castellano


Certificat Apostasia




apostasia Arxiu Ateus carta concordato Debats dios estado laico falso iglesia laica laicidad laicitat lliga mort Novedades tertulia Tertúlies trobades trobades apostasia






Codi etic






Ateus de Catalunya és soci fundador de la AILP


Darrers articles i novetats

(es manté l'idioma original dels articles)

 

MANUEL VALLS, un político sin escrupulos (por que será que ha venido a España?)

         Hemos recibido de la Libre Penseé francesa, organización que como nosotros pertenece a la Asociación Internacional del Libre Pensamiento, el comunicado que reproducimos a continuación por el que nos ponen en guardia ante el político francés, de ascendencia española, Manuel Valls, que ha difundido su candidatura a la alcaldía de Barcelona.

         Dado que su candidatura aún no ha sido avalada por ningún partido hemos de pensar que ha recibido financiación de alguno de los poderes  que desean que la alcaldía de Barcelona caiga en manos afines a sus intereses.

         Conociendo a nuestros amigos de la Libre Penseé, que normalmente son muy discretos en sus opiniones, hemos de pensar en la gravedad del movimiento político del Sr. Valls.

          En nuestras apreciaciones, y con los conocimientos que tenemos de la política francesa, también pensamos que la candidatura de una persona que traiciona a sus amigos, persigue a sus contrincantes, miente respecto de sus posiciones políticas, ha fracasado en todos sus proyectos en Francia y ha hundido a sus compañeros de viaje, no nos la merecemos los barceloneses, los catalanes ni los españoles. Y más si hace gala de un laicismo del que carece absolutamente, estando dispuesto, como nuestro amigo Marx…  Groucho Marx, a cambiar de laicidad, puesto que tiene otras.

 

FÉDÉRATION NATIONALE DE LA LIBRE PENSÉE

Miembro de l’Association Internationale de la Libre Pensée (AILP)
10/12 rue des Fossés-Saint-Jacques 75005 PARIS
Tél. : 01 46 34 21 50 – Fax : 01 46 34 21 84
libre.pensee@wanadoo.fr – https://www.fnlp.fr

La Libre Pensée francesa se dirige a las asociaciones de ateos, de librepensadores, de laicistas y de humanistas en España.

  1. Atención:

    1. La llegada de Manuel Valls a Barcelona es una falsificación en términos de laicidad y republicanismo!

Los medios compitieron entre sí para anunciar la noticia: Manuel Valls será candidato a la alcaldía de Barcelona y renunciará a su cargo de diputado en Francia. Esta es una buena noticia para los franceses, porque se deshacen de él, pero es una triste noticia para los españoles y los catalanes, porque tendrán que cargar con él. Les pedimos disculpas por adelantado.

    1. Quién es Manuel Valls?

Es el hombre de todas las negaciones y todos los perjurios. Lo que hizo durante las primarias presidenciales del Partido Socialista Francés demostró que no respetaba la palabra dada.

    1. Un político sin principios

El 29 de enero de 2017, después de una segunda vuelta entre más de dos millones de votantes, fue derrotado por Benoît Hamon (41,31% frente al 58,69%). A pesar de la regla establecida en las primarias, se negó a dar su apoyo a Benoit Hamon explicando que no estaba de acuerdo con sus propuestas. La Alta Autoridad de las primarias del PS denunció una «violación de la palabra dada» que «rompe gravemente el principio de lealtad y el mismo espíritu de las primarias».

El 29 de marzo de 2017, invitado por el canal BFM TV, hizo un llamamiento a dar apoyo a Emmanuel Macron en la primera ronda. El mismo día, en una entrevista en Obs (Le Nouvel Observateur), mostró su disposición para trabajar con François Fillon (el otro candidato de la derecha) en caso de victoria de éste último, para «llegar a acuerdos con la derecha parlamentaria».

Después del pase de Emmanuel Macron a la segunda vuelta de las elecciones presidenciales, dijo: «debemos estar preparados para apoyar, para ayudar, para participar en la mayoría». Sin anunciar su salida del PS, exige la exclusión de partidarios de Benoît Hamon a cambio de no provocar una escisión politica, «Aquellos que no comparten las mismas ideas, los que no están de acuerdo sobre el tema de Europa en economía, negocios, seguridad o laicidad, ¿pueden seguir estando en la misma familia política? Personalmente no lo creo. Así que ha llegado el momento definitivo de la clarificación».

