Darrers articles i novetats
(es manté l'idioma original dels articles)
CALÇOTADA A EL FONOLL, Conca de Barberà
El dissabte 19 de gener d’enguany, ens trobarem, en la tradicional jornada de germanor, a “El Fonoll” poble naturista de la Conca de Barbera, per gaudir d’una excel•lent calçotada vegetariana. Si el temps no acompanya ho farem al menjador cobert.
Si les circumstàncies ho permeten farem una xerrada informativa i debat sobre el “II Congrés de l’Associació Internacional del Lliure pensament” que es celebrà el passat mes novembre, a la ciutat de Mar del Plata, Argentina, com sempre anirà acompanyat de la tisana ateu/naturista.
Si voleu visitar la web d’EL FONOLL aneu a http://www.kadex.com/fonoll/Cat/home.htm
Preu de la calçotada, tot inclòs 10€ (el mateix d’anys anteriors en un esforç que cal d’agrair) com molts ja sabeu el menú es :
• Amanida del temps i del territori
• Mongetes estofades “EL FONOLL”
• Calçots amb salsa especial del “Fonoll de la Conca”
• Pa, aigua i vi de la terra, i fruita.
Els carnívors que vulguin, poden portar-se les viandes i podran fer servir la barbacoa.
Els que decidiu venir, i per poder comprar els queviures necessaris, cal que aviseu trametent un correu a info@ateus.org amb el nombre de persones que sereu, el mes aviat possible.
Si algú no disposa de transport poseu-vos en contacte al telèfon 696.505.636.
Salut
Planell per arribar:
COM ARRIBAR:
1- EN VEHÍCLE
Des de Zona Barcelona:
Cal pendre l’autovia N-II fins a Igualada o la Panadella després cap a Sta. Coloma de Queralt i al arribar-hi hi ha una desviació a la dreta a Vallafogona de Riucorb i 2 Km més enllà entre Vallfogona i Guimerà hi ha el “Mas de la Cadena” on hi ha un indicador de CAMÍ AL FONOLL davant d’una monumental i antiga xemeneia.
Des de Zona Tarragona:
Per venir-hi cal arribar a Sarral (prop de la sortida d’autopista núm.10), i a la 2ª cruïlla a la dreta, passat un pont, agafar la desviació a FORÉS. De Forés a Passanant, a uns 3 Km de Forés trobareu una cruïlla asfaltada a la dreta amb un indicador que diu CAMÍ AL FONOLL (com a referència queda entre les cruïlles de SALA de COMALATS i LA GLORIETA que són a l’esquerra) que porta directament al Fonoll en la primera cruïlla a la dreta.
Des de Zona Lleida i interior:
Cal aribar fins a Tàrrega per l’autovia N-II o eix transversal llavors agafar la carretera direcció a Tarragona, a 9 Km a l’esquerra cap a GUIMERÀ i 2 Km després hi ha una xemeneia y el “Mas de la Cadena” a la dreta hi ha una pista amb un indicador de CAMÍ AL FONOLL 3 Km cap el sud.
2- EN BUS
(Hispano Igualadina. Tel: 933-396-364)
Surt diàriament de l’estació de Sants un autobús, que arriba al Mas de la Cadena entre Guimerà i Vallfogona, cruïlla a 3 Km del Fonoll.
El preu aproximat és de 9 €. Si ens aviseu al 977-266-138 anticipadament us recullirem en vehícle gratuïtament.
3- EN TREN i TAXI
També us pot apropar el tren a l’estació de Montblanc que arriba a les 9h del matí, o a l’estació de Tàrrega. Fins al Fonoll hi ha uns 20 i 18Km en taxi respectivament.
Us hi esperem
Xerrada d’en Sanal Edamaruku: Separació Esglesia – Estat
Sanal Edamaruku, president de l’Associació de Racionalistes de l’Índia, afronta la possibilitat de passar 3 anys de presó per blasfèmia quan va donar una explicació racional al fet que en una església (dels suburbis de Bombai) els fidels van observar que d’un crucifix sortien gotes de líquid, que llepaven pensant que era aigua miraculosa (Http://www.youtube.com/watch?v=TfJ6_ftih0s).
