castellano


Gaietà Ripoll




Certificat Apostasia




apostasia Arxiu Ateus carta concordato Debats dios estado laico falso iglesia laica laicidad laicitat lliga mort Novedades tertulia Tertúlies trobades trobades apostasia






Codi etic






Ateus de Catalunya és soci fundador de la AILP




Darrers articles i novetats

(es manté l'idioma original dels articles)

 

DIA INTERNACIONAL DEL LLIUREPENSAMENT: 20 DE SETEMBRE DE 2016

Publicat el 13 septiembre 2016 | Arxivat a Ateus

L’ESCOLA DE PENSAR: HISTÒRIA DE L’ATEISME A ESPANYA I CATALUNYA

Un cop més ens trobarem a l’Escola de Pensar, per xerrar i obrir les portes a l’anàlisi de la realitat. Ens ajudarà amb la presentació del tema el professor Andreu Navarra que parlarà de història de l’ateisme a Espanya i especialment a Catalunya. A més ens presentarà el llibre que acaba de publicar sobre el tema “EL ATEISMO”

La tertúlia la farem a la Sala Taller al primer pis de l´Espai Jove La Fontana, Carrer Gran de Gràcia, 190-192, al costat Metro Fontana, a tres quarts de set del dijous 16 de juny d’enguany.

Esperem la vostra participació.

Publicat el 12 junio 2016 | Arxivat a Arxiu, Ateus, Tertulias

L’ESCOLA DE PENSAR: EL CANT ESPIRITUAL DE JOAN MARAGALL

Perquè no en quedi cap dubte hem emmarcat les xerrades, els debats i les tertúlies en un nou espai :
L’ESCOLA DE PENSAR
Sempre hem pensat que la nostra feina no era nomes informar si no, fonamentalment, fer que els ciutadans i les ciutadanes pensin, arribin a les seves pròpies conclusions i ho facin en un ambient de llibertat, però també rodejats d’opinions diverses i crítiques. Hem d’aconseguir capgirar la propaganda de la TV sobre castigar al racó de pensar. Pensar MAI pot esser un càstig, ha d’esser un plaer, i finalment ens te que donar la satisfacció de prendre decisions com a ciutadans lliures i responsables.
Per començar proposem un tema una mica paradoxal:
EL CANT ESPIRITUAL, DE JOAN MARAGALL, UN CAMÍ CAP A L’ATEISME?
Com un text considerat profundament religiós, es pot interpretar com a incitador de l’agnosticisme, del panteisme i del ateisme.
1910: El modernisme sota el pes del catolicisme
Maragall: un poeta crític amb Déu, que va gosar fer-ho públic.

Ens presentarà el tema el soci Ismael Sahún i després entrarem en una tertúlia on intentarem aclarir l’objectiu d’en Joan Maragall i com ho expressa en el seu poema. Totes les idees per desbaratades que semblin podran ser exposades, el debat ens ha d’envoltar de la llum del lliurepensament.

Ens veurem el dijous 12 de maig a les 18.45 h.
A L’Espai Jove La Fontana. c/Gran de Gràcia, 190-192 Barcelona
Salutacions cordials
Albert Riba

Publicat el 3 mayo 2016 | Arxivat a Ateus

GAIETÀ RIPOLL, la revista d’Ateus de Catalunya

Amigues i amics:

Fa uns mesos vàrem decidir fer una revista de l’associació que ens permetés mantenir el contacte amb socis i amics, obert a la participació de tots, i que ens servis per reflexionar sobre els temes que interessen als ciutadans i ciutadanes relacionats amb l’ateisme, l’agnosticisme, el racionalisme, el lliurepensament i les actituds crítica i escèptica.

Avui ja es una realitat gràcies a l’esforç de unes quantes persones, però invitem a les demès a participar amb articles, traduccions, i propostes, a favor o en contra de les posicions publicades i obrint nous camins. (mail: info@ateus.org )

Podeu veure el numero 1 de “GAIETÀ RIPOLL” Revista de l’associació Ateus de Catalunya, a http://ateus.org/gaietaripoll/ , de moment es publicarà cada trimestre. Tramet-la als teus amics i amigues, ells també tenen dret a pensar.

Salutacions cordials

Publicat el 4 abril 2016 | Arxivat a Ateus

PER QUE TOQUEN LES CAMPANES

Hi ha una història a Barcelona que recorda un passat proper. Quant fugint de la fam, el fred i l’explotació, recordem la pel·lícula “Los santos inocentes”, els ciutadans que immigraven per esdevenir els altres catalans, actualment els catalans, el que feien amb el primer sou que cobraven al treballar era comprar una gavardina i un rellotge.