    1. Un oportunista sin honor y sin límite a su derecha

A fuerza de estar en la estela de «los elefantes del Partido Socialista», dando codazos y echando fuera de la carretera los competidores que pudieran obstaculizar sus ambiciones, se convirtió en ministro. Su referencia es Clemenceau, el rompehuelgas. De ahí su pronunciada aversión en contra del sindicalismo obrero. Se vió claramente en el momento de la batalla contra la ley antisocial El Khomri (Ley de reforma laboral, no votada en la Asamblea Nacional que impuso por decreto ley), donde sus crisis de autoritarismo terminaron por perjudicar incluso a los suyos.

Como Clemenceau, una sola cosa le interesa: la represión contra todos los que no están de acuerdo con él. También se vió cuando apoyó las medidas represivas contra los independentistas en Cataluña.

En todo momento es víctima de una incapacidad permanentemente. General sin tropas, lleva incluso a otros a la derrota: Holande, El Khomri, Cambadélis. Su paso por la política está plagado de derrotas. Todo lo que toca queda afectado. Es el hombre de la derrota permanente.

A base de traiciones y golpes bajos, terminó siendo primer ministro del 31 de marzo de 2014 hasta el 6 de diciembre de 2016. Valls no paró de torpedear la posible candidatura de Francois Hollande a la reelección a la Presidencia de la República. Participó activamente en la decisión de no renovar la candidatura del presidente saliente. El camino le parecía abierto para su candidatura; afortunadamente, ésta será un rotundo fracaso.

    1. Una falsificación permanente

Hay que engañar al pueblo llano. Así, cuando el traje le queda demasiado pequeño, encarga otro. Al igual que un político burgués de la Belle Époque, Manuel Valls se presenta como «laico puro y duro» … Quiere romper «el conflicto árabe-musulmán» para complacer a un electorado xenófobo. Su credo es más que primario: la culpa es del islamismo, del Islam, por lo tanto, de los musulmanes. Todos culpables, todos responsables. Por otro lado, para la Iglesia Católica, tiene los ojos de Don Rodrigo Diaz de Vivar para Doña Jimena (frase francesa que indica la incapacidad para ver los defectos de la esposa del Cid Campeador, n. del t.).  Incluso le dirá a Le Figaro (periódico de derecha clerical): «Si hubiera un problema de laicismo en Francia con la Iglesia Católica ya se sabría».

Y es ese Valls al que un conglomerado de politicos sin principios en Francia bautizó como «laico» con la esperanza de que fuera elegido Presidente de la República y que luego fuera generoso en privilegios para sus seguidores. Esta ambiciosa camarilla tenía en común una aversión descontrolada contra todos aquellos que les parecian «musulmanes». Pero todo esto terminó en un completo ridículo, con Valls salvando su asiento de diputado por los pelos. El equipo cayó al barranco, con su conductor llamando piadosamente a votar a Emmanuel Macron para tratar de hacer olvidar sus torpezas.

    1. Si eres partidario de la laicidad y de la República en España:
      ¡no cuentes con Manuel Valls!

Aquel que sus sicarios presentaron fraudulentamente en Francia como republicano secular: ¿se va a Barcelona ​​para manifestarse y actuar…

…contra la monarquía franquista y por la República?

…contra el Concordato Franquista y por la Separación de Iglesias y Estado?

Fácilmente podemos apostar a que se mantendrá callado sobre estas cuestiones porque, al igual que Blaise Pascal, dirá: «La verdad se halla en este lado de los Pirineos, el error más allá». Para ser elegido, en España dirá exactamente lo contrario. Al no tener ningún principio en política, cometerá la peor bajeza para intentar ser elegido y traicionar, una vez más, a todos. Hará en Barcelona ​​lo que hizo en Evry y París.

Compañeros españoles, estais avisados. Nada bueno os puede ocurrir con alguien como él.

Tened la seguridad de nuestra plena y total solidaridad en la lucha por la laicidad, la República y la democracia.

    1. La Libre Pensée Française

28 de septiembre de 2018

 

Publicat el 15 Noviembre 2018 | Arxivat a Ateus

IMPORTANT I URGENT

Camarades:

La tertúlia sobre els límits de la ciència, prevista per el dimecres 7 de novembre, s’ha posposat fins la setmana que ve el dimecres 14, per dificultats de reserva de local. Lamentem l’embolic, i seguim esperant la vostra assistència.

