castellano


Certificat Apostasia




apostasia Arxiu Ateus carta concordato Debats dios estado laico falso iglesia laica laicidad laicitat lliga mort Novedades tertulia Tertúlies trobades trobades apostasia






Codi etic






Ateus de Catalunya és soci fundador de la AILP


Darrers articles i novetats

(es manté l'idioma original dels articles)

 

Presentació llibre Sergio Dantí 4-4-2019

clica aquí per veure el cartell amb totes les dades de la presentació

Publicat el 29 Marzo 2019 | Arxivat a Ateus

Documentació per la tertúlia i convocatòria Assemblea 30-3-2019

Missatge  d’en Toni per preparar la tertúlia del dia 30-3-2019
Salut a totxs:
 
Gracies a la lluita que sobre tot, encara que no unicament, han portat els diferents moviments femenistes, avui sembla que hem arribat a un punt de dificil retorn enrrera, en el qual les conquestes de certs dreds humans, no de tots, per fi ha arribat a la mitad de l’especie humana. Una clara expressió d’això ho podem veura en l’exit de les grans manifestacions del 8M en els dos últims anys.
 
 La reflexió i lluita pels drets de les dones, té uns antecedents en la història que vénen de molt lluny, en l’època contemporània els trobem en el segle XIX, en els moviments de les sufragistes, en les lluites i conquestes dels primers temps de la revolució del 1918, en l’organització de les Dones Lliures en segona república espanyola, més tard amb els escrits de Simone de Beauvoir, i així en un llarg etc. Res és nou, encara que els plantejaments concrets són fills de cada moment històric.

 

Fa bastants anys que s’iniciava el discurs antigènere del Vaticà, com a reacció dels èxits obtinguts a la Conferència Internacional de les Nacions Unides sobre població i desenvolupament en el Cairo l’any 1994, i a la Quarta Conferència Mundial sobre les Dones en Beijing l’any següent. Grups religiosos, varen considerar inacceptable que l’ús del terme gènere, fos considerat com a categoria d’anàlisis i com indicador de la valoració dels països, en el seu grau de desenvolupament; i és així com es va considerar incloure  els drets reproductius i sexuals en l’agenda dels drets humans.
 
L’ofensiva coordinada de les lluites contra la denominada Ideologia de Gènere s’ha convertit en cavall de batalla en totes eleccions polítiques, només cal analitzar per exemple en Amèrica Llatina com la qüestió de la ideologia de gènere ha entrat en la contesa electoral del Brasil. En el nostre país, Espanya i Catalunya, l’ofensiva política és contundent, i en aquests dies es visualitza en les manifestacions de tots el grup de dretes i no tan de dretes, en les seves declaracions.
 
En l’article “La ideología de genero, frente a los derechos sexuales y reproductivos. El escenario español” ( https://dx.doi.org/10.1590/18094449201700500009 ), escrit per la Mònica Cornejo i Ignacio Pichardo i trobareu un anàlisis bastant detallat de que ha estat pasant en els últims anys. 
 
També s’adjunta com a mostra un debat que en aquest cas es dóna al Perú, en la televisió pública, això només és una molt petita mostra, n’hi ha centenars a la xarxa
Espai per a fitxers adjunts




Camarada:

El proper dissabte 30 de març d’enguany estàs convocat/da a l’Assemblea General Anual, a les 10,45 del matí al local social, carrer Daoiz i Velarde, número 30 Barcelona (Barri de Sants).Amb el següent ordre del dia:
1. Lectura i aprovació, si s’escau, de l’acta de la sessió anterior. (Veure nota)
2. Revisió i aprovació, si s’escau, dels comptes de l’any 2018. (Veure nota)
3. Actuacions realitzades durant el 2019. (Veure nota)
4. Pressupost i quotes pel 2019 (Veure nota) . Possible increment de quotes
5. Possibilitat de rebre subvencions, quina postura adoptem? 
6. Propostes d’activitats i dinàmica de l’associació(Veure nota) .
7. Renovació d’alguns membres de la Junta. Si hi han candidats es procedirà a la elecció de president i vicepresident
8. Altres temes a debat a petició dels assistents.

S’admet la presència de simpatitzants, amb veu però sense dret a vot

Desprès de l’assemblea farem un vermut, 0%alcohol, i a continuació iniciarem una tertúlia
amb el títol: IDEOLOGIA DE GÈNERE I RELIGIONS, estem preparant una mica de material per que el llegiu abans.