Al marge de l’exageració que pot tenir la generalització de la història, una cosa cal retenir: a partir dels anys 50 del segle passat es generalitza l’ús del rellotge de polsera, a mi me’n van regalar un per  la “primera comunión”, era un bon ham per a molts infants, tot i que no me’l van deixar posar fins als setze o disset anys. Avui casi qualsevol infant te rellotge i per tant han anat desapareixent els rellotges en espais públics, i en tot cas  ja no se’n posen, ni tant sols de sol que no gasten piles.

A que ve a cap tot això? A que l’Ajuntament de Girona ha pres una decisió per fer callar les campanes de la catedral de nit i que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha dictat sentència en el mateix sentit sobre el cas de l’església de Sant Mori, mes algunes advertències del Síndic de greuges, perquè les campanes no toquin de nit per no torbar el son dels ciutadans i ciutadanes.

Campanes d’un poble de Terol
——————————————————–

El Sr Jordi Mercader ha publicat un article a El Periódico del dia 9 de febrer de 2016, en el que defensa les campanades nocturnes, està en el seu dret, però els arguments son una enganyifa.

Argument 1.- Aquestes resolucions i sentencia son reflex de la debilitat de l’església catòlica. Ah si? Dons no sembla molt dèbil si segueix incomplint les lles i normes sobre el nivell de so suportable. Un cop mes hi ha qui pensa que l’església te les seves lleis divines que estan per sobre de les terrenals.

Argument 2.-Des de la nit dels temps les campanes van marcar el ritme de vida dels veïns. Està clar NO tenien rellotge ni despertador, quant van poder comprar-se’n un ja no les van necessitar.

Argument 3.- Potser era per submissió al poder eclesiàstic o simple acceptació d’una tradició sonora. Recordem que l’església s’ha oposat a quasi totes les millores tècniques, cada màquina que inventaven els homes era una pèrdua d’influència dels bruixots que fan danses de la pluja. A mes ja he repetit fins la sacietat que “tradició” es una paraula sinònim de vell, antic, però no de bo.

Argument 5.- S’hauria de fer cas al conseller Vila, mantenint la veu de les campanes saltant-se els tocs dels quarts a les nits, però evitant el seu silenciament per interessos comercials o dèries antireligioses. Això hem recorda una història que m’explicava el meu pare quant jo era menut, un senyor que tenia un gos li va voler tallar la cua i per fer-ho suaument cada dia ni tallava un trosset, no cal mes comentari sobre la proposta. Però si cal demanar-li al Sr Mercader que no  insulti als que defensem posicions diferents de les seves, ni tenim dèries ni som antireligiosos, som respectuosos amb la llei i amb les persones que necessiten descansar de nit, i el que volem no es eliminar les religions, cada ú que faci el que vulgui, el que volem es  que NO tinguin privilegis per sobre del demes ciutadans i ciutadanes.

Argument 6.- És difícil imaginar un hoteler del Caire atenent la queixa d’un turista per la crida  nocturna a l’oració del muetzí. Posar d’exemple possibles fets que no sabem si passaran a països on la religió forma part de l’estat, i les seves lleis en molts casos estan copiades a la legislació general, es posar sal a la ferida ja que ens recorda a aquell que anava sota pali, qualsevol li demanava que no toquessin les campanes.

 

A mi m’agrada el so de les campanes, en tinc alguna a casa, quant els ateus tinguem un local de propietat hi posarem un carilló.

V.S.

 

Article inicialment redactat per a la revista digital “Gaietà Ripoll” , editada per Ateus de Catalunya i actualment en fase de preparació.

Publicat el 18 febrero 2016 | Arxivat a Ateus

“UNA ANTIGA FÀBRICA DE GALETES”

Ho recordo com si fos ara, jo era menut i l’edifici era, per a mi, impressionant, la maquinària encisadora i les olors barrejades però identificables, de vainilla, xocolata, fruites i farina, omplien l’ambient. Al final del llarguíssim forn sortien les “maries” calentes, daurades, dolces i algunes de trencades que hem deixaven menjar. En llocs mes petits s’hi feien els bombons i els caramels. I el meu pare m’explicava els processos i els productes amb paciència, entre “no t’acostis!!”,  “no toquis!!” i  “no et taquis”.

Les Galetes “VICTÒRIA” potser eren massa bones, i segurament per una mala gestió,  la fàbrica anava de mal a pitjor. Així que uns especuladors la van comprar per vendre el terreny al poc temps als maristes de Sants-Les Corts, o potser la van comprar directament ells, aprofitant-se de la necessitat de diners dels amos.