La inspecció que va realitzar Sanal va portar a apreciar que l’origen de l’aigua era una filtració del desguàs d’un lavabo i que l’únic poder màgic que podia tenir aquesta aigua
era la de produir una gastroenteritis (com poc) … els catòlics de Bombai van estar molt molestos amb l’escèptic que ha donat explicació al seu miracle.
Joseph Dies, secretari general del Fòrum Secular Catòlic-Cristià, el vaacusar d’injúries anticatòliques pels seus comentaris en un debat televisat en el qual es discutia sobre aquest miracle.
L’Índia és formalment una nació laica, però té una llei que prohibeix “Accions deliberades i malicioses destinats a ultratjar els sentiments religiosos de qualsevol classe, insultar la seva religió o les seves creences”.
Edamaruku assenyala que aquesta llei s’oposa a la llibertat d’expressió i que impedeix la investigació racional d’afirmacions sobrenaturals.
Sanal, que durant 30 anys ha actuat contra místics i gurus de l’Índia que atreuen nombrosos seguidors (i els seus diners), considera que és una bona ocasió per desmuntar la llei anti-blasfèmies, i donarà una conferència a Barcelona el 15 de desembre, a les 20:00 h, al Centre Cívic Barceloneta (c / Conreria, 1-9; metro L4-Barceloneta: http://www.bcn.cat/centrecivicbarceloneta/contacte.html), a més de Madrid (16 de desembre), Granada (18 de desembre), i Gijón (19 de desembre).
Aquesta gira és una col•laboració entre ARP-SAPC (Http://www.escepticos.es/node/2781), Cercle Escèptic i Europa Laica, i compta amb el patrocini de Gigamesh.
Ovidi actual
Hi ha gent a la que no els agrada que es parli, s’escrigui i es pensi en català, es la mateixa gent a qui no agrada que es pensi, s’escrigui i es pensi.
Ovidi Motllor
Terulia del dijous 29 de novembre 2012: DRETS INDIVIDULAS, DRETS COL·LECTIOS, DRETS DE LES COL·LECTIVITATS
La tertúlia va resultar interessant ja que com ens esperàvem va despertar passions. A mes a l’esser menys dels habituals va permetre xerrar mes a cada un i expressar les idees de forma mes amplia i concreta. Tot i això ens hagués agradat l’assistència de mes amigues i amics per sentir mes opinions.
En aquesta tertúlia s’ha produït per primer cop el “sorpasso” de gènere ja que hi van assistir mes dones que homes, bona senyal i ens alegrem.
->->->->->->->->->->->->->->->->->->->->->->->->->->->->->->->->
ATENCIÓ: EL LOCAL DE LA TERTÚLIA SERÀ “LA PORXADA”, AL CARRER SANT ANTONI M. CLARET, 12, A UNS 70 METRES DE L’ESTRUCH QUE ELS DIJOUS ROMÀN TANCAT.
Amics i amigues de la tertúlia dels ateus i lliurepensadors:
El dijous, 29 de novembre, puntualment a les 19.00 hores, farem la tradicional tertúlia d’Ateus de Catalunya al Cafè Restaurant Estruch al carrer Bailen, 219, (a l’alçada d’Antoni Maria Claret). Com és habitual la participació serà totalment oberta als socis i simpatitzants, i no cal confirmar l’assistència. Hi haurà la possibilitat, per a aquells que ho desitgin, de continuar després la conversa amb un sopar lleuger al mateix local o en algun restaurant proper, sense guió previ i amb tota la llibertat que permet la informalitat de la situació.
Els mitjans de transport públic més propers al “Café Restaurant Estruch” són les línies 4 (parada Joanic) i 5 (parada Verdaguer) del metro, i les línies d’autobús 15, 20, 45, 47, 55 i 114.
