castellano


Gaietà Ripoll




Certificat Apostasia




apostasia Arxiu Ateus carta concordato Debats dios estado laico falso iglesia laica laicidad laicitat lliga mort Novedades tertulia Tertúlies trobades trobades apostasia






Codi etic






Ateus de Catalunya és soci fundador de la AILP


Darrers articles i novetats

(es manté l'idioma original dels articles)

 

DEBAT D’ESQUERRES SOBRE LAÏCITAT, 1-12-2016, 19H.

cartelljornadaconvivencia-def

Publicat el 27 noviembre 2016 | Arxivat a Ateus

“La laïcitat: un dret humà”

Xerrada/debat: La laïcitat: un dret humà

Que es la laïcitat? Que volen els laïcistes? Es Espanya, i Catalunya, un estat laic? Son útils per als ciutadans els diners que es donen a l’església? Perquè subvencionem als col•legis religiosos? Després de les immatriculacions cal una nova desamortització? Com potser que l’església no pagui impostos? Perquè les festes les decideix el Vaticà en lloc de l’estat?

Divendres 2 de desembre de 2016 a l’Ateneu Roig, Torrent d’en Vidalet, 34 (Gracia) Barcelona, de 19 a 21 h.

Ponent: Albert Riba, President d’Ateus de Catalunya

Organitza: Plataforma “Educació per a la ciutadania”

Publicat el 27 noviembre 2016 | Arxivat a Ateus

DOCUMENTS DE L’ASSOCIACIÓ INTERNACIONAL DEL LLIUREPENSAMENT

Aquí teniu els recentment publicats documents dels congressos de la AILP fins el 2015

http://static.internationalfreethought.org/pdf/2015_09_montevideo/libro_v_congreso_ailp_montevideo_es.pdf

Publicat el 20 septiembre 2016 | Arxivat a Ateus

Per si algú no va poder venir

Presentació del llibre d’Andreu Navarra “EL ATEISMO” a l’Ateneu Barcelones, el 26 de setembre a les 19 hores, Sala Verdaguer c/Canuda, 6, Barcelona

Acompanyant l’autor
Joan Carles Marcet, soci d’Ateus de Catalunya
Ramón Alcoberro, filòsof
Jordi Cassasas, President de l’Ateneu

Publicat el 16 septiembre 2016 | Arxivat a Arxiu, Ateus

TAL COM ENS ARRIBA

 

 

Comunicado detenidxs 17A

El martes pasado, después de cinco largos años, finalizó el juicio de los detenidos durante la manifestación laica “De mis impuestos, al Papa 0”, convocada por más de 150 organizaciones laicas y cristianas.

La manifestación se desarrolló en un ambiente festivo y alegre hasta el encuentro con una contramanifestación de participantes de las JMJ en la Puerta del Sol. Lejos de velar por el desarrollo de la manifestación autorizada, los antidisturbios procedieron a desocupar la plaza de manera caótica y violenta.

Fue entonces cuando ocho personas fuimos detenidas de manera aleatoria e injustificada en distintos puntos de la plaza y gravemente golpeadas en el momento mismo de la detención. Negándonos atención médica alguna, se nos trasladó a la comisaría de Moratalaz donde, de nuevo, algunas fuimos agredidas por la policía. Durante aproximadamente cinco horas estuvimos esposados y obligados a permanecer con la cara contra el suelo. En las escasas ocasiones en las que se nos permitió ir al baño, tuvimos que hacerlo esposados mientras un agente nos bajaba los pantalones. Dos de las ocho personas, por el mero hecho de tener distinta nacionalidad, fueron amenazadas de expulsión de manera reiterada. Uno a uno, fuimos introducidos en una sala adornada con simbología nazi y en la que tres encapuchados nos leyeron nuestros derechos.

Transcurridas las primeras cinco horas, nos hicieron bajar agachadas hasta casi tocar el suelo con la cara hasta los calabozos. Una vez allí, nos desnudaron, nos obligaron a hacer sentadillas y nos encerraron en celdas separadas. Durante dos noches, se nos mantuvo sin agua, hidratados tan sólo por un zumo diario, con escasas visitas al baño y completamente ignorantes de la hora que era.
El segundo día fuimos interrogados de nuevo por un encapuchado sin saber cuántas horas más permaneceríamos encerradas.

Finalmente, más de cuarenta horas después de ser detenidas y tras declarar ante una jueza en Plaza de Castilla, fuimos puestas en libertad con los cargos de atentado y lesiones de manera organizada, con unas armas que jamás aparecieron y por lo que se nos pedía entre un año y medio y seis años y medio de prisión y 3260 € en multas e indemnizaciones. Además, se nos impuso la obligación de acudir a firmar al juzgado cada dos semanas.