Aprofitem l’avinentesa per comunicar que, es procedirà a cobrar la quota del 2019 a principis d’abril. Cal que ens comuniqueu si hi ha alguna variació en el tema, per exemple el número de c/c. Aquells que ingressen directament la quota al c/c seria bo que ho fessin per les mateixes dates, indicant el seu nom a l’ordre d’ingrés. Alguns socis rebran correus específics per tal de corregir els errors comesos en altres anys, especialment en el número de c/c.


Finalment anunciem la presentació del llibre «Iglesia, S.A., Dinero y poder de la multinacional vaticana en España» (Akal) per l’autor Ángel Munárriz, a la llibreria Miscelánea, carrer de Guàrdia, 10, 08031, Barcelona, el divendres 29 de març, a les 19 h.

Recordeu que la revista/Blog Gaietà Ripoll te nous articles, https://gaietaripoll.blogspot.com/, «La Ética y tu» per Sergio Danti, «Jorge & Felipe», «Pederàstia, segona onada» per Albert Riba i altres.

Salut,
Albert Riba 

Nota : Trobareu els documents en la «Memòria 2018» i també alguns documents de propostes a http://ateus.org/?page_id=1930 contrasenya: ateusprivat. El dia de l’assemblea NO es repartiran còpies.

Publicat el 27 Marzo 2019 | Arxivat a Ateus

Llei belga contra les dones

Oficina Europea de Coordinació de Pensament Lliure.

Cercle de Pensadors Lliures CLP / KVD – Bèlgica

Declaració 10 de febrer de 2019

Una llei aprovada el 13 de desembre de 2018 pel Parlament belga, amb el suport dels nacionalistes flamencs, demòcrata-cristians, liberals i alguns ecologistes fa feliç al partit clerical.

Estableix un estatus del fetus que modifica el dret civil, ja que cal destacar diverses mesures que NO són “purament simbòliques”.

– Es retira la noció de registre de naixement, recollida dels certificats de naixement, base dels drets humans, en benefici d’una base de dades de registres d’estat civil que inclou tres tipus de registre, un, opcional , per als fetus de més de 140 dies (amb la possibilitat d’ingressar un nom). Un per als fetus de més de 180 dies (amb la possibilitat de registrar, a més del nom, un cognom), aquest darrer és obligatori de la mateixa manera que el certificat de naixement. El tercer és el mateix naixement.

– També s’elimina el concepte de registre de defuncions per permetre que una de les inscripcions anteriors produeixi plenament els seus efectes. Es a dir el registre de naixement d’un fill sense vida.

Bèlgica és, per descomptat, la principal afectada, però sobretot és una victòria del partit clerical, que no té fronteres:

Els partits vinculats a l’Església catòlica a Bèlgica (i que no estan limitats al partit històricament cristià-demòcrata, la CdH) continuen la seva lluita reaccionària per augmentar la demanda de reconeixement civil d’un nen sense vida “des del dia de concepció»

Un bon argument jurídic acaba de ser obtingut per un dels bisbes més vinculats al Vaticà per combatre el dret a l’avortament a tots els països on la dona l’ha obtingut o pot esperar obtenir-la aviat.

L’Oficina Europea de Coordinació de Pensament Lliure i CLP / KVD

El debat parlamentari complet aquí: http://www.lachambre.be/doc/PCRI/pdf/54/ip262.pdf#page=31
*Comunicat que subscriuen las associacions del lliure pensament de la AILP (Associació Internacional del Lliure pensamento), entre les que es troba ATEUS DE CATALUNYA

Publicat el 21 Febrero 2019 | Arxivat a Ateus

TERTÚLIA, QUE ES L’ÈTICA?

El proper dimecres 20 de febrer ens trobarem al local social, c/Daoiz i Velarde, 30 baixos, del barri de Sants de Barcelona,  a 3/4 de set de la tarda, per fer una tertúlia sobre el tema: Que es l’ètica?

QUE ES L’ÈTICA?

L’ètica, com a doctrina, és una branca de la filosofia que estudia la naturalesa del que es considera bo, adequat o moralment correcte. L’estudi de l’ètica està subdividit en diferents temes, entre els quals destaquen: la teoria del valor, la metaètica, la teoria de la conducta i l’ètica aplicada. El dilema sobre com s’ha d’actuar sorgeix de l’existència de la llibertat de l’ésser humà, a diferència dels animals que només actuen per instint i responent a estímuls, tot i que alguns filòsofs i biòlegs creuen que hi ha una continuïtat evolutiva entre els animals i els humans que difumina aquesta separació taxativa també en l’àmbit de l’ètica.