Un cop acabades les eleccions del “dret a decidir” podem parlar d’un tema que no ens hem plantejat fins ara, encara que ha sortit indirectament en alguna tertúlia o en converses personals. Segurament serà conflictiu, però esperem que en puguem parlar amb el criteri habitual, el nacionalisme, la independència, el sobiranisme, el federalisme, tots ells relacionats amb el que volem parlar: Drets individuals, drets col·lectius, drets de les col·lectivitats. Son tots aquests drets iguals?, corresponen als mateixos àmbits intel·lectuals?, quins son fills de la Il·lustració?
ATENCIÓN: EL LOCAL DE LA TERTULIA SERÁ “LA PORXADA” EN LA CALLE SAN ANTONIO M. CLARET, 12, A UNOS 70 METROS DEL ESTRUCH QUE LOS JUEVES PERMANECE CERRADO
El jueves, 29 de noviembre, puntualmente a las 19.00 horas, haremos la tradicional tertulia de Ateos de Cataluña en el Café Restaurant Estruch en la calle Bailen, 219, (a la altura de Antoni Maria Claret). Como es habitual la participación será totalmente abierta a los socios y simpatizantes, y no es necesario confirmar la asistencia. Habrá la posibilidad, para aquellos que lo deseen, de continuar después la conversación con una cena ligera en el mismo local o en algún restaurante cercano, sin guión previo y con toda la libertad que permite la informalidad de la situación.
Los medios de transporte público más cercanos al “Café Restaurant Estruch” son las líneas 4 (parada Joanic) y 5 (parada Verdaguer) del metro, y las líneas de autobús 15, 20, 45, 47, 55 y 114.
Una vez acabadas las elecciones del “derecho a decidir” podemos hablar de un tema que no nos hemos planteado hasta ahora, aunque ha salido indirectamente en alguna tertulia o en conversaciones personales. Seguramente será conflictivo, pero esperamos que podamos hablar con el criterio habitual, el nacionalismo, la independencia, el soberanismo, el federalismo, todos ellos relacionados con lo que queremos hablar: Derechos individuales, derechos colectivos, derechos de las colectividades . Son todos estos derechos iguales?, Corresponden a los mismos ámbitos intelectuales?, cuáles son hijos de la Ilustración?
Eleccions catalanes 2012. Programes electorals
Recerca temes clau: laïcitat, religió, llibertat de consciència, apostasia.
Si algú te millors dades que ens ho faci saber i rectificarem. Cal donar la referència on trobar les dades.
Els partits i coalicions s’han posat per ordre alfabetic
Recomanem una atenta lectura
CIU
4.7.- RESPECTE A LA LLIBERTAT RELIGIOSA.
Des del principi de laïcitat positiva que defensem, considerem que les polítiques en
matèria religiosa dirigides des del Govern caldrà abordar-les partint d’un diàleg fluid i
continuat amb les confessions, per tal de facilitar la integració de la diversitat religiosa
que conviu avui a casa nostra i també, per altra banda, caldrà confeccionar-les i
aplicar-les, des d’un marc global, amb una visió transversal i positiva del fet religiós, és
a dir, des d’un punt de mira interdepartamental, tenint en compte, que el fet religiós
afecta molts àmbits de la vida de les persones (salut, benestar social, educació,
urbanisme, treball, justícia, etc)
1. Fomentarem les iniciatives adreçades al diàleg interreligiós, com per exemple
les endegades pel GTER (Grup de Treball Estable entre les Religions), un
model pioner de diàleg i treball conjunt, el qual, a més, ha fet convenis de
col·laboració amb diversos grups de diàleg interreligiós europeus. Al mateix
temps, també valorarem les xarxes laiques de diàleg interreligiós que hi ha a
Catalunya, l’activitat de les quals és imprescindible per assegurar la
convivència i la tolerància.