En enero pasado, después de cuatro años y medio con la amenaza de la prisión pendiente sobre nuestras cabezas y la causa de Belén sobreseída, se nos convocó finalmente a juicio.
En la espera del mismo, el fiscal propuso a nuestros abogados un acuerdo por el cual se nos ofrecía una rebaja en la pena si todos nos reconocíamos como culpables de unos hechos de los que éramos completamente inocentes. Tras una tensa negociación, conseguimos separar los acuerdos para que quien quisiera pudiera defenderse ante un juez sin arrastrar a otros a una posible condena de cárcel y el juicio se aplazó ocho meses más.

El pasado 13 de septiembre tuvimos que volver al juzgado, donde nos encontramos con que el fiscal era otro y el acuerdo alcanzado en enero papel mojado. La negociación empezaba de nuevo, pero otra vez con la premisa de que todos debían admitir la culpa si queríamos evitar que alguno se arriesgara a entrar en prisión. Quienes quisieran confrontar con pruebas el testimonio de la policía debían asumir que podían arrastrar a prisión a otros compañeros amenazados con penas mayores. Todos debían aceptar la culpa, esto también incluía a Flavia, a la que pedían año y medio de cárcel y no corría riesgo de entrar en prisión. O, en caso contrario, el juez aplicaría la pena mínima para el resto: tres años de prisión; una petición que, respaldada por el testimonio de quince policías, era una condena definitiva. Acorraladas, amenazadas y chantajeadas, tuvimos que reconocer unos hechos que nunca cometimos.

Desde aquí queremos denunciar alto y claro la tortura a la que fuimos sometidas en la comisaría de Moratalaz, así como las amenazas de la fiscalía para hacer imposible toda defensa. El objetivo, evidentemente político, de estos hechos es el de disciplinarnos y someternos.
Pero las que luchamos por la dignidad y la libertad resistimos y seguimos rebrotando en cada primavera. No nos callarán. Ante su injusticia, nuestra solidaridad. Si nos tocan a una, nos encontrarán a todas.

Paco Serrano Romero
Flavia Tótoro
Belén García Nieto
Apoya:
Silvia
Laura Choclán
Asamblea de Autrias-Letras de Madrid
Asamblea 15M

Publicat el 15 septiembre 2016 | Arxivat a Arxiu, Ateus

DIA INTERNACIONAL DEL LLIUREPENSAMENT: 20 DE SETEMBRE DE 2016

Publicat el 13 septiembre 2016 | Arxivat a Ateus

L’ESCOLA DE PENSAR: HISTÒRIA DE L’ATEISME A ESPANYA I CATALUNYA

Un cop més ens trobarem a l’Escola de Pensar, per xerrar i obrir les portes a l’anàlisi de la realitat. Ens ajudarà amb la presentació del tema el professor Andreu Navarra que parlarà de història de l’ateisme a Espanya i especialment a Catalunya. A més ens presentarà el llibre que acaba de publicar sobre el tema “EL ATEISMO”

La tertúlia la farem a la Sala Taller al primer pis de l´Espai Jove La Fontana, Carrer Gran de Gràcia, 190-192, al costat Metro Fontana, a tres quarts de set del dijous 16 de juny d’enguany.

Esperem la vostra participació.

Publicat el 12 junio 2016 | Arxivat a Arxiu, Ateus, Tertulias

L’ESCOLA DE PENSAR: EL CANT ESPIRITUAL DE JOAN MARAGALL

Perquè no en quedi cap dubte hem emmarcat les xerrades, els debats i les tertúlies en un nou espai :
L’ESCOLA DE PENSAR
Sempre hem pensat que la nostra feina no era nomes informar si no, fonamentalment, fer que els ciutadans i les ciutadanes pensin, arribin a les seves pròpies conclusions i ho facin en un ambient de llibertat, però també rodejats d’opinions diverses i crítiques. Hem d’aconseguir capgirar la propaganda de la TV sobre castigar al racó de pensar. Pensar MAI pot esser un càstig, ha d’esser un plaer, i finalment ens te que donar la satisfacció de prendre decisions com a ciutadans lliures i responsables.
Per començar proposem un tema una mica paradoxal:
EL CANT ESPIRITUAL, DE JOAN MARAGALL, UN CAMÍ CAP A L’ATEISME?
Com un text considerat profundament religiós, es pot interpretar com a incitador de l’agnosticisme, del panteisme i del ateisme.
1910: El modernisme sota el pes del catolicisme
Maragall: un poeta crític amb Déu, que va gosar fer-ho públic.

Ens presentarà el tema el soci Ismael Sahún i després entrarem en una tertúlia on intentarem aclarir l’objectiu d’en Joan Maragall i com ho expressa en el seu poema. Totes les idees per desbaratades que semblin podran ser exposades, el debat ens ha d’envoltar de la llum del lliurepensament.

Ens veurem el dijous 12 de maig a les 18.45 h.
A L’Espai Jove La Fontana. c/Gran de Gràcia, 190-192 Barcelona
Salutacions cordials
Albert Riba

Publicat el 3 mayo 2016 | Arxivat a Ateus

GAIETÀ RIPOLL, la revista d’Ateus de Catalunya

Amigues i amics:

Fa uns mesos vàrem decidir fer una revista de l’associació que ens permetés mantenir el contacte amb socis i amics, obert a la participació de tots, i que ens servis per reflexionar sobre els temes que interessen als ciutadans i ciutadanes relacionats amb l’ateisme, l’agnosticisme, el racionalisme, el lliurepensament i les actituds crítica i escèptica.

