluntariat, l’ha portat a treballar a les unitats de Voluntaris Forestals (FV) de la Generalitat de Catalunya, i a crear l’associació ACN (Ajut Civil a la Natura) per realitzar tasques de protecció mediambiental i fer campanyes de suport als refugiats. El seu esperit humanista i la seva fascinació per les religions i filosofies orientals, l’han permès adquirir un ampli coneixement sobre les doctrines confessionals.  

Brahim Yaabed: Moderador.
Brahim Yaabed és originari del Senegal i Mauritània. Després de cursar un batxillerat tècnic matemàtic a Mauritania, es va formar com a Enginyer Naval a l’ISM (Institut Supérieur Maritime) a Algèria. Acabada la seva carrera d’enginyer a l’any 1992, es va instal·lar a Catalunya. La seva dèria d’aprendre les religions per esbrinar quina s’apropa més a la doctrina mahometana amb la qual va ser educat por raons culturals, va acabar alliberant-se de qualsevol pràctica religiosa, i abraçant la filosofia espiritual.

L’any 2005 va ser anomenat Coordinador d’Immigració i Cooperació de Convergència Democràtica de Catalunya, partit a on milita des del 2003. I l’any 2008 va entrar a formar part de l’equip executiu de la Fundació CatDem, com a Cap de l’Àrea de Ciutadania, i més endavant, Cap dels Equips Assessors. El mateix any, va publicar el llibre “Entre imams i capellans” conjuntament amb l’escriptora Marta Alòs. Actualment, és escriptor i assessor d’empreses per la exploració de nous mercats fora de Catalunya.      

 

C/ REPRESENTANTS INSTITUCIONALS

Sr. David Ricart i Miró, Alcalde de Vallromanes.

Sr. Enric Vendrell i Aubach, Director General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya.
Enric Vendrell és llicenciat en Dret per la UNED i diplomat en Gestió i Administració Pública per la Universitat Internacional de Catalunya i també ha cursat els crèdits del programa de doctorat sobre Ciència Política i de l’Administració a la UIC. Ha treballat en l’àmbit de la gestió d’entitats, tant públiques com privades i ha estat professor de l’Escola de Relacions Laborals Blanquerna de la Universitat Ramon Llull.

La taula rodona serà organitzada de la següent manera:

17h – 17h15: Benvinguda a càrrec Sr. Enric Vendrell, Director d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya.
17h15 – 17h30: Presentació de l’acte a càrrec de Eugènia Oliveras.
17h30 – 19h30: Taula rodona: “Religions o filosofies”? Amb els ponents:
Albert Riba,                         Ateisme
Oriol Domingo                    Cristianisme.
Dídac P. Lagarriga,             Islam.
Moriah Ferrús                     Judaisme.
Kutsab Jamyang Dorje,     Budisme.
Ernest Fibla i Brahim Yaabed, moderadors.19h30 fins finalització: Debat amb el públic.
20h45 aproximadament: Cloenda a càrrec de l’alcalde de Vallromanes, el Sr. David Ricart.

 

Publicat el 11 Mayo 2018 | Arxivat a Ateus

Dues activitats interessants

Avui dimarts 8 de maig, a les 19,30h , a la llibreria calders, Passatge Pere Calders, 9*, Barcelona, es presenta el llibre «Hojas», d’Andreu Navarra, i el pensament de Baruch Spinoza, novel·la.

* c/Parlament entre Borrell i Viladomat.

——————–&&&&&&&&&&&&&&&&———————-%%%%%%%%%%%———–

Ens conviden a un nou cafè filosòfic del Raval.

DIVENDRES 11 DE MAIG, A LES 7, DEL VESPRE AL CAFÈ DE LES DELÍCIES. Rbla. del Raval, 47. Barcelona

Per aquest cafè filosòfic us proposem reflexionar, indagar, sobre la pregunta: “ÉS VERITAT QUE DÉU HA MORT?”.

Podeu seguir els cafès filosòfics a :

https://www.facebook.com/group s/697307156994864/ https://twitter.com/CAFEFILO SOFIC

Al facebook hi trobareu materials sobre el tema del proper Cafè.

Si ho creieu oportú, podeu reenviar aquesta convocatòria.

Aquesta serà el trentè Cafè, 4 anys de diàlegs!. Us hem preparat alguna petita sorpresa. Ens veiem el proper divendres, fins aleshores, salut!

Xavier Alsina, Jordi Beltran i Jordi Alsina

Publicat el 8 Mayo 2018 | Arxivat a Ateus