Objecte de l’ètica

L’ètica general estableix els criteris per jutjar si una acció és bona o dolenta i per jutjar els motius i les conseqüències d’un acte. La finalitat de l’ètica fa doncs d’ella mateixa una activitat pràctica. No es tracta de guanyar-se un saber per a ell mateix, sinó d’actuar amb la consciència d’una acció social responsable. És considerada actualment, com la disciplina al fonament de l’ètica aplicada, de l’ètica individual, de l’ètica social i de les diferents formes d’ètiques especialitzades que ens confronten als problemes normatius del seu àmbit particular.

Diferenciació de l’ètica amb altres disciplines[modifica]

Les relacions entre moral i ètica són delicades, ja que la distinció entre aquests dos termes mateixos és diferent segons els pensadors. En un sentit « comú », el terme ètic és sinònim de moral, i designa una pràctica encaminada a determinar la forma de viure en un hàbitat corresponent al propòsit o funció en la vida dels éssers humans (ex.: recerca de la felicitat o de la virtut).

Una distinció corrent consisteix a entendre per «moral» el conjunt de les normes pròpies d’un individu, a un grup social o a un poble, en un moment precís de la seva història i a anomenar ètica la recerca del bé per un raonament conscient. Avui en dia, s’utilitza el terme «ètica» generalment per qualificar reflexions teòriques referint-se al valor de les pràctiques i a les condicions d’aquestes pràctiques; l’ètica és també un raonament crític sobre la moralitat de les accions. Es parla per exemple de «comitè d’ètica» al si d’institucions científiques o d’hospitals. L’ètica tindria doncs els seus fonaments en una decisió anomenada racional presa a partir d’un lliure diàleg entre individus conscients dels sabers i les cultures de vegades riques tradicions ideològiques i codis assimilats.

Una altra distinció és proposada per alguns filòsofs contemporanis (DeleuzeRicoeurComte-SponvilleGiulianiMisrahi …) per definir la moral com un conjunt de funcions (imperatius categòrics que la comanda per fer el bé planteja com un valor absolut, per exemple, ” Vostè no ha de matar “), i l’ètica com el compliment dels requisits raonables (tendència natural a lluir el bé com el valor relatiu, la recerca de la felicitat), la qual pot, per exemple, legitimar certs actes mèdics generalment considerats «immorals», com li pràctica de l’eutanàsia, l’avortament, la donació d’òrgans, etc.

La moral està en general vinculada a una tradició històrica i, a vegades, idealista (tipus Kant), que distingeix entre el que és i el que hauria de ser, segons el dogma. Mentre que l’ètica està vinculada a una tradició contemporània i, de vegades, materialista (tipus Spinoza), que només tracta de millorar la percepció de la realitat per un “raonable” en la recerca de la felicitat per tothom.

Disputes sobre el seu caràcter[modifica]

El paper i la definició de la doctrina filosòfica i social de l’ètica han estat controvertits al llarg de la història:

Història[modifica]

L’aparició de l’ètica va lligada a l’autoconsciència. La majoria de cultures tenen algun mite per explicar aquest origen.

La filosofia des del començament va ocupar-se de l’ètica. Destaquen, entre molts altres, els noms de Sòcrates o Aristòtil. Altres figures rellevants al llarg del temps són, per exemple, Thomas HobbesKant o Arthur Schopenhauer.

Avui dia l’ètica està molt lligada al dret, ja que cada país té un corpus de lleis que determinen què es pot fer i què no, amb les consegüents sancions. Les lleis sempre responen a una determinada concepció del bé i per tant la història del dret i de l’ètica van molt lligades. El dret, però, sempre parteix de normes concretes (lleis), mentre que la reflexió teòrica pot concretar o no uns preceptes.

Teories ètiques[modifica]

Segons el centre de reflexió, les teories ètiques poden agrupar-se en quatre blocs:

Tots aquests sistemes tenen variants segons si es considera que la font de la moral està en el mateix subjecte o si ve dictada des de fora o segons si es parla de normes i judicis absoluts o relatius. A més, s’acostuma a distingir entre la moral individual i la col·lectiva, la que s’ha d’adoptar per permetre la convivència (és el que Jean-Jacques Rousseau anomenava “contracte social”).

QUE ES LA MORAL?

La moral és una disciplina que determina la rectitud del comportament humà segons unes normes que expressen l’existència d’uns deures i obligacions. A través d’aquests principis morals les persones decideixen entre binomis de categories, com bo i dolent, just i injust, o adequat i inadequat, a través dels judicis morals.