Avui ja es una realitat gràcies a l’esforç de unes quantes persones, però invitem a les demès a participar amb articles, traduccions, i propostes, a favor o en contra de les posicions publicades i obrint nous camins. (mail: info@ateus.org )

Podeu veure el numero 1 de “GAIETÀ RIPOLL” Revista de l’associació Ateus de Catalunya, a http://ateus.org/gaietaripoll/ , de moment es publicarà cada trimestre. Tramet-la als teus amics i amigues, ells també tenen dret a pensar.

Salutacions cordials

Publicat el 4 abril 2016 | Arxivat a Ateus

PER QUE TOQUEN LES CAMPANES

Hi ha una història a Barcelona que recorda un passat proper. Quant fugint de la fam, el fred i l’explotació, recordem la pel·lícula “Los santos inocentes”, els ciutadans que immigraven per esdevenir els altres catalans, actualment els catalans, el que feien amb el primer sou que cobraven al treballar era comprar una gavardina i un rellotge.

Al marge de l’exageració que pot tenir la generalització de la història, una cosa cal retenir: a partir dels anys 50 del segle passat es generalitza l’ús del rellotge de polsera, a mi me’n van regalar un per  la “primera comunión”, era un bon ham per a molts infants, tot i que no me’l van deixar posar fins als setze o disset anys. Avui casi qualsevol infant te rellotge i per tant han anat desapareixent els rellotges en espais públics, i en tot cas  ja no se’n posen, ni tant sols de sol que no gasten piles.

A que ve a cap tot això? A que l’Ajuntament de Girona ha pres una decisió per fer callar les campanes de la catedral de nit i que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha dictat sentència en el mateix sentit sobre el cas de l’església de Sant Mori, mes algunes advertències del Síndic de greuges, perquè les campanes no toquin de nit per no torbar el son dels ciutadans i ciutadanes.

Campanes d’un poble de Terol
——————————————————–

El Sr Jordi Mercader ha publicat un article a El Periódico del dia 9 de febrer de 2016, en el que defensa les campanades nocturnes, està en el seu dret, però els arguments son una enganyifa.

Argument 1.- Aquestes resolucions i sentencia son reflex de la debilitat de l’església catòlica. Ah si? Dons no sembla molt dèbil si segueix incomplint les lles i normes sobre el nivell de so suportable. Un cop mes hi ha qui pensa que l’església te les seves lleis divines que estan per sobre de les terrenals.

Argument 2.-Des de la nit dels temps les campanes van marcar el ritme de vida dels veïns. Està clar NO tenien rellotge ni despertador, quant van poder comprar-se’n un ja no les van necessitar.

Argument 3.- Potser era per submissió al poder eclesiàstic o simple acceptació d’una tradició sonora. Recordem que l’església s’ha oposat a quasi totes les millores tècniques, cada màquina que inventaven els homes era una pèrdua d’influència dels bruixots que fan danses de la pluja. A mes ja he repetit fins la sacietat que “tradició” es una paraula sinònim de vell, antic, però no de bo.

Argument 5.- S’hauria de fer cas al conseller Vila, mantenint la veu de les campanes saltant-se els tocs dels quarts a les nits, però evitant el seu silenciament per interessos comercials o dèries antireligioses. Això hem recorda una història que m’explicava el meu pare quant jo era menut, un senyor que tenia un gos li va voler tallar la cua i per fer-ho suaument cada dia ni tallava un trosset, no cal mes comentari sobre la proposta. Però si cal demanar-li al Sr Mercader que no  insulti als que defensem posicions diferents de les seves, ni tenim dèries ni som antireligiosos, som respectuosos amb la llei i amb les persones que necessiten descansar de nit, i el que volem no es eliminar les religions, cada ú que faci el que vulgui, el que volem es  que NO tinguin privilegis per sobre del demes ciutadans i ciutadanes.

Argument 6.- És difícil imaginar un hoteler del Caire atenent la queixa d’un turista per la crida  nocturna a l’oració del muetzí. Posar d’exemple possibles fets que no sabem si passaran a països on la religió forma part de l’estat, i les seves lleis en molts casos estan copiades a la legislació general, es posar sal a la ferida ja que ens recorda a aquell que anava sota pali, qualsevol li demanava que no toquessin les campanes.

 

A mi m’agrada el so de les campanes, en tinc alguna a casa, quant els ateus tinguem un local de propietat hi posarem un carilló.

V.S.

 

Article inicialment redactat per a la revista digital “Gaietà Ripoll” , editada per Ateus de Catalunya i actualment en fase de preparació.

Publicat el 18 febrero 2016 | Arxivat a Ateus