castellano


Gaietà Ripoll




Certificat Apostasia




apostasia Arxiu Ateus carta concordato Debats dios estado laico falso iglesia laica laicidad laicitat lliga mort Novedades tertulia Tertúlies trobades trobades apostasia






Codi etic






Ateus de Catalunya és soci fundador de la AILP


El sant més popular d’Itàlia, acusat de ser un farsant

El sant més popular d’Itàlia, acusat de ser un farsant

– El pare Pio obtenia substàncies químiques que podien fer sagnar els seus estigmes
– La revelació d’un historiador qüestiona la infal.libilitat papal de la canonització

JORDI CASABELLA va escriure en El Periódico el seguent article :

La sentència de Joan XXIII, el Papa del Concili Vaticà II, referida al caputxí italià Pius de Pietrelcina (1887-1968), al qual va qualificar d'”engany immens”, ha tornat, de sobte, a adquirir rellevància. El problema resideix en què, a diferència de llavors, ara el pare Pio no és només un frare extravagant amb estigmes a les mans (les marques sagnants de Crist a la creu) que li van donar notorietat, sinó que s’ha convertit en el sant més popular d’Itàlia. Un llibre que aquesta setmana ha sortit a la venda a Itàlia apunta que el frare adquiria productes químics capaços de ser usats per mantenir obertes les ferides que van propagar la seva fama d’administrador de dons sobrenaturals.

L’historiador Sergio Luzzatto, professor de la Universitat de Torí, acaba de qüestionar, sense haver-s’ho proposat, la infal.libilitat del Papa, en aquest cas de Joan Pau II, que el 1999 va beatificar el pare Pio i el 2002 el va canonitzar, sempre impulsat per les multituds. És difícil, no obstant, que la pròspera indústria de la santedat noti el cop, perquè, com el mateix Luzzatto diu, “és sant perquè la gent ho ha volgut”, i contra això, poca cosa s’hi pot fer.

Per mesurar la magnitud a la qual s’enfronten les 400 pàgines de Pare Pio. Miracles i política de la Itàlia del segle XX es poden fer servir dues dades objectives: el santuari que es va construir a la població de San Giovanni Rotondo, al sud-est d’Itàlia, el poble perdut on va passar bona part de la seva vida, rep més de set milions de pelegrins anuals. Per comparar-ho amb una magnitud pròxima, diguem que equival a multiplicar per tres les visites al monestir de Montserrat.

ÀCID FÈNIC
Una altra xifra que dóna una idea de la popularitat del frare és que, quan estava al cim de la fama, fa 50 anys, rebia diàriament entre sis i 10 sacs de correu. No és estrany, doncs, que els italians l’invoquin més que a Crist i a la Verge, segons diuen els experts. Els grups d’oració del pare Pio estan molt estesos, no només al sud d’Itàlia, sinó també entre les parròquies romanes. Fins i tot han brotat a Barcelona.

Luzzatto, que ha utilitzat documentació inèdita, explica que el frare obtenia àcid fènic, una substància que té un efecte càustic sobre la pell, a part d’intentar aconseguir veratrina, un potent alcaloide, no se sap amb quin objectiu. Les explicacions, per part dels caputxins, que diuen que amb l’àcid fènic desinfectava les xeringues que feia servir per posar injeccions als novicis, no aclareixen per què, en lloc de demanar la substància per la via habitual, recorria a familiars de farmacèutics.

SOSPITA PERENNE
Pius de Pietrelcina va conviure sempre amb la sospita. Els successius enviats del Vaticà acabaven desacreditant la seva fama de santedat, i fins i tot l’arribaven a titllar de “psicòpata” que s’infringia càstigs físics, cosa que no va impedir que es desboqués la devoció per la seva figura.

Paral.lelament, va començar a atraure grans quantitats de diners, en forma de donacions, a vegades procedents de fortunes d’origen fosc, que van permetre aixecar un hospital a San Giovanni Rotondo, una petita població inhòspit fins llavors, deixada de la mà de Déu. La seva aurèola d’heroi no es corresponia amb el tracte que rebia del Vaticà, com un farsant.

La sort li va canviar amb l’arribada de Karol Wojtyla al papat el 1978. Les peticions perquè el beatifiquessin estaven guardades al congelador. Joan Pau II coneixia personalment el frare. Una amiga del Pontífex s’havia curat miraculosament d’un càncer després d’invocar el rude i tossut religiós. Arran d’aquest cas en van ploure d’altres, deixant expedit el seu camí cap a la santedat. 160.000 feligresos van acudir el 1999 a la seva beatificació. 300.000 van tornar l’any 2002 al Vaticà per certificar la seva canonització. “Un sant es creu, no s’estudia”, destaca Luzzatto, convençut de la inutilitat teològica de la seva obra.

Publicat el 22 Diciembre 2007 per Padc | Arxivat a Colaboraciones, Novedades