El fet es que esdevingué una escola cristiana dirigida per els germans maristes, congregació creada a França el gener de 1817. No disposem de les dades exactes però molt ens temem que van emigrar a Espanya cap al 1905, any de la publicació de la “Llei de separació de l’esglesia i l’estat” que sense restar cap llibertat o dret a les religions va treure tots els privilegis a la religió catòlica. I casi totes les congregacions de frares ensenyants baixaren a Espanya, especialment Catalunya, on tornaren, fins ara, a gaudir d’uns privilegis incompatibles amb un estat  aconfessional.

No amagarem el cap i reconeixem que durant la guerra insurreccional del 36 van morir a mans de defensors de la República alguns del seus militants, però val a dir que també en van morir de l’altre bàndol. No es el moment de jutjar ningú, però tampoc de santificar a ningú. Tothom sap de que parlo. El que tampoc es el moment de treure els màrtirs per amagar la realitat actual.

Dons aquesta escola i aquests frares estan al ull de l’huracà per el tema de la pederàstia. Desprès que un pare valent a aixecat la llebre han començat a sortir víctimes de mes d’un dels mestres i frares, es com un got en que una sola gota en fa desbordar un munt.

Escena d’un festeig pederasta.
Detall d’una ánfora d’Atenes pintada amb figures negres del segle V abans de l’ era moderna.
L’home amb barba està representat amb un tradicional gest de festeig pederasta, amb una ma buscant acariciar al jove i l’altra tocant-li la barbeta  i mirant-lo als ulls.
——————————————————–
Esperem que la justícia no miri cap a un altre lloc, com sembla que va fer fa uns anys en el cas d’aquesta escola, i s’aclareixi la totalitat dels fets i es doni la legitima satisfacció a les víctimes.

I esperem també que els estudiants/víctimes  d’altres escoles trenquin la barrera de silenci en que han viscut els seus problemes,  i els seus pares actuïn amb la fermesa que cal, per que puguin passar pàgina d’aquestes sòrdides històries.

Jo també vaig passar per una escola de frares i recordo la sobtada desaparició de dos “hermanos” que segons la rumorologia a l’ús durant la dictadura, van fer alguna acció immoral amb companys d’escola. Jo vaig tindre sort, tot i que era guapot potser era massa subversiu.

Així he acabat, fora de la confraria.

PD No se si les coses van passar al mateix edifici, però l’escola es la mateixa amb dos edificis.

R:O:

Article inicialment redactat per a la revista digital “Gaietà Ripoll” , editada per Ateus de Catalunya i actualment en fase de preparació.

Publicat el 18 febrero 2016 | Arxivat a Ateus

Radio 1 RNE, 01.05 h. am (madrugada) 16-2-2016

En el programa Gente  Despierta, conducido por Carles Mesa, participará Albert Riba, presidente de la Unión de Ateos y Librepensadores, hacia la una y cinco de la madrugada.

El programa s’emet per a tot l’estat espanyol.

Publicat el 15 febrero 2016 | Arxivat a Ateus

LA DANSA DE LA PLUJA

El bisbe de Barcelona, ​​el recentment anomenat Sr. Juan José Omella, ha trames una carta als seus hosts i subordinats perquè, a partir del 2 de febrer, procedeixin a resar i fer “rogatives” perquè plogui després de més de noranta dies sense fer-ho.

Abans de ser nomenat bisbe de Barcelona ho va ser de Barbastre-Montsó, i de Calahorra i La Calçada-Logronyo i administrador de les diòcesis d’Osca, i de Jaca. Així doncs va exercir el seu mandat en llocs  profundament rurals on segurament va aprendre la utilitat de les “danses de la pluja”. Les bones gents del camp depenen de la pluja per al seu manteniment i qualsevol xerrada sobre el tema pot trobar forat en les seves ments necessitades d’esperança.

Lamentablement per al Sr. Omella a la costa som més descreguts i aquestes accions davant el seu déu no semblen fer molta efecte entre les/els ciutadanes/dans, ni tan sols els del seu ramat, que malgrat la seva fe, s’han desfet d’aquestes pràctiques més pròpies dels bruixots, generalment africans, que ens deixen els seus telèfons en un paperet al parabrises del cotxe, assegurant que els seus poders per a l’amor, els diners i, si cal, la pluja, els hereten dels seus ancestres i a més prometen solucions en 24/48 hores. Segurament aquesta immediatesa porta a molta gent a les seves “consultes / santuaris”, inclosos seguidors del Sr. Omella.

Curiosament l’argument principal que utilitza el Sr Omella per justificar les pregàries perquè plogui és “Només el Senyor és capaç de canviar el curs de les coses” frase que implica que només el seu senyor crea la sequera i si li demanem que plogui ho farà, a canvi de què? Per què ha de canviar de no voler que plogui a desitjar-ho? Per les “rogatives” i oracions? No sembla un déu molt misericordiós, més aviat malvat.

Primer sequera, després resar, i donar òbols de tant en tant per si de cas, i finalment ploure …… quan vulgui.

