castellano


Gaietà Ripoll




Certificat Apostasia




apostasia Arxiu Ateus carta concordato Debats dios estado laico falso iglesia laica laicidad laicitat lliga mort Novedades tertulia Tertúlies trobades trobades apostasia






Codi etic






Ateus de Catalunya és soci fundador de la AILP


“UNA ANTIGA FÀBRICA DE GALETES”

Ho recordo com si fos ara, jo era menut i l’edifici era, per a mi, impressionant, la maquinària encisadora i les olors barrejades però identificables, de vainilla, xocolata, fruites i farina, omplien l’ambient. Al final del llarguíssim forn sortien les “maries” calentes, daurades, dolces i algunes de trencades que hem deixaven menjar. En llocs mes petits s’hi feien els bombons i els caramels. I el meu pare m’explicava els processos i els productes amb paciència, entre “no t’acostis!!”,  “no toquis!!” i  “no et taquis”.

Les Galetes “VICTÒRIA” potser eren massa bones, i segurament per una mala gestió,  la fàbrica anava de mal a pitjor. Així que uns especuladors la van comprar per vendre el terreny al poc temps als maristes de Sants-Les Corts, o potser la van comprar directament ells, aprofitant-se de la necessitat de diners dels amos.

El fet es que esdevingué una escola cristiana dirigida per els germans maristes, congregació creada a França el gener de 1817. No disposem de les dades exactes però molt ens temem que van emigrar a Espanya cap al 1905, any de la publicació de la “Llei de separació de l’esglesia i l’estat” que sense restar cap llibertat o dret a les religions va treure tots els privilegis a la religió catòlica. I casi totes les congregacions de frares ensenyants baixaren a Espanya, especialment Catalunya, on tornaren, fins ara, a gaudir d’uns privilegis incompatibles amb un estat  aconfessional.

No amagarem el cap i reconeixem que durant la guerra insurreccional del 36 van morir a mans de defensors de la República alguns del seus militants, però val a dir que també en van morir de l’altre bàndol. No es el moment de jutjar ningú, però tampoc de santificar a ningú. Tothom sap de que parlo. El que tampoc es el moment de treure els màrtirs per amagar la realitat actual.

Dons aquesta escola i aquests frares estan al ull de l’huracà per el tema de la pederàstia. Desprès que un pare valent a aixecat la llebre han començat a sortir víctimes de mes d’un dels mestres i frares, es com un got en que una sola gota en fa desbordar un munt.

Escena d’un festeig pederasta.
Detall d’una ánfora d’Atenes pintada amb figures negres del segle V abans de l’ era moderna.
L’home amb barba està representat amb un tradicional gest de festeig pederasta, amb una ma buscant acariciar al jove i l’altra tocant-li la barbeta  i mirant-lo als ulls.
——————————————————–
Esperem que la justícia no miri cap a un altre lloc, com sembla que va fer fa uns anys en el cas d’aquesta escola, i s’aclareixi la totalitat dels fets i es doni la legitima satisfacció a les víctimes.

I esperem també que els estudiants/víctimes  d’altres escoles trenquin la barrera de silenci en que han viscut els seus problemes,  i els seus pares actuïn amb la fermesa que cal, per que puguin passar pàgina d’aquestes sòrdides històries.

Jo també vaig passar per una escola de frares i recordo la sobtada desaparició de dos “hermanos” que segons la rumorologia a l’ús durant la dictadura, van fer alguna acció immoral amb companys d’escola. Jo vaig tindre sort, tot i que era guapot potser era massa subversiu.

Així he acabat, fora de la confraria.

PD No se si les coses van passar al mateix edifici, però l’escola es la mateixa amb dos edificis.

R:O:

Article inicialment redactat per a la revista digital “Gaietà Ripoll” , editada per Ateus de Catalunya i actualment en fase de preparació.

Publicat el 18 Febrero 2016 per Padc | Arxivat a Ateus