El judici moral sempre es troba, parcialment o radicalment, unit a les creences ètiques, socials, polítiques i religioses de la comunitat on es troba inserit l’individu. La creació del judici de valor és un procés individual en cada persona, basat en les creences, en el nivell de desenvolupament (segons afirma Lawrence Kohlberg), en funció dels sentiments (com considera l’emotivisme moral) o en funció de creences o conviccions.

&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&

UNA OPINIÓ DIFERENT

Ètica
(del grec ἠθίκή, derivat de ἦθος, caràcter, i, segons Aristòtil, de ἔθος, éthos costum)

Branca de la filosofia que té com a objecte d’estudi la moral. Si per moral cal entendre el conjunt de normes o costums (mores) que regeixen la conducta d’una persona perquè pugui considerar-se bona, l’ètica és la reflexió racional sobre què s’entén per conducta bona i en què es fonamenten els denominats judicis morals. Les morals, ja que formen part de la vida humana concreta i tenen el seu fonament en els costums, són moltes i variades (la cristiana, la musulmana, la moral dels indis hopi, etc.) i s’accepten tal com són, mentre que l’ètica, que es recolza en una anàlisi racional de la conducta moral, tendeix a certa universalitat de conceptes i principis i, encara que admeti diversitat de sistemes ètics, o maneres concretes de reflexionar sobre la moral, exigeix la seva fonamentació i admet la seva crítica, igual com han de fonamentar-se i poden criticar-se les opinions. En resum, l’ètica és a la moral el que la teoria és a la pràctica; la moral és un tipus de conducta, l’ètica és una reflexió filosòfica.

Tant la moral com l’ètica, termes que en la pràctica solen identificar-se, tenen una funció pràctica: es refereixen, encara que no exclusivament, a situacions conflictives de la vida de les persones. Des del punt de vista de la moral, cal prendre una decisió pràctica; des del punt de vista de l’ètica, ha de formar-se la consciència en l’hàbit de saber decidir moralment. En tots dos casos, es tracta d’una tasca de fonamentació moral.

&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&

Article publicat al Blog Gaietà Ripoll

¿La religión, un referente moral?


Pedro López López
Público

La Iglesia Católica, pero también las distintas confesiones existentes, plantean a menudo la necesidad de incluir en el sistema educativo una formación en sus valores, bajo el presupuesto de la superioridad de estos frente al laicismo imperante, cuyos valores, así como el propio concepto, denigran constantemente. Si del laicismo pasamos al ateísmo, los dignatarios y religiosos no es que denigren, es que demonizan directamente, invitando al odio de los creyentes. Así, por ejemplo, Amvrosios de Kalavrita, obispo griego de la iglesia ortodoxa, ante una oleada de incendios provocada el pasado mes de julio por la ola de calor, declaraba en su blog que “El ateo del primer ministro Alexis Tsipras atrae la ira de Dios”. Esto es claramente incitar al odio de los creyentes hacia los ateos, pues no faltan millones de incautos que se creen estos disparates; como es también incitar al odio comparar el aborto con el genocidio nazi (Juan Antonio Reig Plá, obispo de Alcalá de Henares) o decir que el hombre puede abusar de la mujer que aborta (Javier Martínez, arzobispo de Granada).

Sin llegar a este grado de odio, es frecuente el planteamiento por parte de los sectores religiosos de que el “remedio” al ateísmo es la formación religiosa, como si el ateísmo fuese una carencia del cerebro o alguna terrible enfermedad. Igualmente, son frecuentes en el discurso religioso ideas como que cuando falta el sentido religioso la persona se degrada o tonterías como que donde no hay fe aumentan los homicidios, el alcoholismo, los abortos y todas las plagas imaginables.

Si descartamos el aspecto litúrgico de las religiones, gran parte de sus principios morales son principios básicos que suscribe cualquier persona civilizada. Dejando de lado la moralina que se deriva de entender como pecaminosa toda conducta que no cabe en las estrechas mentes de las jerarquías religiosas, obsesionadas enfermizamente por el sexo, no hace falta ser creyente para entender que no hay que matar, mentir o robar, o que debemos tratar a los demás como uno mismo quiere ser tratado. Tampoco hace falta ser religioso para pensar profundamente en el significado de la vida, de las relaciones con los demás o de la justicia en un mundo profundamente desigual.