Aquesta setmana de marge, que ens veiem obligats a agafar, ens permet seguir treballant amb noves informacions, podeu trobar a la web, www.ateus.org, noves propostes de lectura.

Volem recordar que, com molts ja sabeu, la revista «Gaietà Ripoll» ha estat substituïda per https://gaietaripoll.blogspot.com/ , blog on trobareu un nombre notable d’articles un cop superat el període de consolidació.
Aprofitem per invitar-vos a fer comentaris als articles on l’autor ho permet.

Us recordem que podeu publicar els vostres treballs al blog Gaietà Ripoll.
Només cal que ens envieu els vostres articles per correu electrònic:
• en català o en castellà
• de no gaire més d’una pàgina
• sense formats (només negreta i cursiva si cal)
• si voleu, podeu adjuntar una imatge (màx. 100 kb)
• indiqueu si voleu signar amb el vostre nom o amb un pseudònim, i
• si admeteu o no comentaris.
A: revistaateus@gmail.com

 

 

Publicat el 5 Noviembre 2018 | Arxivat a Ateus

La ciència ho pot explicar tot? (tercera aportació al debat)

Tertúlia Ateus de Catalunya 7 de novembre 2018,

Tema per al debat: La ciència ho pot explicar tot?

 

I.- La ciència té límits: algunes coses que la ciència no fa.-

La ciència és poderosa. Ha generat el coneixement que ens permet trucar a un amic a mig camí del món amb un telèfon mòbil, vacunar a un nadó contra la poliomielitis, construir un gratacels i conduir un cotxe. I la ciència ens ajuda a respondre preguntes importants, com quines àrees podrien ser afectades per un tsunami després d’un terratrèmol, com es va formar el forat de la capa d’ozó, com podem protegir els nostres cultius de les plagues i quins eren nostres avantpassats evolutius? Amb tal amplitud, l’abast de la ciència pot semblar infinit, però no ho és. La ciència té límits definits.

 

La ciència no fa judicis morals.-

Quan és correcte aplicar l’eutanàsia? Quins drets universals haurien de tenir els humans? Haurien de tenir drets uns altres animals? Les preguntes com aquestes són importants, però la investigació científica no els respondrà. La ciència ens pot ajudar a conèixer les malalties terminals i la història dels drets humans i animals, i aquest coneixement pot informar les nostres opinions i decisions. Però, en definitiva, les persones individuals han de fer judicis morals. La ciència ens ajuda a descriure com és el món, però no pot fer cap judici sobre si aquest estat de coses és correcte, incorrecte, bo o dolent.

 

La ciència no fa judicis estètics.-

La ciència pot revelar la freqüència d’un sol bemol i com els nostres ulls retransmeten informació sobre el color als nostres cervells, però la ciència no ens pot dir si una simfonia de Beethoven, una interpretació de Kabuki o una pintura de Jackson Pollock és bella o espantosa. Les persones prenen aquestes decisions per ells mateixos basant-se en criteris estètics propis.

 

La ciència no ens diu com utilitzar el coneixement científic.-

Encara que els científics sovint es preocupen profundament de com s’utilitzen els seus descobriments, la pròpia ciència no indica què s’ha de fer amb el coneixement científic. La ciència, per exemple, pot dir-vos com recombinar l’ADN de noves maneres, però no especifica si heu d’utilitzar aquest coneixement per corregir una malaltia genètica, desenvolupar una poma resistent a les contusions o construir un nou bacteri. Per a gairebé qualsevol avenç científic important, es pot imaginar les ambdues positiva i negativa maneres en que el coneixement es podria utilitzar. Una vegada més, la ciència ens ajuda a descriure com és el món i, després, hem de decidir com utilitzar aquest coneixement.

 

La ciència no treu conclusions sobre explicacions sobrenaturals.-

Hi ha déus? Les entitats sobrenaturals intervenen en els afers humans? Aquestes preguntes podrien ser importants, però la ciència no ens ajudarà a respondre-les. Les qüestions que tracten d’explicacions sobrenaturals són, per definició, més enllà de l’àmbit de la natura i, per tant, també més enllà de l’àmbit del que pot ser estudiat per la ciència. Per a molts, aquestes qüestions són qüestions de fe personal i espiritualitat.

