-> versión en castellano




Certificat Apostasia




apostasia Arxiu Ateus carta concordato Debats dios estado laico falso iglesia laica laicidad laicitat lliga mort Novedades tertulia Tertúlies trobades trobades apostasia






Codi etic


The Out Campaign: Scarlet Letter of Atheism






Ateus de Catalunya és soci fundador de la AILP




Objectius Ateus de Catalunya


Objectius generals
Objectius estratègics

 

Objectius generals

 

1. Agrupar els ateus

1.1 Agrupar, sense ànim de lucre, els ciutadans amb unes idees, una ètica, una moral, uns valors socials i unes normes de conducta atees, democràtiques i tolerants.

1.2 Col·laborar amb altres col·lectius, associacions i organitzacions nacionals i internacionals que promouen i defensen l’ateisme, la laïcitat i la llibertat de pensament.

2. Recollir i coordinar les opinions i les accions dels ateus

2.1 Recollir i coordinar les opinions dels ateus per fer arribar la seva veu als ciutadans, als grups socials, als mitjans de comunicació i a l’Administració sobre aquells afers o qüestions que puguin tenir interès o rellevància social.

2.2 Promoure i coordinar les accions dels ateus per incidir sobre aquells afers o qüestions que puguin tenir interès o rellevància social.

3. Promoure la difusió de l’ateisme

3.1 Promoure la difusió del pensament ateu com a expressió del coneixement científic i de la interpretació racional de la realitat.

3.2 Promoure la difusió permanent de l’ateisme per convertir-lo en un valor de referència a l’hora d’organitzar la vida social.

4. Promoure la difusió i la implantació de la laïcitat

4.1 Promoure la difusió de la laïcitat com a marc de referència per a l’organització de la vida social i política.

4.2 Promoure la instauració de la laïcitat com a fonament de l’organització social i política, amb especial èmfasi en la consecució d’un Estat completament laic i en la definició d’un projecte per a la construcció política d’una Unió Europea laica, amb vocació d’estendre la laïcitat a escala global.

5. Defensar els drets i les llibertats dels ateus i dels ciutadans en general

5.1 Defensar els drets civils i les llibertats dels ciutadans amb unes idees, una ètica, una moral, uns valors socials i unes normes de conducta atees, democràtiques i tolerants.

5.2 Defensar un escrupolós respecte a la llibertat de pensament, la pluralitat i el dret a la difusió de totes les idees, sempre que aquestes siguin respectuoses amb les persones i amb els seus drets.

5.3 Defensar la neutralitat religiosa de l’Estat en tots els àmbits, incidint especialment en l’abolició dels privilegis concedits a qualsevol confessió religiosa i suprimint tota discriminació per motius religiosos al nostre país.

5.4 Defensar en general els drets i les llibertats de tots els ciutadans, siguin quines siguin les seves conviccions, sempre que aquestes siguin respectuoses amb les persones i amb els seus drets.

5.5 Defensar el dret al desenvolupament i al progrés polític, social, econòmic i cultural de tots els ciutadans i de tots els pobles sense distincions.

5.6 Defensar el respecte a la utilització dels canals democràtics per a la modificació de la legislació, sempre que els objectius comportin el respecte a les llibertats i els drets fonamentals de tots els ciutadans, i impliquin un compromís al rebuig de la violència com a medi per a imposar un determinat model ideològic.

6. Promoure el progrés social i la solidaritat entre tots els ciutadans

6.1 Promoure, organitzar, gestionar, recolzar i participar en activitats de tota mena, culturals, de lleure, socials, educatives i solidàries en benefici de la col·lectivitat associada i de la societat en general, congruents amb la resta d’objectius enunciats.

6.2 Promoure la integració social de tots els ciutadans independentment de llur origen cultural perquè puguin, en virtut dels drets i dels deures assolits per la nostra societat, escollir en tot moment amb llibertat i independència la seva pròpia interpretació de la realitat i, si així ho desitgen, el seu grau d’implicació o no en qualsevol confessió religiosa organitzada.

6.3 Col·laborar amb les possibilitats a l’abast de l’Associació en les necessitats d’assistència, d’educació i d’integració de col·lectius desafavorits per fer arribar els beneficis socials bàsics a tots els ciutadans.