Arrogarse una superioridad moral sobre laicos, agnósticos y ateos, es una ilusión que seguramente ni se creen los jerarcas religiosos, pero que les proporciona buenos réditos ante sus masas de fieles. Dejémoslo claro: la visión religiosa de la sociedad y del mundo no aporta ninguna superioridad moral a las personas, que pueden ser tan virtuosas siendo ateas como siendo creyentes.

Por otro lado, si bien es cierto que las instituciones no suelen representar la pureza de las ideas y los valores, dado que toda institución es humana y por tanto corruptible, hace falta mucha desfachatez para que una institución como la Iglesia Católica se crea con derecho a imponer sus enseñanzas en el sistema educativo. Y es que sacerdotes y dignatarios son con muchísima frecuencia precisamente contraejemplos de virtudes morales. Veamos:

La pederastia ya no es una suma de casos más o menos inflada, es una auténtica epidemia que abochorna a los católicos; desde Estados Unidos a Irlanda o España, es difícil encontrar lugares donde sus representantes católicos no estén manchados por esta canallada. Hasta ahora, el tratamiento dado a esta infamia por el derecho canónico es irrisorio. El País del pasado domingo 14 de octubre informaba de un caso producido en La Bañeza (León) que dio lugar a un procedimiento eclesiástico contra el abusador que se resolvió con la sanción de ejercicios espirituales y privación del oficio de párroco por un período “no inferior a un año”. El fenómeno de los abusos no es algo exclusivo del catolicismo, por supuesto: no hace mucho nos enteramos de que el Dalai Lama, en otra órbita religiosa, reconocía saber desde los 90 casos de sacerdotes budistas abusadores sexuales, pero que había encubierto. Los abusadores son miles, pero los encubridores también, tanto en el caso de la religión católica como en otros. Desde luego, no hay que dejar al margen otros sectores religiosos, como el ISIS, grupo paramilitar de inspiración religiosa, y su utilización de esclavas sexuales.

Otra mancha inocultable es el apoyo que todas las dictaduras de derechas han obtenido de la Iglesia Católica. Desde el genocida Franco, al que la Iglesia Católica no ve inconveniente en inhumar en la catedral de Madrid, hasta los dictadores de numerosos países han tenido el apoyo o la connivencia de la jerarquía católica, incluyendo el silencio cómplice de la barbarie nazi. No en vano el Vaticano fue posible gracias al apoyo de la Iglesia a Mussolini.

Un capítulo infame es el de las numerosas tramas de robos de niños, empezando por la gigantesca red en España, posible en gran parte por la colaboración de monjas en clínicas y hospitales, que intervenían para engañar a las madres que sufrían los robos, como se está viendo cada vez más claramente gracias a numerosos testimonios. No es un fenómeno exclusivamente español, como vimos hace pocos años con la película Philomena, que denunciaba otra trama de robo de niños perpetrada por monjas en Irlanda.

La acusación de “materialista” a la sociedad y a las personas no creyentes por parte de sacerdotes y obispos es un clásico. Pero de cuando en cuando tenemos noticias que sorprenden por el grado de cinismo que suponen por parte de altos jerarcas religiosos. El pasado mes de agosto saltaba la noticia de que la Iglesia de California compraba una vivienda de 2,4 millones de dólares para un obispo retirado. Y todos recordaremos por estos pagos el “modesto” pisito que pasó a ocupar Rouco Varela a su retiro, con un valor de 1,2 millones de euros. Pero no les cuesta hablar de humildad, sobriedad, austeridad y tantas otras virtudes que debemos practicar los demás.

La vergüenza de las inmatriculaciones con su espectáculo de codicia insaciable se suma a esta lista. Con la connivencia de los sucesivos gobiernos, la Iglesia Católica se ha convertido en el mayor propietario inmobiliario después del Estado. ¿Para qué necesita una religión tener un imperio económico?, ¿es esto lo que predicaba Jesucristo, el personaje que inspira los sermones católicos?

Si de “poner la otra mejilla” hablamos -o hablan ellos, para decirlo con más propiedad-, es irritante el blindaje que proporciona el delito de blasfemia, según el cual, ofender los sentimientos religiosos debe ser castigado con el código penal. No disfrutamos de este privilegio los demás, que tenemos sentimientos tan altos y respetables como puedan tenerlos las personas religiosas. Por el contrario, no solo pretenden el privilegio de estar blindados contra el insulto o la ofensa, a diferencia de los demás, sino que persiguen con auténtica saña a sus ofensores (véase, por ejemplo, el caso de Willy Toledo o el que hace unos años protagonizó Javier Krahe). Y es que, afirmaba el político estadounidense del siglo XIX Robert Green Ingersoll, “el crimen llamado blasfemia fue inventado por los sacerdotes con el propósito de defender doctrinas que no se pueden sostener por sí mismas”.