II.- La ciència pot estudiar què passa en el cervell de les persones que creuen en ens sobrenaturals.

 

És bogeria creure en l’existència d’ens sobrenaturals que mai han existit, ni existeixen ni existiran i per aquestes creences arribar a morir o matar.

També és bogeria negar allò que és evident, visible i palpable i és present arreu com negar l’existència del Sol o de la Lluna.

 

La ciència pot estudiar què passa en el cervell i el comportament de les persones que creuen en ens sobrenaturals per ser fenòmens observables. El fonamentalisme religiós podria ser tractat com una malaltia mental curable pel mal que causen a les persones i a les societats. Podríem deixar de veure les creences com una elecció personal, com una «gràcia divina» o com a resultat de la pura voluntat i podem començar a tractar-les com una mena de pertorbació mental. Cal denunciar els cultes i les religions pel seu abús de les tècniques de persuasió fins a l’extrem de rentat de cervell en nens i adults vulnerables. Podríem considerar les religions com un tipus de tortura psicològica dura i coercitiva.

 

Referència:

Kathleen Taylor,  investigadora de la Universitat d’Oxford

https://neurotaylor.com/about/

https://youtu.be/skCoCaXryTY

https://www.huffingtonpost.com/2013/05/31/kathleen-taylor-religious-fundamentalism-mental-illness_n_3365896.html?guccounter=1

 

Publicat el 2 Noviembre 2018 | Arxivat a Ateus

Tertúlia: “La ciència ho pot explicar tot?”

En primer lloc comunicar-vos la data que la Junta va fixar per la tertúlia sobre els límits, si n’hi ha, de la ciència, serà al local social el proper 7 de novembre d’enguany, a les 18’45 h, al local social.

La proposta de lectures de’n Toni ha desvetllat un interès important, i en Francesc i en Ismael ens ha fet arribar mes documents per recollir idees:

Richard Dawkins, :. Hi ha un límit a allò que la ciència pot explicar? Molt possiblement. Però, en aquest cas, què fa pensar que la religió pot fer-ho millor? Una vegada vaig arribar a aquest punt quan vaig preguntar al llavors professor d’astrofísica d’Oxford per explicar-me l’origen de l’univers. Ell ho va fer i vaig plantejar el meu complement:” De quin lloc provenen les lleis de la física? ” Va somriure: “Ah, ara anem més enllà de l’àmbit de la ciència. Aquí és on he de lliurar al nostre bon amic el capellà”. El meu pensament immediat va ser: “Però, per què el capellà? Per què no el jardiner o el cuiner?” Si la ciència no pot dir d’on provenen les lleis de la física, no hi ha cap raó per esperar que la religió ho farà millors i més aviat bones raons per pensar que empitjorarà “.
A Devil’s Chaplain: Reflections on Hope, Lies, Science, and Love by Richard Dawkins (Houghton Mifflin 2003) ISBN 0618335404

Diàleg imaginari:
A.- La ciència ho pot explicar tot?
B.- No
A.- Per tant Déu existeix
B.- No t’ho creguis .
Aqui a continuació l’argumentari en per rebatre A

Science can’t explain X, therefore god/theism.
God of the gaps [2]. Argument from Ignorance.
Simply because you or the scientific community lack a complete understanding of something does not imply a theistic explanation carries any value. Even if there exists some topic on which science can never speak, any understanding could potentially evade us forever – supernatural or metaphysical speculation would not automatically be correct. Uncertainty is the most legitimate position.
Lightning, earthquakes, volcanos, disease, mental illness, speciation, planetary orbitsand numerous other phenomena have been historically labelled ‘supernatural’ only to later be more thoroughly and elegantly explained by science. In fact, every mystery ever demonstrably solved has had a non-supernatural explanation. To suggest that science cannot or will not explain a phenomena, and that only theism can, is hubris of the highest order.
Using ‘god’ to explain something explains nothing. God’s supposed powers and how they work are a mystery. An explanation is intended to clarify and extend knowledge. Attributing a phenomenon to the magical powers of a supernatural being does neither. Worse still, this presumption acts to prevent any deeper investigation, being little more than a form of blissful ignorance.
Note: By using ‘god’ to fill gaps in their knowledge theists inadvertently provide a shrinking role for their god as science advances. They also predicate god’s existence on a lack of knowledge, not on any positive argument or evidence.
See also: The God of the Gaps – Neil deGrasse Tyson (a must watch), Open-Mindedness (a must watch), Skewed views of science, The faith cake (a must watch), Richard Feynman on Doubt and Uncertainty (a must watch), Critical Thinking, Magical Thinking, Self-Deception Open-Mindedness (a must watch).
“I am against religion because it teaches us to be satisfied with not understanding the world.” – Richard Dawkins
“Ignorance more frequently begets confidence than does knowledge: it is those who know little, not those who know much, who so positively assert that this or that problem will never be solved by science.” – Charles Darwin