 

Objectius estratègics

 

Per tal d’assolir els objectius generals exposats l’associació considera oportú presentar les següents reivindicacions o objectius estratègics, tot recordant que la nostra no és una organització dogmàtica i, per tant, que aquests objectius són una eina dinàmica que es pot anar revisant periòdicament per tal de donar la resposta més adequada als canvis socials i a les noves idees que vagin sorgint al si de l’associació.

a) GENERALS

• La defensa de la neutralitat absoluta de l’Estat en qüestions de naturalesa religiosa, procurant recollir les inquietuds de qualsevol col·lectiu sempre que siguin mesurades i això no signifiqui fer prevaler interessos particulars per sobre dels del conjunt de tota la societat, mantenint especial cura perquè les confessions religioses es mantinguin en l’àmbit de la legalitat i no tractin d’apoderar-se de forma il·legítima dels recursos i dels mecanismes de l’Estat.

• La denúncia de la superstició i del frau que sovint s’amaga darrera de les activitats vinculades a la pràctica de la superstició, proposant la creació d’un marc legal per regular aquestes activitats, sobretot quan es realitzin amb pretensions econòmiques o professionals, i exigint sempre l’obligació d’informar els usuaris de la base objectiva que puguin tenir aquestes pràctiques.

• La denúncia sistemàtica de les pràctiques vinculades a la religió o a la superstició en general que puguin afectar la salut de les persones o que estiguin dirigides a disminuir o anul·lar la seva capacitat de raonament amb l’objectiu de manipular la seva conducta o bé d’apoderar-se de la seva capacitat de decisió, és a dir reduint la lliure voluntat de les persones amb finalitats lucratives o simplement per afavorir interessos particulars.

b) LEGISLACIÓ

• La supressió de totes les lleis que afavoreixin els interessos de qualsevol confessió religiosa en detriment de l’interés de la resta dels ciutadans o que suposin la imposició de dogmes particulars d’una doctrina al conjunt de la ciutadania, o bé la seva modificació per fer-les compatibles amb el principi de neutralitat religiosa de l’Estat, abolint els privilegis concedits a qualsevol confessió religiosa i suprimint tota discriminació per motius religiosos al nostre país.

• La modificació de l’actual estatut d’Estat No Membre Observador Permanent a l’ONU de la Santa Seu per situar-la en el lloc que realment li correspon en els fòrums internacionals, que és el de qualsevol altre organització no governamental de naturalesa religiosa.

• La derogació de tots els acords de col·laboració de l’Estat Espanyol amb la Santa Seu i les demés confessions religioses, per considerar que vulneren la Constitució, la legislació europea, i que són contraris a l’esperit de llibertat i d’igualtat que emana de la Declaració Universal dels Drets de l’Home de 1948 i del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals de 1950.

• El cessament unilateral de les relacions diplomàtiques de l’Estat Espanyol amb la Santa Seu i amb la Sobirana Ordre de Malta per considerar que aquests no són veritables Estats, sinó els aparells burocràtics i administratius d’una confessió religiosa concreta. Per substituir-les proposa regular la relació de l’Estat amb aquestes organitzacions dins la legislació interna de l’Estat, en igualtat de condicions amb altres organitzacions equiparables, i no en forma d’obligacions internacionals entre Estats.

• La creació d’una Carta Europea de la Laïcitat que reculli els fonaments per a la construcció social i política de la Unió Europea en base als principis de la laïcitat i la neutralitat religiosa, amb la pretensió que sigui aprovada pels parlaments o els òrgans respectius corresponents i esdevingui un referent per a la redacció de la Carta dels Drets dels Ciutadans de l’Unió Europea, amb la voluntat que en el futur pugui ser presentada a l’ONU pel seu reconeixement arreu del món.

• La modificació del punt tercer de l’article 16 de la Constitució Espanyola per suprimir el paràgraf que diu

Els poders públics tindran en compte les creences religioses de la societat espanyola i mantindran les consegüents relacions de cooperació amb l’Església Catòlica i les altres confessions.

per entendre que els poders públics han de tenir sempre en compte l’opinió dels ciutadans en tots els afers de qualsevol naturalesa, sense donar especial preeminència a les creences religioses ni molt menys a una de particular, com podria arribar a interpretar-se en aquest punt.