Del “negocio” del final de la vida, también podrían decirse algunas cosas. Los chantajes a los presos políticos condenados a muerte en el franquismo eran miserables: si querían escribir a sus familiares en el último momento, se les obligaba a confesarse, por lo que muchos ateos tuvieron que pasar por el trago de morir “confortados espiritualmente por los santos sacramentos”. Del respeto a las creencias o falta de ellas han pasado siempre los religiosos más que olímpicamente, y tratándose de personas relevantes, han intentado la “conversión” con las artes más ruines que cabe imaginar. Al oler la muerte de una buena pieza de trofeo, acuden raudos sacerdotes e incluso dignatarios para “auxiliar espiritualmente” sin que nadie los requiera. Así lo hicieron con el escritor Luis Martín-Santos, con el filósofo Ortega y Gasset, con Jesús Monzón, el comunista que organizó la entrada por el Valle de Arán en 1944, o con Matilde Landa, un caso especialmente dramático y miserable por parte de las monjas que la presionaron hasta llevarla al suicidio. Son casos lejanos, pero no tengo noticia de que la práctica haya terminado. Sobre la especial atención a las herencias, remito a los lectores a una obra maestra de Blasco Ibáñez, La Araña Negra.

Pues bien, estas críticas, y otras que podrían hacerse, son compartidas por gran parte de las bases católicas, pero eso no impide que la Iglesia como institución se presente como víctima de una feroz persecución religiosa cuando se cuestionan lo que no son más que privilegios, y no derechos. Y uno de estos privilegios que no quiere soltar la Iglesia es el supuesto “derecho” a transmitir sus dogmas en el sistema educativo, obviando que este está para transmitir conocimientos contrastados y enseñar a los estudiantes a reflexionar para que puedan conformar autónomamente su propia conciencia moral; decía el pedagogo y filósofo británico Alfred Jules Ayer que “ninguna moral puede fundarse sobre la autoridad, ni siquiera aunque la autoridad fuera divina”. Precisamente la protección de la libertad de conciencia para que el individuo forme la suya autónomamente es el objetivo del laicismo.

En febrero de este mismo año Jesús Aparicio Bernal, un alto cargo del franquismo, adepto durante décadas al nacionalcatolicismo, pero a estas alturas de la película ya de vuelta de todo, publicó el libro No te lo creas: la dudosa credibilidad de los dogmas de fe. En sus últimas palabras, dice en el libro “No es posible, pues, creer que la religión católica es una religión verdadera cuando se basa en tal sinnúmero de falsedades. Sin embargo, la Iglesia ha intentado desde su origen imponer las creencias que ha declarado dogmáticas mediante toda clase de coacciones”. No me gusta citar a personajes que caen en las antípodas de mis parámetros ideológicos, pero creo que la fuerza de este testimonio, proveniente de alguien que ha compartido durante muchas décadas los dogmas católicos, lo hace necesario.

Por tanto, ni el código moral católico o de cualquier otra religión es superior a los códigos morales que pueden inspirar la conducta de los no creyentes y/o laicos, ni está justificada la pretensión abusiva de imponer en el sistema educativo dogmas y códigos morales particulares. Sin una sociedad y un sistema educativo laicos dudosamente se puede alcanzar una democracia de calidad.

Rebelión ha publicado este artículo con el permiso del autor mediante una licencia de Creative Commons, respetando su libertad para publicarlo en otras fuentes.

&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&

Qui compres el llibre d’en Ricardo Alonso Zavala “Por qué no puedo seguir siendo católico” trobarà a les pàgines de 241 a 252 altres reflexions interessants.

Publicat el 17 Febrero 2019 | Arxivat a Arxiu, Ateus, Tertulias

CALENDARI D’ACTIVITATS

Camarades

Després de l’enquesta sobre quins dies fer les activitats hem confeccionat el següent calendari

♦Dimecres 13-2-2019 a les 7 de la tarda al local social
JUNTA OBERTA ALS SOCIS, i sense dret a vot als simpatitzants que ho sol·licitin.
Ordre del dia:
1 Activitats, organització i propostes
2 Biblioteca
3 Curs d’ateisme, organització i desenvolupament, convidats etc.
4 Aniversari celebracions.: Calçotada, logo, homenatge als ancians, festa final
5 Assemblea anual, data, ordre del dia, etc
6 Primer debat sobre les quotes
7 Altres

♦Dimecres 20-2-2019, 3/4 de 7 de la tarda al local social, Daoiz i Velarde, 30 Barcelona
TERTÚLIA “QUE ES L’ÈTICA? veure text a la web ateus.org. que per manca d’assistència va esser suspesa. Si algú coneix algun llibre, web etc. amb texts d’interès que ens ho faci saber per fer-ne distribució.