2. Treballarem per crear espais de trobada i de diàleg sobre els valors comuns de
compromís, solidaritat i cultura de la pau presents en cada una de les opcions
religioses, tenint present l’espiritualitat com element comú d’encontre.
3. Fomentarem la integració des de les pròpies comunitats religioses i lluitarem
contra aquelles pràctiques que sota el paraigua de la llibertat religiosa
atempten contra els drets de les persones, i especialment de les dones.
4. Establirem un diàleg permanent amb aquelles confessions i comunitats
religioses inscrites en el registre d’entitats religioses. Reconeixerem els
interlocutors significatius de cada confessió.
5. Defensarem els valors que promouen de manera positiva el fet religiós, així
com els drets humans, la igualtat de gènere i l’acceptació dels valors
democràtics, que són part intrínseca del patrimoni social, cultural i religiós.
6. Establirem relacions de cooperació amb les esglésies i confessions que
estiguin al servei dels drets de llibertat religiosa valorant especialment la seva
aportació social al bé comú del conjunt de la societat.
7. Treballarem juntament amb els Ajuntaments i els donarem suport en tot el que
possibiliti una bona i adequada gestió de la llibertat i diversitat religiosa.
8. Farem el seguiment de l’aplicació de la llei 16/2009, de 22 de juliol, de centres
de culte i del seu reglament .
9. Farem conèixer i transmetrem els valors i tradicions de la nostra societat
catalana a les noves comunitats que conviuen a casa nostra, i seguirem de
molt a prop el seu encaix.
10. Impulsarem l’ús de la llengua catalana en totes les manifestacions de caire
religiós, així com en les publicacions de continguts propis.
11. Desenvoluparem les competències que ens atorga l’Estatut en matèria de
llibertat religiosa i els Acords amb les diferents confessions religioses.
12. L’àmbit dels Afers Religiosos, partint des d’una òptica transversal i
interdepertamental, farà una gestió adequada de la diversitat religiosa, i dins
les seves possibilitats, implementarà les polítiques en matèria religiosa que
permetin i facilitin amb dignitat l’exercici del culte, públic i privat, a Catalunya.
CIUTADANS
No hem trobat res al seu programa dels temes proposats
ERC
No hem trobat res al seu programa dels temes proposats, de fet no hem trobat el programa a la seva web
ICV-EIUA
Eix laïcitat. Per una societat laica
La laïcitat és indispensable per a una convivència ciutadana fonamentada en els
drets humans, en els valors de la pluralitat, de la tolerància activa i del respecte
democràtic per a totes i cadascuna de les opcions filosòfiques personals de
creença o de raó; alhora és la garantia d’un poder públic al servei de tota la
ciutadania i d’un ordenament jurídic que garanteixi els drets fonamentals i
comuns per a tota la població.
Si aquest ha estat sempre un principi irrenunciable, la seva consecució és ara una
urgència perquè a la societat catalana hi ha canvis que ens reclamen nous
plantejaments.
La involució de la societat espanyola i catalana dels darrers anys en el terreny de la
separació d’Església i Estat ha estat gravíssima. Les actuacions en l’àmbit de
l’educació, presència ostentosa de representants oficials de Govern estatal i autonòmic
en actes religiosos de tota mena: visites papals, beatificacions i festes patronals, o la
instauració de celebracions litúrgiques el Dia de les Esquadres, acompanyades de les
declaracions de la Conferència Episcopal no tan sols en terrenys morals, sinó també
en qüestions com la unitat d’Espanya, ens retornen al nacional catolicisme de la
dictadura franquista.