God of de gaps o “Déu dels buits”
És una perspectiva teològica en què es prenen llacunes en el coneixement científic per a que siguin evidència o prova de l’existència de Déu.
https://en.wikipedia.org/wiki/God_of_the_gaps

Buscant informació pel tema de la tertúlia de novembre, he trobat aquesta joia de 17 minuts, del 2015.
No és ben bé de ciència, sinó més aviat de religió (monoteisme).
És un enfrontament entre Jesús Mosterín, un filòsof que parla clar, i Antonio Bascuñan, un professor que parla ‘fosc’.
En Mosterín, una persona d’una gran cultura, li diu que no l’entén.
Si no l’heu vist, no us la perdeu.

https://www.youtube.com/watch?v=xPRJDJWg-zo

El calendari proper es:
21-11-2018 Reunió Junta ampliada a socis i simpatitzants interessats. Es trametrà ordre del dia
5-12-2018 Tertúlia: “Com podem maximitzar els resultats de les xerrades, tertúlies, etc. Èxits i fracassos fins avui”
13-12-2018 Reunió Junta ampliada.
22-12-2018 Segon gran sopar de Solstici d’hivern, al casal popular 3 Voltes Rebel.
9-1-2019 Tertúlia o xerrada amb debat.

Publicat el 20 Octubre 2018 | Arxivat a Ateus

Tertulia: La ciència ho pot explicar tot?

He rebut de’n Toni, el correu que trameto mes avall, per preparar la tertulia que farem el proper mes de novembre, quant fixem la data es comunicarà per els canals habituals.

 

En un correu enviat fa pocs dies, per l’Albert, se’ns informava de l’inici d’unes xerrades “internes”, encara que entenc que obertes a persones interessades, que pretenent amb el previ estudi personal, socialitzar coneixements, que com ateus i lliurepensadors ens interessen. Crec que la nostra formació personal i col·lectiva és clau, si volem tindre una mínima influència social i realment deixar de ser quelcom més que una mini “tribu”.

Des del meu punt de vista una de les columnes que poden sostenir la raó de ser dels ateus, és la nostra capacitat personal i col·lectiva per poder intervenir en tos aquells debats que es donin en el si de la societat. El nostre nivell col·lectiu de formació i capacitat de debat ha de ser alt, si no volem fer el ridícul, hi ha que els nostres contrincants ideològics son mot potents en tot tipus de recursos: intel·lectuals, polítics, d’organització, etc. No som “uns menjar capellans”, i no podem quedar-nos al nivell d’acudits més o menys graciosos, de ser així, crec que no serveix absolutament per res estar organitzats.

Crec que caldrà parlar i molt, sobre el que i el com organitzar els debats, i veure l’experiència que en podem treure perquè siguin profitosos, i no acabi en un fracàs.

Bé, només com una petita, molt petita mostra d’algunes lectures a fer abans de la nostra primera i pròxima reunió de debat, he escrit més avall algunes possibles lectures i/o vídeos a llegir o escoltar. És, com he dit, una molt petita referència i que caldria ampliar després del debat,
TONI

Las 15 característiques de la ciència segons Mario Bunge.

https://www.youtube.com/watch?v=jzFQM5TJv4E

Nota: Crec que és molt important saber qui és Mario Bunge, per situar la seva aportació. Hi han un grapat d’obres escrites per ell i traduïdes. Podeu trobar una mínima informació a diferents llocs d’internet.

Escrit de Francisco J. Ayala que conter les ponències presentades al Deusto Fòrum a Bilbao:

Cal escriure al Google:

Evolucion, ética y religión, Forum Bilbao, Francisco J. Ayala

Conté tres assajos:

1 = Dos revoluciones: Copernico y Darwin
2 = Naturaleza humana, de la biología a la moral
3 = Ciencia y religión: reflexiones y opiniones

Més sobre Francisco J Ayala:

Francisco J. Ayala: “Pensar que solo la ciencia nos da conocimiento válido es arrogante”

Diego Bermejo

El pasado octubre, la Universidad de Comillas concedió el Doctorado Honoris Causa al prestigioso biólogo español…

Conferencia: Raíces de la moralidad: ¿evolución, cultura, religión?