♦Dissabte 9-3-2019  a les 10 del mati fins a les 13,30, al local social.
Presentació i inici del CURS D’ATEISME que vàrem decidir fer durant l’any de celebració del 25 aniversari. Aquest primer dia el dedicarem a posar-nos d’acord en que signifiquen les paraules, les definicions, les confusions, els errors habituals i les manipulacions.
Per tal de poder facilitar la documentació es imprescindible la inscripció amb un mínim de 5 dies d’antelació, com que l’associació no disposa de fons el cost de la documentació, molt minso, serà cobrat al moment.
Si algú disposa de cafetera de càpsules i la pot portar, que avisi per comprar el cafè per tal de fer un descans a mitja sessió (només cafè normal, ni fort ni fluix, i descafeïnat)
S’admeten propostes de temes, ponents, etc.

♦CALÇOTADA, pendent de decidir si es fa o no, es pot fer o el dia 17 o el 24 de març, ambdós diumenges, es podria consultar de fer-ho en dissabte

S’està fent un esforç important per tal d’organitzar aquestes activitats i com a compensació ens cal una resposta, en forma de participació, prou important.


Salut

Publicat el 5 Febrero 2019 | Arxivat a Ateus

ENQUESTA PER SABER QUINS SON ELS MILLORS DIES PER FER ACTIVITATS

Camarades, el resultat de l’enquesta sobre quin dia es el mes adequat per fer activitats es el següent:

Participants 9

Dilluns tarda 3

Dimarts tarda 4

Dimecres tarda 7

Dijous tarda 4

Divendres tarda 4

Dissabte mati 5

Dissabte tarda 0

Diumenge mati 0

Diumenge tarda 0

A la vista de les dades començarem fent activitats el dimecres a la tarda i el dissabtes al mati.

Aquest resultat podrà esser reconsiderat d’aqui a un temps.

Tecnologia utilitzada Doodle

Aviat rebreu convocatòries

Publicat el 24 Enero 2019 | Arxivat a Ateus

TRASPÀS DE DOS SOCIS MOLT ESTIMATS

 

Estimats camarades,

El nostre consoci i amic Marià Gadea Montava ha traspassat el dia 1 de gener de 2019, als 93 anys.

En Marià era, i serà sempre per nosaltres, un militant compromès amb l’ateisme, va ser dels primers en ingressar a l’associació l’any 1994, amb el carnet número 5. Ha treballat per l’ateisme i per l’associació durant molts anys i entre els seus èxits el mes apreciat va esser aconseguir l’espai per al local social del que avui disposem.

Tenim el disgust de no haver arribat a temps a retre-li l’homenatge que es mereixia, ho fem avui des de aquí amb el nostre major respecte.

L’any passat també va finar el soci Benet Pera Caimel, als 94 anys d’edat, un home senzill, però aferrat a les seves conviccions i a la seva mar de Canet, que va navegar nedant tants cops i amb tanta felicitat.

També entristits per no saber arribar a temps a fer-li l’homenatge per el sofriment que van patir tots els que com ell i en Marià van viure la mes negra de les nits durant el regnat del nacionalcatolicisme.

Els enyorarem

Publicat el 12 Enero 2019 | Arxivat a Ateus

Participació d’Ateus al programa de TV3

Programa: QUAN ARRIBIN ELS MARCIANS

Capítol: El Nadal, la lluna i Disney.

Canal, dia i hora d’emissió:


TV3 Dijous 20/12/2018 23.59

33 Dissabte 22/12/2018 21.35

33 Diumenge 23/12/2018 01.22

TV3 Divendres 28/12/2018 01.00

Publicat el 20 Diciembre 2018 | Arxivat a Ateus

GRAN FESTA D’HIVERN

POTS VEURE EL VIDEO DEL SOPAR A   https://www.youtube.com/watch?v=rZWURJAs9L4

ATEUS DE CATALUNYA

SOPAR DE SOLSTICI D’HIVERN

22 de desembre a les 8 dels vespre al Casal Popular 3 Voltes Rebel

Passeig Urrutia, 125, Nou Barris, Metro Virrei Amat, Línia 5 (Blava) Llucmajor/República, Línia 4 (Groga). Bus 47, D50, D40, V29

Cal avisar de quantes persones hi ha vegetarianes i/o amb intoleràncies/al·lèrgies.