Alhora l’Església Catòlica continua gaudint de privilegis econòmics com l’exempció
d’impostos, la immoralitat de les immatriculacions, el finançament a través de la
declaració de la renda i el pagament dels professors de religió o dels concerts
educatius. I tot això en un moment en què la situació econòmica greu incideix i castiga
els més febles i augmenta la pobresa d’una gran part de la població, l’Església
renuncia a la lluita per a la justícia social i opta per incrementar la caritat
Propostes
913. Els drets socials per a tothom, amb especial cura dels més vulnerables:
persones aturades, homes i dones migrades amb situació irregular, pensionistes,
famílies monoparentals sense recursos suficients. Redistribuir la riquesa, no
augmentar la caritat.
914. La igualtat en el tractament de l’exercici de la llibertat de pensament i
creença, superant l’actual iniquitat entre les conviccions religioses (i de manera
privilegiada la confessió catòlica) i les d’altres tipus. Fora els privilegis de l’Església
Catòlica.
915. El dret dels menors a no ser adoctrinats en els centres de formació públics i
concertats. La religió fora de l’escola.
916. La revisió del règim tributari o de benefici fiscal de totes les entitats o
associacions no lucratives que hagin estat declarades d’interès públic. Que
l’Església Catòlica i les altres confessions religioses, les seves
organitzacions i centres de proselitisme, paguin l’IBI.
917. La prohibició de celebracions litúrgiques en actes oficials, la presència dels
símbols religiosos i l’assistència a actes confessionals dels representants
públics en l’exercici de les seves funcions. Que es faci efectiva la separació
d’Església i Estat.
918. I totes les altres qüestions que vetllin per la dignitat de les persones i l’exercici
del dret de llibertat de consciència en l’àmbit privat individual, i la utilització
respectuosa de l’espai públic per a les seves manifestacions col·lectives.
Que les creences religioses no condicionin la legislació ni en les accions dels
governs.
919. El Parlament i el Govern de Catalunya impulsaran la modificació dels
tractats, acords o lleis contràries a la laïcitat de l’Estat, a la convivència plural
en igualtat de drets i deures, i al respecte a totes les opcions de pensament i
consciència. Per una nova llei de llibertat de pensament i de consciència.
Derogació dels Acords de l’Estat Espanyol amb la Santa Seu.
920. Per aconseguir-ho, és necessària la concurrència de la societat catalana en el seu
conjunt: dels partits polítics, de les associacions, entitats i plataformes cíviques. És
per això que a ICV-EUiA ens sumem a la iniciativa de diverses entitats cíviques i
reclamem un Pacte Nacional que tingui com a eix fonamental la Laïcitat.
Perquè la laïcitat garanteix el coneixement científic, humanista i no doctrinari.
Perquè la laïcitat no propicia la ignorància del fet religiós, sinó que el contempla en una
formació humanística integral: història, pensament, art, ciència… La pluralitat no es pot
reduir a una multiconfessionalitat segregativa.
Perquè la laïcitat és garantia d’equitat entre totes les formes de pensament i creences.
Perquè la laïcitat garanteix poder viure amb coherència totes les opcions de vida i la
dignitat de les persones en el moment de la mort.
La laïcitat ha de ser el principi que regeixi la convivència ciutadana, que impulsi
la construcció d’un espai públic fonamentat en les drets humans, en els valors
de la pluralitat, de la tolerància activa i del respecte democràtic per a totes i
cadascuna de les opcions filosòfiques i religioses personals.
La laïcitat no és únicament neutralitat religiosa de l’Estat. La laïcitat suposa ser
actiu/combatiu amb totes les creences o formes de pensament contràries a les lleis
democràticament aprovades. És una manera activa d’entendre la convivència pacífica
entre iguals.
Les 100 propostes d’ICV-EIUA
Laïcitat
89. Impuls d’un Pacte Nacional per la convivència democràtica que tingui com a eix fonamental la laïcitat
90. Que l’Església Catòlica i les altres confessions religioses i els seus centres de proselitisme paguin l’IBI.
Les 30 prioritats d’ICV-EIUA
28 Que l’Església Catòlica i les altres confessions religioses i els seus centres de proselitisme paguin l’IBI.
PP’C
No hem trobat res al seu programa dels temes proposats, de fet no hem trobat el programa a la seva web
SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPENDENCIA
No hem trobat res al seu programa dels temes proposats
PSC
No hem trobat res al seu programa dels temes proposats
Inauguració local
Com a President d’Ateus tinc l’honor de convidar a tots els nostres socis i amics a la inauguració del local.