Francisco J. Ayala Profesor de University of California. Sus investigaciones y acciones abarcan: biología evolut..

DeustoForum. “Naturaleza humana: de la biología a la moral”. Francisco José Ayala

El 2 de octubre de 2012 la Universidad de Deusto organizó la conferencia DeustoForum: “Naturaleza humana: de la ..

Publicat el 12 Octubre 2018 | Arxivat a Ateus

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE: “PORQUE NO PUEDO SEGUIR SIENDO CATÓLICO”

Els Llibres de’n RICARDO ZAVALA es poden trobar a AMAZON

Publicat el 26 Septiembre 2018 | Arxivat a Ateus

” La festa de les associacions de Barcelona”

DILLUNS 24-9-18 18,30H.
Dins el marc de L’Associa’t a la Festa, durant la festa major de Barcelona 2018, el dia 24 de setembre ens van fer una entrevista als Ateus de Catalunya, aquí la teniu feu clic sobre la foto, la van trametre les ràdios comunitàries de la ciutat, a les 18,30 hores.
• 7deRàdio
• Boca Ràdio
• Ona de Sants Montjuïc
• Ràdio Ateneu del Clot
• Ràdio Ciutat Vella
• Ràdio Nikosia
• Ràdio TriniJove

Per veure l’entrevista fes clic sobre la foto

Publicat el 20 Septiembre 2018 | Arxivat a Arxiu, Ateus

Celebració del solstici d’estiu 2018

Un cop decidit el local on farem la celebració del solstici d’estiu, el dijous 21 de juny, trameto el programa:

1.- Tertúlia a partir de 3/4 de set del vespre sobre el tema Impostos de l’església, IBI, IVA, etc. com fer complir la llei, hi ha algun partit disposat a tirar endavant aquesta reclamació històrica?

2.- Sopar de solstici a 3/4 de nou al Restaurant Zarautz, al Carrer de l’Elisi, 13 al barri de Sants de Barcelona, a prop de l’estació de Sants i el parc Joan Miró, el menú serà de pinxos i plats, preu mig 15€ segons el que gasti cada u

CAL RESERVAR PLAÇA FINS DILLUNS 18, feu un watsapp o un missatge de correu

Publicat el 16 Junio 2018 | Arxivat a Ateus

Celebració del solstici d’estiu 2018, tertúlia i sopar

Camarades, un cop decidit el local on farem la celebració del solstici d’estiu, el dijous 21 de juny, trameto el programa:

1.- Tertúlia a partir de 3/4 de set del vespre sobre el tema Impostos de l’església, IBI, IVA, etc. com fer complir la llei, hi ha algun partit disposat a tirar endavant aquesta reclamació històrica?

2.- Sopar de solstici a 3/4 de nou al Restaurant Zarautz, al Carrer de l’Elisi, 13 al barri de Sants de Barcelona, a prop de l’estació de Sants i el parc Joan Miró, el menú serà de pinxos i plats, preu mig 15€ segons el que gasti cada u

CAL RESERVAR PLAÇA FINS DILLUNS 18, feu un watsapp o un missatge de correu

Publicat el 15 Junio 2018 | Arxivat a Ateus

Tertúlia “Panteisme i Deisme”

El proper dimarts 22 de maig farem una tertúlia al local social, c/Daoiz i Velarde, 30, baixos, del barri de Sants de Barcelona, a les 18,45 de la tarda.

Hem detectat certs dubtes sobre els conceptes: panteisme i deisme, encara que son conceptes amb idees comuns en diversos treballs es creuen amb l’ateisme i potser ens caldria debatre sobre la qüestió per tal de aclarir i unificar el coneixement que col·lectiva i individualment en tenim.

Proposem la lectura de diversos autors favorables a aquestes corrents de pensament Heraclit, Democrit, Baruch Spinoza, Robespierre, Thomas Paine, també trobem casos d’autors d’idees anomenades «panteisme ateu» com Giordano Bruno, fins i tot hi ha qui situa en aquesta corrent a Pierre Teilhard de Chardin.

