castellano


Gaietà Ripoll




Certificat Apostasia




apostasia Arxiu Ateus carta concordato Debats dios estado laico falso iglesia laica laicidad laicitat lliga mort Novedades tertulia Tertúlies trobades trobades apostasia






Codi etic






Ateus de Catalunya és soci fundador de la AILP


LA DANSA DE LA PLUJA

El bisbe de Barcelona, ​​el recentment anomenat Sr. Juan José Omella, ha trames una carta als seus hosts i subordinats perquè, a partir del 2 de febrer, procedeixin a resar i fer “rogatives” perquè plogui després de més de noranta dies sense fer-ho.

Abans de ser nomenat bisbe de Barcelona ho va ser de Barbastre-Montsó, i de Calahorra i La Calçada-Logronyo i administrador de les diòcesis d’Osca, i de Jaca. Així doncs va exercir el seu mandat en llocs  profundament rurals on segurament va aprendre la utilitat de les “danses de la pluja”. Les bones gents del camp depenen de la pluja per al seu manteniment i qualsevol xerrada sobre el tema pot trobar forat en les seves ments necessitades d’esperança.

Lamentablement per al Sr. Omella a la costa som més descreguts i aquestes accions davant el seu déu no semblen fer molta efecte entre les/els ciutadanes/dans, ni tan sols els del seu ramat, que malgrat la seva fe, s’han desfet d’aquestes pràctiques més pròpies dels bruixots, generalment africans, que ens deixen els seus telèfons en un paperet al parabrises del cotxe, assegurant que els seus poders per a l’amor, els diners i, si cal, la pluja, els hereten dels seus ancestres i a més prometen solucions en 24/48 hores. Segurament aquesta immediatesa porta a molta gent a les seves “consultes / santuaris”, inclosos seguidors del Sr. Omella.

Curiosament l’argument principal que utilitza el Sr Omella per justificar les pregàries perquè plogui és “Només el Senyor és capaç de canviar el curs de les coses” frase que implica que només el seu senyor crea la sequera i si li demanem que plogui ho farà, a canvi de què? Per què ha de canviar de no voler que plogui a desitjar-ho? Per les “rogatives” i oracions? No sembla un déu molt misericordiós, més aviat malvat.

Primer sequera, després resar, i donar òbols de tant en tant per si de cas, i finalment ploure …… quan vulgui.

La naturalesa seguirà el seu camí i tard o d’hora acabarà plovent, com a tot arreu, encara que ningú resi  o encara que faci un altre tipus de dansa de la pluja a un altre déu o esperit.

Per cert aquesta anomalia està provocada pel complex fenomen anomenat “el nen”, variació periòdica de les temperatures de l’aigua en l’oceà pacífic, ¿caldrà fer rogatives i danses de la pluja a “el nen”?

V.S.

Article inicialment redactat per a la revista digital “Gaietà Ripoll” , editada per Ateus de Catalunya i actualment en fase de preparació.

 

Publicat el 11 Febrero 2016 per Padc | Arxivat a Ateus