castellano


Gaietà Ripoll




Certificat Apostasia




apostasia Arxiu Ateus carta concordato Debats dios estado laico falso iglesia laica laicidad laicitat lliga mort Novedades tertulia Tertúlies trobades trobades apostasia






Codi etic






Ateus de Catalunya és soci fundador de la AILP


PER QUE TOQUEN LES CAMPANES

Hi ha una història a Barcelona que recorda un passat proper. Quant fugint de la fam, el fred i l’explotació, recordem la pel·lícula “Los santos inocentes”, els ciutadans que immigraven per esdevenir els altres catalans, actualment els catalans, el que feien amb el primer sou que cobraven al treballar era comprar una gavardina i un rellotge.

Al marge de l’exageració que pot tenir la generalització de la història, una cosa cal retenir: a partir dels anys 50 del segle passat es generalitza l’ús del rellotge de polsera, a mi me’n van regalar un per  la “primera comunión”, era un bon ham per a molts infants, tot i que no me’l van deixar posar fins als setze o disset anys. Avui casi qualsevol infant te rellotge i per tant han anat desapareixent els rellotges en espais públics, i en tot cas  ja no se’n posen, ni tant sols de sol que no gasten piles.

A que ve a cap tot això? A que l’Ajuntament de Girona ha pres una decisió per fer callar les campanes de la catedral de nit i que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha dictat sentència en el mateix sentit sobre el cas de l’església de Sant Mori, mes algunes advertències del Síndic de greuges, perquè les campanes no toquin de nit per no torbar el son dels ciutadans i ciutadanes.

Campanes d’un poble de Terol
——————————————————–

El Sr Jordi Mercader ha publicat un article a El Periódico del dia 9 de febrer de 2016, en el que defensa les campanades nocturnes, està en el seu dret, però els arguments son una enganyifa.

Argument 1.- Aquestes resolucions i sentencia son reflex de la debilitat de l’església catòlica. Ah si? Dons no sembla molt dèbil si segueix incomplint les lles i normes sobre el nivell de so suportable. Un cop mes hi ha qui pensa que l’església te les seves lleis divines que estan per sobre de les terrenals.

Argument 2.-Des de la nit dels temps les campanes van marcar el ritme de vida dels veïns. Està clar NO tenien rellotge ni despertador, quant van poder comprar-se’n un ja no les van necessitar.

Argument 3.- Potser era per submissió al poder eclesiàstic o simple acceptació d’una tradició sonora. Recordem que l’església s’ha oposat a quasi totes les millores tècniques, cada màquina que inventaven els homes era una pèrdua d’influència dels bruixots que fan danses de la pluja. A mes ja he repetit fins la sacietat que “tradició” es una paraula sinònim de vell, antic, però no de bo.

Argument 5.- S’hauria de fer cas al conseller Vila, mantenint la veu de les campanes saltant-se els tocs dels quarts a les nits, però evitant el seu silenciament per interessos comercials o dèries antireligioses. Això hem recorda una història que m’explicava el meu pare quant jo era menut, un senyor que tenia un gos li va voler tallar la cua i per fer-ho suaument cada dia ni tallava un trosset, no cal mes comentari sobre la proposta. Però si cal demanar-li al Sr Mercader que no  insulti als que defensem posicions diferents de les seves, ni tenim dèries ni som antireligiosos, som respectuosos amb la llei i amb les persones que necessiten descansar de nit, i el que volem no es eliminar les religions, cada ú que faci el que vulgui, el que volem es  que NO tinguin privilegis per sobre del demes ciutadans i ciutadanes.

Argument 6.- És difícil imaginar un hoteler del Caire atenent la queixa d’un turista per la crida  nocturna a l’oració del muetzí. Posar d’exemple possibles fets que no sabem si passaran a països on la religió forma part de l’estat, i les seves lleis en molts casos estan copiades a la legislació general, es posar sal a la ferida ja que ens recorda a aquell que anava sota pali, qualsevol li demanava que no toquessin les campanes.

 

A mi m’agrada el so de les campanes, en tinc alguna a casa, quant els ateus tinguem un local de propietat hi posarem un carilló.

V.S.

 

Article inicialment redactat per a la revista digital “Gaietà Ripoll” , editada per Ateus de Catalunya i actualment en fase de preparació.

Publicat el 18 Febrero 2016 per Padc | Arxivat a Ateus