• La reforma radical de la Llei Orgànica 7/1980 de Llibertat Religiosa per transformar-la en una nova Llei Orgànica de Llibertat de Pensament, de Consciència i de Religió en consonància amb el contingut de l’article 18 de la Declaració Universal dels Drets de l’Home de 1948, de l’article 9 del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals de 1950, i de l’article 10 de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea de 2000, o en el seu defecte, per transformar-la en una nova Llei Orgànica de Llibertat Ideològica, Religiosa i de Culte, que s’ajusti a l’esperit del punt primer de l’article 16 de la Constitució, que diu

Es garanteix la llibertat ideològica, religiosa i de culte dels individus i de les comunitats sense cap més limitació, quan siguin manifestats, que la necessària per al manteniment de l’ordre públic protegit per la llei.

i que permeti equiparar els drets de les organitzacions religioses amb els que s’atorguin a la resta d’associacions en virtut únicament de les característiques específiques de les seves activitats, i en relació proporcional amb la seva contribució al benestar general i al progrés de la societat, i no per la seva condició religiosa; amb especial atenció a suprimir els privilegis específics de qualsevol confessió en particular.

• La incorporació del Registre Oficial d’Institucions Religioses que actualment depèn de la Direcció General d’Assumptes Religiosos del Ministeri de Justícia al Registre General d’Associacions del Ministeri de l’Interior per prevenir la possibilitat d’un tracte específic a les confessions religioses que pugui comportar privilegis diferents dels que s’atorguin a la resta d’associacions, en virtut únicament de les característiques específiques de les seves activitats i en relació proporcional amb la seva contribució al benestar general i al progrés de la societat.

• La modificació de la Llei Orgànica d’Associacions per equiparar els drets de les organitzacions religioses amb els que s’atorguin a la resta d’associacions en virtut únicament de les característiques específiques de les seves activitats, i en relació proporcional amb la seva contribució al benestar general i al progrés de la societat, i no per la seva condició religiosa; amb especial atenció a suprimir els privilegis específics de qualsevol confessió particular.

c) ECONOMIA

• La supressió de qualsevol aportació de l’Estat a la financiació de les confessions religioses, bé sigui a través d’aportacions directes, via assignació tributària i pressupostos de l’Estat, o indirectes, com subvencions encobertes o desgravacions i exempcions fiscals injustificades, tret d’aquelles que, en igualtat de condicions amb les demés organitzacions no confessionals, comportin una contrapartida objectiva en benefici del conjunt de la societat que compensi de forma equitativa o equiparable a la quantia econòmica aportada, posant especial cura a salvaguardar l’obligació constitucional de l’Estat de mantenir una escrupolosa neutralitat religiosa en matèria econòmica. Tota aportació econòmica de l’Estat ha de ser adjudicada a projectes que comportin una contrapartida objectiva al conjunt de la societat sense condicionaments religiosos, i mai pel manteniment d’una organització.

• La supressió del sistema d’assignació tributària opcional a través de la declaració de renda per part dels contribuents a l’Església Catòlica o a “altres finalitats d’interès social” (a organitzacions en molts casos vinculades a l’Església Catòlica), així com l’oposició rotunda a què en el futur aquesta forma de financiació es pugui fer extensiva a altres confessions o organitzacions.

En primer lloc per considerar que la financiació d’una confessió religiosa no pot fer-se a costa dels ingressos públics, ja que les contribucions dels qui assignen l’aportació a una o a ambdós de les opcions proposades (0,5239% de la quota íntegra del contribuent, o 1,0478% si es marquen les dues caselles) són deixades d’ingressar per la hisenda pública, és a dir, no s’afegeixen a l’import que paga el contribuent que efectua l’assignació, sinó que es descompten dels ingressos que ha de percebre l’Estat.

En segon lloc perquè a causa del que s’ha exposat al punt anterior els ciutadans que opten per marcar alguna casella aporten objectivament una quantitat inferior a la financiació de l’Estat que els qui no ho fan, la qual cosa vulnera el principi d’igualtat davant la llei expressat a l’article 14 de la Constitució, que diu

Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

En tercer lloc per considerar que no correspon a l’Estat gestionar la recaptació de recursos per al funcionament de cap confessió religiosa ni per a cap altre organització privada, ni tan sols en el supòsit que aquesta confessió o organització assumís les despeses del procés de recaptació.

En quart lloc per considerar que la utilització d’un tràmit administratiu que és obligatori per a la totalitat dels ciutadans no pot ser utilitzat per afavorir la financiació de cap organització que no formi part estrictament de l’Estat.

En cinquè lloc per considerar que aquest sistema de recaptació trenca el principi de neutralitat de l’Estat en matèria de religió, doncs atorga a l’Església Catòlica una situació de privilegi respecte de qualsevol altre confessió o de qualsevol altre organització no religiosa, i vulnera l’esperit del primer paràgraf del punt tercer de l’article 16 de la Constitució, que diu

Cap confessió tindrà caràcter estatal.