L’acte es farà a les 18.30 hores del proper dilluns 29 d’octubre d’enguany al local que l’associació te al carrer Daoiz i Velarde, 30-32 del barri de Sants de Barcelona, en el marc de la Crida a la Catalunya Lliurepensadora.
El programa de l’acte serà:
18.30 Benvinguda
18.35 Conferència: “Ciència, bioètica i lliure pensament” per la Doctora María Casado, Directora de l’Observatori de Bioètica i Dret de la UB
19.00 Debat/tertúlia
20.00 Inauguració del local
20.15 Piscolabis
Salut
Albert Riba
Congrès de lliurepensadors de les ameriques
* Veure Programa Congreso Mar del Plata (en format PDF)
Xerrada d’en Dionisio Llamazares
El proper dimarts 16 d’octubre a les 18,30 al Centre Civic Pati Llimona
Clica aquí per veure la invitació
Participació d’Ateus a la 17 Mostra d’Associacions de Barcelona
La participació d’Ateus de Catalunya a la 17 Mostra d’Associacions de la Festa Major de Barcelona, ha estat un èxit, aquí tenim les estadístiques:
Impactes visuals: 4500
Contactes verbals: 150
Entrega documentació: 100
Insults rebuts: 2
Altres incidents (rolleros, ecristians, etc): 10
Bons d’ajut venuts: 3
Llibres venuts: 7
Sol·licituds de certificats d’apostasia de pagament: 31
A mes s’han venut_: xapes, samarretes i DVD.
L'estand posant-se en marxa, amb l'Albert i en Miguel
La nova experiència d’estar a la Llotja de la Mostra, l’únic espai on es poden vendre llibres i altres objectes, en lloc d’un estand normal, ha estat bona ja que hi passa mes gent, tot i que a suposat un esforç mes gran.
La diversitat dassociacions fa molt rica la mostra en matissos i aportacions, encara que no tots ens van acollir amb cordialitat.
La demagogia tambè hi era present, nosaltres tolerem els seus exabruptes, ells no toleren el lliurepensament
El gran nombre de persones que circulen per aquest espai fa que l’interès es desperti i la novetat de la campanya dels certificats d’apostasia han col·laborat en convertir en succés la nostra participació.
Xerrada sobre el concordat a l’Ateneu Barcelonès
El dia 20 de setembre i en el incomparable marc de L’Ateneu Barcelonès, es va celebrar el primer acte de la Crida de la Catalunya Lliurepensadora, organitzat per Ateus de Catalunya i la Tertúlia Borralleras de l’Ateneu.
La sessió va esser presidida per la flor del pensament, com a símbol de la Crida i del Dia Mundial del Lliurepensament
La Sala Verdaguer va omplir-se de ciutadans/es interessats en el tema que van seguir les explicacions i les respostes al debat final.
El Professor Santiago Castellà, de la Universitat Rovira i Virgili, va exposar els fonaments i la historia dels concordats entre Espanya i la santa seu, el seu contingut actual i va proposar algunes mesures en el camí de la seva derogació.
D'esquerra a dreta: Albert Riba, president d'Ateus, Bernat Castany, responsable de la Tertúlia Borralleras i Santiago Castellà en el decurs de la seva intervenció
En el interessant torn de preguntes alguna es va fer sobre la vigència del concordat en cas de secessió de Catalunya.
La conclusió final es que encara ens queda força feina per fer i que nomes amb un gran esforç per part de tots els lliurepensadors podrem alliberar-nos dels privilegis de l’església, i que es molt important seguir amb la tasca de explicar als ciutadans el contingut del concordat i les seves conseqüències.
