Ateus de Catalunya i la part de l’IRPF per a les confessions religioses.

Posicionament d’Ateus de Catalunya sobre el finançament de les confessions religioses mitjançant el sistema d’assignació tributària en la declaració de l’IRPF

Davant l’injustificat finançament de l’Església catòlica a través de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), Ateus de Catalunya vol expressar la seva posició:

01 L’assignació tributària a través de la declaració de renda és un sistema de finançament directe de l’Estat a l’Església catòlica, per molt que es vulgui fer creure als ciutadans el contrari. La pròpia existència d’una casella en la declaració de l’IRPF per a l’Església Catòlica reflecteix el suport de l’Estat a aquesta confessió i la discriminació cap a les persones que professen altres creences religioses, les que són indiferents en aquesta matèria o que es declaren agnòstiques o atees.

02 Aquest sistema pregunta als contribuents a on volen que es destini part dels impostos, que és el mateix que preguntar com distribuir part de pressupost de l’estat. Per tant no es tracta d’un donatiu que els fidels d’aquesta confessió realitzen i que l’estat gestiona, sinó d’una assignació pressupostària directa, que en l’exercici 2012 (declaració de l’IRPF 2013) va significar  247 milions d’euros.

03 Els contribuents que marquen la casella de l’Església catòlica, o les dues opcions proposades, no estan fent cap aportació individual, sinó que està reduint en un 0,7%, o bé un 1,4% respectivament, els seus impostos, quantitats que són deixades d’ingressar per la hisenda pública.

04 Aquestes quantitats no s’afegeixen a l’import que paga el contribuent que efectua l’assignació, sinó que es descompten dels ingressos que percebrà l’Estat, per tant els contribuents que no marquen cap d’aquestes caselles paguen objectivament més impostos a l’Estat que els que opten per marcar-les, cosa que vulnera el principi constitucional d’igualtat davant la llei que recull la constitució espanyola:
Article 14: Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
Article 31.1: Tothom contribuirà al sosteniment de les despeses públiques d’acord amb la seva capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari just inspirat en els principis d’igualtat i progressivitat que, en cap cas, tindrà abast confiscatori.

05 No pot ser funció de l’Estat gestionar la recaptació de recursos per al funcionament de cap confessió religiosa ni per a cap altra organització privada, ni tan sols en el cas que aquesta confessió o organització assumís les despeses del procés de recaptació, situació que, a més, tampoc es dóna en aquest cas.

06 No és acceptable utilitzar un tràmit administratiu obligatori per a tots els ciutadans per afavorir el finançament de cap organització que no formi part de l’estructura de l’Estat, i menys per a organitzacions de caràcter ideològic

07 Aquest sistema de finançament atorga a l’Església Catòlica una situació de privilegi respecte de qualsevol altra confessió religiosa o organització no religiosa, i trenca el principi de neutralitat de l’Estat en matèria d’ideologia, vulnerant l’esperit del primer paràgraf del punt tercer de l’article 16 de la Constitució:
Article 16.3: Cap confessió tindrà caràcter estatal. Els poders públics tindran en compte les creences religioses de la societat espanyola i mantindran les consegüents relacions de cooperació amb l’Església Catòlica i les altres confessions.
L’Església catòlica espanyola és l’única organització de l’estat que gaudeix d’aquest privilegi i representa l’única excepció en la designació directa per part de la ciutadania de la distribució dels pressupostos de l’estat.

08 La pretensió de justificar aquest sistema de finançament en el contingut del segon paràgraf del punt tercer de l’article 16 de la Constitució, que indica la possibilitat de cooperació de l’Estat amb les confessions religioses, no té cap consistència, perquè aquesta col col·laboració no vol dir afavorir unes conviccions en detriment de les altres, i a més s’hauria de dur a terme salvaguardant els altres drets constitucionals de tots els ciutadans.

09 En situar els contribuents davant la disjuntiva d’haver de marcar o no si volen efectuar una aportació econòmica a l’Església Catòlica, sense cost per a ells, aquest sistema obliga de forma encoberta i ineludible a pronunciar-se sobre el grau d’afinitat amb aquesta entitat, la qual que vulnera l’esperit del punt segon de l’article 16 de la Constitució:
Article 16.2: Ningú no podrà ser obligat a declarar sobre la seva ideologia, religió o creences.

10 Aquest sistema és un mecanisme creat per pal·liar la incapacitat crònica de l’Església Catòlica de complir les obligacions contretes en l’article segon de l’Acord entre l’Estat Espanyol i la Santa Seu sobre Assumptes Econòmics de 1979, al qual es preveu que l’Església aconsegueixi per si mateixa els recursos suficients per al seu propi finançament, el que no només no ha aconseguit des de la seva signatura fa més de 30 anys, sinó que cada vegada queda més lluny.
Acord de l’Estat Espanyol i la Santa Seu sobre Assumptes econòmics de 1979
Article 2.5: L’Església Catòlica declara el seu propòsit d’aconseguir per si mateixa els recursos suficients per a l’atenció de les seves necessitats. Quan sigui aconseguit aquest propòsit, ambdues parts es posaran d’acord per substituir els sistemes de col·laboració financera expressada en els paràgrafs anteriors d’aquest article, per altres camps i formes de col·laboració econòmica entre l’Església Catòlica i l’Estat.

11 Cal prevenir que aquest sistema de finançament es pugui fer extensiu a altres confessions religioses consolidant un sistema d’Estat multiconfessional.

12 La jerarquia catòlica realitza una campanya de publicitat que no s’ajusta a la realitat, ja que dona a entendre que l’aportació que rep a través de l’IRPF destinada a fins socials (com les seves missions en països en desenvolupament), quan en realitat es destina al sosteniment de la jerarquia eclesiàstica tal com ho indica el seu propi pressupost publicat al web de la Conferència episcopal. L’activitat de fins socials que l’església realitza a través de les seves organitzacions com Càritas o la fundació dels germans de sant Joan de déu, està subjecte a l’aportació que es realitza a través de l’altre casella, la d'”altres fins socials”.

FINANÇAR L’ESGLÉSIA? NO AMB ELS MEUS IMPOSTOS

PER UNA DECLARACIÓ DE LA RENDA LAICA