Així dons parlarem de «Panteisme i Deisme», es un mig camí entre el teisme i l’ateisme? Son ateus amagats?

Parlem-ne

DOCUMENT PER PREPARAR LA TERTÚLIA

Teísmo

El teísmo (del griego θεóς, theós, «Dios») se entiende generalmente como la creencia en deidades, o la creencia en un Creador del universo que está comprometido con su mantenimiento y gobierno (cosmogonía).

 existen cuatro opiniones principales sobre el papel que juega Dios en el mundo en este contexto:

  1. Deísmo: uno o más dioses han creado el universo pero no interactúan o interfieren sobrenaturalmente o directamente con él; énfasis en la trascendencia de los dioses. Dentro de esta podemos hablar también del:
    • Pandeísmo: Uno o más dioses ha creado al universo pero no interactúan con él porque el universo y Dios son lo mismo; énfasis en la inmanencia de dioses.
  2. Teísmo propio (segunda definición): los dioses procuran el universo, pero lo trascienden. Se puede distinguir entre:
    • Monoteísmo: solo existe un dios.
    • Henoteísmo o monolatría: existencia de varios dioses, pero se adora exclusivamente a uno de ellos.
    • Katenoteísmo: existencia de varios dioses, pero solo se adora a uno a la vez.
    • Politeísmo: existen varios dioses.
    • Universalismo: asentimiento de todas las religiones.
  3. No-teísmo: no existen los dioses, pero se cree en ciertas entidades divinas y en diversos conceptos espirituales.
  4. Panteísmo: el universo y Dios son uno solo, afirma que “Todo lo que existe es Dios y Dios es todo lo que existe”. Énfasis en la inmanencia de Dios. Dentro de esta podemos hablar también del:
    • Panenteísmo: el universo está contenido en Dios, pero este a su vez es más grande que el universo. Énfasis en la trascendencia de Dios.

se puede hacer una distinción en cuanto a la benevolencia de los dioses:

 

 


Panteísmo

El panteísmo es una concepción del mundo y una doctrina filosófica según la cual el universo, la naturaleza y la deidad que llaman Dios son equivalentes.1​ El panteísmo no estipula a un ente como dios, sino que La ley natural, la existencia y el universo (la suma de todo lo que fue, es y será) se representa por medio del concepto teológico de lo que las religiones llaman «Dios».

La palabra está compuesta del término griego πᾶν (pan), ‘todo’, y θεός (theos), ‘divino’.1​ La primera vez que el término aparece en latín es en la obra de 1697 escrita por Joseph Raphson titulada De Spatio Reali seu Ente Infinito.

Algunos pensadores han considerado panteísta el trasfondo de los politeísmos.2​ La visión panteísta, si es admitida, aporta un nexo entre diferentes religiones, en especial las no creacionistas.

De manera general, el panteísmo puede ser considerado como una ideología filosófica o como una concepción del mundo. En el teísmo se enfrentan dos términos: «dios» y «mundo». El panteísmo procede a identificarlos; el resultado ha de ser un monismo, que puede adoptar diversas caracterizaciones.

El panteísmo puede mostrar variantes. Por un lado, puede considerar a la realidad divina como la única realidad verdadera y a ella se reduce el mundo; en este caso, el mundo es concebido como proceso, emanación, desarrollo o manifestación de Dios; declaradamente una «teofanía». Por otro lado, la naturaleza puede ser concebida como la única realidad verdadera; a esa realidad se reduce Dios, que suele ser concebido entonces como la unidad del mundo, como una especie de principio orgánico de la naturaleza, o también, como autoconciencia del universo; esta forma de panteísmo recibe la denominación de «panteísmo ateo» o «panteísmo naturalista».

En ambas variantes, no hay ninguna realidad trascendente. Todo lo que existe es inmanente y la divinidad es entendida más bien como «principio del mundo».

Autors panteistes:

Heráclito

Plotino

Bruno

Spinoza

Panteístas científicos

Stephen Hawking

Esteban Montoya Marín

Ludwig Boltzmann

Albert Einstein5

Albert Hofmann

Diego José Tijerina Zaragoza

Robinson Jeffers5

  1. H. Lawrence5

Frank Lloyd Wright5

Michio Kaku6

 

Aquest és el Déu o Natura de Spinoza

Déu hauria dit:

«Deixa ja de resar i donar-te cops al pit! El que vull que facis és que surtis al món a gaudir de la teva vida.