La naturalesa seguirà el seu camí i tard o d’hora acabarà plovent, com a tot arreu, encara que ningú resi  o encara que faci un altre tipus de dansa de la pluja a un altre déu o esperit.

Per cert aquesta anomalia està provocada pel complex fenomen anomenat “el nen”, variació periòdica de les temperatures de l’aigua en l’oceà pacífic, ¿caldrà fer rogatives i danses de la pluja a “el nen”?

V.S.

Article inicialment redactat per a la revista digital “Gaietà Ripoll” , editada per Ateus de Catalunya i actualment en fase de preparació.

 

Publicat el 11 febrero 2016 | Arxivat a Ateus

Empiezan los días de Darwin 2016 de UAAR

Reproducimos este articulo de la Asociación atea italiana UAAR (bajo licencia  Creative Commons Atribución-NoComercialNoDerivadas (CC BY-NC-ND) )

Comienza hoy, en Venecia, con una discusión sobre el libro “Charles Darwin – Cartas sobre la religión” de Telmo Pievani, la apretada agenda de eventos que cada año la asociación UAAR la dedica al Día de Darwin, el día internacional – que cae el 12 de febrero: con reuniones y debates recuerda el nacimiento de Charles Darwin.

 

Si el mundo anglosajón tiene una larga historia de iniciativas en memoria del científico, el Día de Darwin ha llegado a Italia desde 2003, especialmente para la iniciativa de la UAAR que, de año en año, organiza reuniones en todo el País, más y más participadas, con científicos, profesores y los periodistas científicos.

 

Además, este año alrededor del 12 de febrero se llevarán a cabo muchas iniciativas no sólo para recordar el nacimiento del padre de la teoría de la evolución, en 1809, pero para crear una oportunidad en la que relatar la ciencia a los entusiastas y de involucrar a jóvenes y adultos para descubrir de los valores de investigación científica y el pensamiento racional.

El calendario italiana ve un programa completo de eventos. Sólo en el día 12 del mes de febrero son cinco las citas con el Día de Darwin: en Turín, con la conferencia “Evolución de las estrellas y de las galaxias”, realizado por investigadores de INAF Observatorio Astrofísico de Turín; en Savona, donde mantuvo una reunión con académicos y Fabio Luciano Dondero Gallesio; en Florencia, donde el UAAR se organiza conjuntamente con el Departamento de Biología de la Universidad de Florencia; en Bolonia, donde se va a celebrar el cumpleaños de Charles Darwin con una velada insertada en la trayectoria promovido por el Comité Pratello R’esiste de 2016; en Rávena, con un espectáculo lúdico con Roberto Mercadini.

Los eventos continuarán hasta principios de marzo y implicarán muchas otras ciudades.

Para el calendario actualizado de eventos: www.uaar.it/uaar/darwin-day

Para los organizados a nivel internacional: www.darwinday.org/events

Publicado el 8-02-2016 en la página web http://www.uaar.it/news/2016/02/08/darwin-dayuaar-2016/

Publicat el 11 febrero 2016 | Arxivat a Ateus

Assemblea General Anual Ateus de Catalunya

Benvolguts/des:

El proper 25 de febrer d’enguany estàs convocat a l’Assemblea General Anual, a les 7 de la tarda al local social, carrer Daoiz i Velarde, 30 Barcelona (Barri de Sants).Amb el següent ordre del dia:

1.           Lectura i aprovació, si s’escau, de l’acta de la sessió anterior.
2.           Revisió i aprovació, si s’escau, dels comptes de l’any 2015.
3.           Actuacions realitzades durant el 2015.
Xerrades i col•loquis
Sol•licitud estant Mostra associacions 2015.
Presència als mitjans.
UAL “1er Congreso Ateo”.
Bus ateu II, no realitzat .
4.           Pressupost i quotes pel 2016.
Pressupost igual que l’any 2015.
Mantenir les quotes igual.
5.           Propostes d’activitats i dinàmica de l’associació.
Defensar la laïcitat en l’elaboració d’una possible constitució catalana.
Escriure i difondre articles sobre temes d’actualitat des de l’ateisme.
Accions culturals: xerrades, col•loquis, tertúlies, etc.
Accions reivindicatives.
Revisió del manifest.
Ampliació de l’associació als lliurepensadors.
UAL “2º Congreso Ateo”, participació en la gestió de la UAL.
6.           Renovació d’alguns membres de la Junta.
7.           Conseqüències dels resultats electorals.
8.           Altres temes a debat a petició dels assistents

Queden convidats a assistir com a simpatitzants tots i totes aquells/es que comparteixen els nostres objectius

Salut,

Barcelona, 7 de febrer de 2016

Publicat el 7 febrero 2016 | Arxivat a Ateus