En sisè lloc per considerar que al col·locar els contribuents davant la disjuntiva d’haver de marcar o no l’aportació econòmica a l’Església Catòlica, aquest sistema els obliga de forma encoberta i ineludible a pronunciar-se sobre el seu grau d’afinitat amb aquesta institució, la qual cosa vulnera clarament l’esperit del punt segon de l’article 16 de la Constitució, que diu

Ningú podrà ser obligat a declarar quant a la seva ideologia, religió o creences.

En setè lloc per considerar que mantenir aquest sistema és un procediment il·legítim per pal·liar la incapacitat de l’Església Catòlica de complir amb les obligacions contretes en l’article segon de l’Acord entre l’Estat Espanyol i la Santa Seu sobre Assumptes Econòmics de 1979, al qual l’Església fa referència per justificar les seves demandes, i que al marge de la seva dubtosa constitucionalitat preveia una durada de solament tres anys, és a dir fins l’any 1982, per mantenir per part de l’Estat l’assignació complementària per l’import que no s’aconseguís obtenir mitjançant l’assignació opcional a la declaració de renda.

En vuitè lloc perquè no acceptem la pretensió de l’Església Catòlica d’emmarcar aquest sistema de finançament en el contingut del segon paràgraf del punt tercer de l’article 16 de la Constitució, recollit a l’apartat (b) d’aquesta relació, que indica la possibilitat de cooperació de l’Estat amb les confessions religioses, perquè aquesta col·laboració hauria de portar-se a terme en qualsevol cas salvaguardant els demés drets constitucionals de tots els ciutadans.

• L’aplicació immediata de la directiva VI, sobre harmonització fiscal, de l’acord d’integració a la Unió Europea, que s’oposa a l’exempció de l’IVA pels objectes destinats al culte, i que entra en contradicció amb l’article tercer de l’Acord entre l’Estat Espanyol i la Santa Seu sobre Assumptes Econòmics de 1979. Segons aquesta directiva comunitària els estats membres de la Unió han de fer un esforç per eliminar aquestes desigualtats del seu sistema fiscal, cosa que l’Estat Espanyol està incomplint de forma flagrant.

d) EDUCACIÓ

• La supressió immediata de qualsevol assignatura de religió o de qualsevol contingut confessional dels programes de l’ensenyament oficial obligatori tant a les escoles públiques com a les concertades i a les privades, amb la consegüent supressió de totes les possibles assignatures alternatives a la religió, introduïdes únicament per evitar la deserció massiva d’alumnes a l’assignatura de religió i per legitimar la presència de l’ensenyament doctrinal als plans d’estudis, i no pel valor formatiu real d’aquestes assignatures.

L’associació no s’oposa a l’ensenyament de la religió, però sí que és radicalment contrària a barrejar els continguts de l’ensenyament oficial obligatori amb creences confessionals partidistes que haurien de ser reservades per a l’àmbit estrictament privat de les persones i per tant ser impartides de forma voluntària al marge de l’ensenyament oficial. El coneixement històric o cultural de les religions s’hauria d’incloure a les disciplines corresponents en forma de fenòmens històrics o culturals no doctrinaris i per tant haurien de ser ensenyats per professors amb la qualificació professional necessària, seleccionats pels mateixos procediments i amb les mateixes condicions laborals que la resta del professorat escolar, sense intervenció dels òrgans de cap confessió religiosa en aquest procés.

A més, el fet que els ciutadans es vegin obligats a pronunciar-se, bé sigui activa o passivament, sobre si volen o no ensenyament confessional per als seus fills —i en el seu cas de quina confessió concreta—, obliga de forma encoberta i ineludible a pronunciar-se sobre el seu grau d’afinitat ideològica amb les confessions religioses, la qual cosa vulnera clarament l’esperit del punt segon de l’article 16 de la Constitució, que diu

Ningú podrà ser obligat a declarar quant a la seva ideologia, religió o creences.

Aquesta mateixa situació es repetiria agreujada en cas que l’ensenyament confessional entrés a formar part de l’expedient acadèmic, sobretot en el supòsit que aquesta assignatura fos avaluable, ja que quedaria reflectida al currículum dels alumnes i posaria en evidència la seva adscripció religiosa o la de les seves famílies.