Vull que gaudeixis, que cantis, que et diverteixis i que te n’aprofitis de tot el que he fet per a tu.

Deixa ja d’anar a aquests temples tètrics, obscurs i freds que tu mateix vas construir i que et diuen que són casa meva.

Casa meva és a les muntanyes, als boscos, als rius, als llacs, a les platges. Aquí és a on visc i aquí expresso el meu amor per tu.

Deixa ja de culpar-te de la teva vida miserable; jo mai et vaig dir que hi havia res de dolent en tu, ni que ets un pecador, o que la teva sexualitat fos una cosa dolenta. El sexe és un regal que t’he donat i amb el qual pots expressar el teu amor, el teu èxtasi, la teva alegria. Així que no em culpis a mi per tot el que t’han fet creure.

Deixa ja de llegir suposades escriptures sagrades que res tenen a veure amb mi. Si no pots llegir-me en una sortida de sol, en un paisatge, a la mirada dels teus amics, als ulls de la teva filleta… No em trobaràs a cap llibre! Confia en mi i deixa de demanar-me. Em diràs a mi com he de fer la meva feina?

Deixa de tenir-me tanta por. Jo no et condemno, ni et critico, ni m’enutjo, ni em molesto, ni castigo. Jo sóc pur amor.

Deixa ja de demanar-me perdó, no hi ha res a perdonar. Si jo et vaig fer, si jo et vaig omplir de passions, de limitacions, de plaers, de sentiments, de necessitats, d’incoherències i de lliure albir: com puc culpar-te si respons a alguna cosa que jo vaig posar en tu? Com puc castigar-te per ser com ets, si jo sóc el que et vaig fer? Creus que se m’hagués ocorregut crear un lloc per cremar a tots els meus fills que es portin malament, per la resta de l’eternitat? Quina mena de déu pot fer això?

Oblida’t de qualsevol tipus de manaments, de qualsevol tipus de lleis; això són estratagemes per manipular-te, per controlar-te, que només creen culpa en tu.

Respecta els teus semblants i no facis el que no vulguis per a tu. L’únic que et demano és que posis atenció en la teva vida, que el teu estat d’alerta sigui el teu guia.

Estimat meu, aquesta vida no és una prova, ni un graó, ni un pas en el camí, ni un assaig, ni un preludi cap al paradís. Aquesta vida és l’única cosa que hi ha aquí i ara i l’únic que necessites.

T’he fet absolutament lliure, no hi ha premis ni càstigs, no hi ha pecats ni virtuts, ningú porta un marcador, ningú porta un registre.

Ets absolutament lliure per a crear en la teva vida un cel o un infern.

No et podria dir si hi ha alguna cosa després d’aquesta vida, però et puc donar un consell:  viu com si no hi hagués res. Com si aquesta fos la teva única oportunitat de gaudir, d’estimar, d’existir.

Així, si no hi ha res, hauràs gaudit de l’oportunitat que et vaig donar. I si hi ha alguna cosa, tingues per segur que no et preguntaré si et vas portar bé o malament, et preguntaré: «Et va agradar?… Et vas divertir? Què va ser el que més vas gaudir? Què vas aprendre?»

Deixa de creure en mi; creure és suposar, endevinar, imaginar. Jo no vull que creguis en mi, vull que em sentis en tu. Vull que em sentis en tu quan beses a la teva estimada, quan acotxes la teva filleta, quan amanyagues al teu gos, quan et banyes al mar.

Deixa de lloar-me. Quina classe de déu egòlatra creus que sóc?

M’avorreix que em lloïn, m’embafa que m’agraeixin. Et sents agraït? Demostra-ho cuidant de tu, de la teva salut, de les teves relacions, del món. Et sents mirat, esglaiat?… Expressa la teva alegria! Aquesta és la forma de lloar-me.

Deixa de complicar les coses i de repetir com un lloro el que t’han ensenyat sobre mi.

L’única cosa segura és que ets aquí, que estàs viu, que aquest món està ple de meravelles.

Per a què necessites més miracles? ¿Per què tantes explicacions?

No em busquis fora, no em trobaràs. Busca’m dins. Aquí estic, bategant en tu».

Spinoza

Publicat el 21 Mayo 2018 | Arxivat a Ateus