MENÚ
1er Cuscús de verdures
2on Llom en salsa de formatge blau

El menú inclou pa, vi, aigua i postres

El preu per persona serà de 18€
Imprescindible inscripció entre el 5 i el 18 de desembre
per mail o WatsApp, amb abonament a la c/c, trobeu-la a http://ateus.org/?page_id=9 o en persona al local (demaneu cita per telèfon).
En cas de necessitat parleu amb la Junta per tal de valorar donar beques.
Convideu a parents i amics, tots seran benvinguts.
Salut!!

Publicat el 12 Diciembre 2018 | Arxivat a Ateus

Declaración de los Amigos de Hypatia

Declaración de los Amigos de Hypatie

(Organización griega miembro de la AILP)

El acuerdo reciente entre el gobierno griego y la Iglesia de Grecia plantea, según el criterio de los Amigos de Hypatie, la cuestión de las relaciones entre Iglesia y Estado dentro del contexto político y social de la sociedad griega actual.

En efecto, Grecia dispone de 84 obispos distribuidos en solo 54 departamentos, y de 87,7 curas cada cien mil habitantes –recordemos que en España la proporción es de 54,4–; es decir, 10 238 curas y cien dignatarios, que reciben más de 200 millones de euros al año en concepto de salarios.

Según un sondeo de Kappa Research, en 2015, el 61,9% de los griegos consultados era favorable a una efectiva separación entre Iglesia y Estado, contra el 37,9% en 2016. Dicho resultado fue corroborado por otro sondeo del Instituto Pew. Por otro lado, según una encuesta de Word Values Survey en 2018, 23,5% de los jóvenes griegos son ateos o sin religión.

Es en ese contexto que debe enmarcarse la tentativa gubernamental de examinar sus relaciones con la Iglesia, aunque el resultado ha sido decepcionante ya que ninguna de las dos partes ha declarado la separación. Únicamente se habla de la neutralidad del Estado.

En el fondo

  1. Los salarios del clero no serían ya más garantizados a título de la función pública estatal, sino pagados del presupuesto del Estado bajo la forma de una subvención global acordada a un organismo especial, abandonando el bajo clero a la gracia de los respectivos obispos. A este propósito hemos sabido que existe desde 1890 un sindicato clerical de Grecia que actualmente amenaza al gobierno con represalias.
  2. El conflicto histórico entre el Estado y la Iglesia sobre la enorme propiedad eclesiástica sería resuelto con un acuerdo de creación de un organismo común de gestión y explotación, del cual los beneficios serían compartidos a partes iguales (50/50). Ello supone que el Estado abandona a perpetuidad sus reivindicaciones sobre los miles de hectáreas de tierra y los miles de bienes inmuebles considerados como propios por la Iglesia.
  3. Ni la Iglesia ni el Estado se comprometen con la reforma constitucional del preámbulo de la Constitución que inicia con: “En el nombre de la Santa Trinidad, consustancial e indivisible…”; ni de su artículo 3 que prevé: “La religión dominante en Grecia es la de la Iglesia ortodoxa oriental de Cristo. Ella es autocéfala y administrada por el Santo Sínodo.”

En conclusión

El gobierno SYRIZA-ANEL ha efectuado una puesta en escena mediático-política con el objetivo de conservar los privilegios de la Iglesia, invocando una pretendida separación.

El acuerdo tropieza con una multitud de obstáculos jurídicos y sociales.

Que el Santo Sínodo apruebe o no el acuerdo, la cuestión de la verdadera separación encontrará aún más dificultades, por lo que será más difícil su adopción en el futuro.

El acuerdo se parece mucho a las declaraciones del mes de agosto de 2018 sobre el “fin de la crisis”, cuando hoy los griegos perciben cada vez más esa crisis en sus vidas cotidianas. Pretendiendo avanzar hacia una separación, el acuerdo anuda los vínculos entre la Iglesia y el Estado y aplaza la verdadera separación de esa Iglesia oscurantista y reaccionaria ¡a las calendas griegas!

Los Amigos de Hypatie hacen un llamado a las ciudadanas y los ciudadanos a organizarse para reivindicar esa separación antes… de la resurrección de los muertos.

Thessalonique, 13 de noviembre de 2018

Publicat el 11 Diciembre 2018 | Arxivat a Ateus