• La implantació de la laïcitat a l’àmbit escolar mitjançant la millora de l’escola pública laica enfront la subvenció indiscriminada als centres escolars privats mitjançant el sistema de concertació, siguin o no siguin confessionals. Cal exigir l’ensenyament aconfessional als centres concertats independentment de la seva ideologia i al marge que fora de l’horari escolar puguin impartir ensenyaments confessionals a aquells qui ho desitgin de forma voluntària. Nosaltres entenem el punt tercer de l’article 27 de la Constitució, que diu

Els poders públics garanteixen el dret que assisteix els pares per tal que els fills rebin la formació religiosa i moral que vagi d’acord amb les seves conviccions.

en el sentit que s’ha de respectar el dret de tota persona a ser instruida en qualsevol doctrina sempre que aquesta no contravingui la legislació de l’Estat i sigui respectuosa amb les demés persones i amb els seus drets, però no en el sentit que sigui l’Estat qui s’hagi d’ocupar d’impartir aquesta formació, ni de finançar-ne el cost. En qualsevol cas aquest dret s’hauria de fer extensible en igualtat de condicions per a tota convicció religiosa i moral, i per tant no solament a les confessions religioses. Per tot això considerem que seria desitjable la modificació d’aquest article constitucional per evitar la possibilitat d’interpretacions ambigües. Proposem com a punt de partida per la discussió d’aquest apartat la redacció següent:

Els poders públics vetllaran perquè es respecti el dret que assisteix els pares per tal que els fills rebin la formació ideològica, religiosa i moral que vagi d’acord amb les seves conviccions, sempre que aquestes siguin respectuoses amb els drets i les llibertats de totes les persones, i sense que això suposi per a l’Estat contraure cap obligació perquè aquesta formació pugui ser portada a terme.

• La supressió de qualsevol element de culte o ideològic de les aules de les escoles públiques i privades. L’associació no està en contra de l’adscripció religiosa dels centres privats, siguin o no concertats, però considera imprescindible suprimir els elements simbòlics confessionals o ideològics de les dependències on es realitza l’ensenyament oficial obligatori, sense objectar que aquests puguin mostrar-se o no en les dependències reservades per a les activitats confessionals que es realitzin voluntàriament fora de l’àmbit de l’ensenyament oficial obligatori.

e) SOCIETAT

• La supressió de tots els símbols religiosos o ideològics exposats a edificis o indrets públics: centres docents, centres militars, hospitals, jutjats, ajuntaments o administració en general, que puguin ser susceptibles de trencar el principi de neutralitat ideològica de l’Estat expressat a la Constitució, i de respecte per a les conviccions de tots els ciutadans sense distincions.

• La supressió a les cerimònies oficials civils i militars de qualsevol element de culte o simbòlic que pertanyi a confessions religioses o a organitzacions ideològiques. Els juraments o promeses de càrrecs públics s’han de realitzar sobre la Constitució o sobre l’ordenament jurídic en virtut del qual han estat elegits per representar a tot el poble i que es comprometen a aplicar mentre no sigui modificat pels procediments legalment establerts. L’acció política en representació del poble ha de ser neutral confessionalment. Els compromisos espirituals han de romandre dins de l’àmbit privat de cadascú.

• La supressió de tots els espais confessionals de qualsevol religió dels mitjans de comunicació públics, o dels privats que rebin subvencions o estiguin finançats amb fons públics. L’associació no s’oposa a la presència de les confessions religioses als mitjans de comunicació públics perquè puguin expressar les seves opinions, fins i tot considera legítima la seva presència sempre que sigui en les mateixes condicions que s’atorguin a qualsevol altre col·lectiu social en circumstàncies similars, però entén que no pot ser funció de l’Estat promoure una determinada creença ni fer proselitisme a favor de cap confessió religiosa concreta.

• L’obligació pels poders civils d’oferir la possibilitat d’efectuar celebracions laiques en un entorn digne per als actes civils més importants de la vida social dels ciutadans, com a mínim per a la celebració de naixements o acollida de nous vinguts, per a la celebració de matrimonis o unions civils i pels funerals. En condicions físiques i materials, pel que fa a l’aportació de recursos públics, idèntiques a les que s’atorguin a les confessions religioses.

• La revisió del calendari festiu laboral i escolar per tal de reduir l’actual proporció de festes religioses de tal manera que, tot preservant les principals tradicions socials, quedin millor representats els valors democràtics sobre els que es fonamenta la nostra societat, procurant adequar preferentment les festes oficials a les necessitats de l’activitat productiva, però respectant a l’hora els legítims interessos dels ciutadans pel seu propi descans i benestar.