ATEUS DE CATALUNYA

Els abusos sexuals del clero, un pou sense fons!

 

La renúncia del cardenal Law i la diòcesi de Bòston gairebé en bancarrota per l’allau de demandes, balanç provisional d’una crisi que esquitxa ja més d’un miler de capellans.

 

La profunda crisi que afecta l’Església Catòlica dels Estats Units per l’escàndol dels abusos sexuals a menors va portar a finals de l’any passat el Vaticà a prendre algunes mides dràstiques en un intent de frenar el seu descrèdit i recuperar una certa iniciativa davant l’allau de crítiques de la societat civil americana.

A mitjans de desembre el cardenal Giovanni Battista Re, prefecte per la Congregació dels Bisbes, en una carta en anglès dirigida a Wilton Gregory, president de la Conferència Episcopal dels Estats Units, va presentar, amb el beneplàcit del Papa, una relació de “normes essencials” redactades en llatí —això sempre resulta útil per limitar-ne la difusió— destinades a acabar amb la lacra de la pederàstia a l’Església. Aquestes normes modifiquen alguns aspectes del document que l’estiu passat van aprovar els bisbes americans amb la mateixa finalitat, per considerar que la doctrina de tolerància zero que proposaven dolia de falta de rigor en alguns aspectes.

Entre les modificacions el nou text aposta per recollir el principi de presumpció d’innocència pels membres del clero que no hagin estat formalment condemnats. No hi ha res a objectar, introduir garanties processals sempre és una mida raonable mentre no s’utilitzi per encobrir possibles delictes o per obstaculitzar les investigacions. Però la norma també proposa que els infractors “siguin castigats amb les penes més severes sense excloure, si el cas ho requereix, la reducció a l'estat laic” en els supòsits més greus… Sobre aquest punt ja hem suggerit en altres ocasions que l’Església, o alguns dels seus dirigents, no acaben d’entendre el concepte de justícia civil, ni molt menys de justícia social, i segueixen aferrant-se a la mentalitat corporativista per protegir els seus membres de qualsevol possible imputació per davant de l’interès de les víctimes, fins i tot en casos de culpabilitat demostrada, substituint frívolament la responsabilitat legal —civil o penal— per sancions religioses, com la pèrdua de la seva dignitat eclesiàstica. Els delictes civils han de ser jutjats per tribunals civils, al marge de les sancions que, si es vol, pugui imposar l’autoritat religiosa o moral corresponent. Subvertir l’una per l’altre titllant d’anticlericals els ciutadans que reclamen igualtat en l’aplicació de la llei solament posa de manifest una profunda i perillosa manca de cultura democràtica.

Altres punts del document promogut per la Santa Seu que han aixecat polèmica són el fet que els bisbes no estaran obligats a notificar als tribunals civils les denuncies d’abús sexual de menors en aquells estats on no sigui estrictament obligatori fer-ho segons la legislació civil, aproximadament la meitat del total. Pel que fa als judicis la “norma” recomana jutjar els acusats en tribunals eclesiàstics segons el dret canònic, de forma anònima i a porta tancada, contemplant en determinats casos la possibilitat que els judicis siguin traslladats a Roma, lluny de la jurisdicció americana que així no podria sol·licitar proves ni intervenir. És difícil entendre en què poden beneficiar les víctimes algunes d’aquestes mides, però és fàcil endevinar la utilitat pels infractors, per molt que Wilton Gregory afirmés que “no pensem retirar la nostra compassió amb els que han patit ni la nostra determinació de protegir els menors”, com si els afectats necessitessin compassió enlloc de justícia, que és el que s’ha d’exigir sempre als qui han comés un delicte, sense renunciar mai a la generositat ni a la reinserció social quan sigui possible, per suposat, però és la societat civil i no els bisbes qui ha d’administrar aquestes atribucions. Per si no n'hi havia prou el president de la Conferència Episcopal dels Estats Units va deixar clar que no anaven a permetre a les forces “anticlericals” seguir monopolitzant els escàndols per desprestigiar l’Església. El desprestigi, val a dir-ho, en aquest cas l’Església americana se l’ha guanyat tota sola, a pols!

Diverses associacions d’afectats opinen que les mides adoptades seran inútils perquè no encaren un dels aspectes centrals del problema: el celibat, que segons ells pot ser causa de desequilibris en la personalitat d’alguns capellans que en casos extrems portaria a desviacions patològiques. Algunes d’aquestes organitzacions s’han sentit marginades en tot el procés i han obert pàgines web per fer sentir la seva veu i informar de l’evolució dels casos. A la pàgina www.survivorsfirst.org es troba una relació de clergues imputats en delictes sexuals amb dades concretes de cada cas i, quan s’escau, la condemna imposada pels tribunals. La relació és força escrupolosa, evitant tots els casos que no hagin estat comprovats, i recull ja dades de més de 1.300 pederastes, com John Geoghan o Paul Shanley. Alguns diaris, com The Boston Glove també han obert pàgines web específiques www.boston.com/globe/spotlight/abuse/ per mantenir al dia els afectats sobre l’evolució dels processos.

Però els problemes per l’Església no s’acaben aquí, tres dies abans de difondre les “normes” per combatre la pederàstia la Santa Seu va fer pública la “dimissió” del cardenal Bernard Law al front de l'arxidiòcesi de Bòston, la més important de tot el país i la més afectada pels escàndols. La filtració d’alguns documents que deixaven en evidència el paper jugat per l’arquebisbe durant el seu magisteri, protegint bé per negligència o per corporativisme sacerdots acusats d’abusos que, sense comunicar-ho a les autoritats civils, eren traslladats a altres parròquies on continuaven impunement amb les seves pràctiques delictives, el va col·locar a la picota. Les manifestacions davant la catedral de la Santa Creu, a Bòston, amb centenars de persones exigint a crits la seva dimissió es van fer massa habituals, i molestes. Enmig d’aquest clima el Papa no va tenir més alternativa que acceptar la seva renúncia en un intent d’apaivagar les crítiques. Law, de 71 anys, es va “retirar” a un monestir benedictí a 40 kilòmetres de Pittsburgh.

Ara el fiscal general de l’Estat de Massachussets, Thomas F. Reilly, acusa l’arxidiòcesi de Bòston d’haver practicat un encobriment sistemàtic dels clergues pederastes que hauria afavorit la comissió d’innumerables delictes sexuals contra menors, delictes es podrien haver evitat si els responsables haguessin actuat d’una altre manera. El cardenal Law ha estat cridat per un Gran Jurat que ha de determinar-ne la possible imputació per la seva actuació en relació amb els casos d’abusos sexuals a la diòcesi de Bòston. De portar-se a terme es tractaria d’una decisió sense precedents que obriria les portes al processament d’altres bisbes americans pel seu paper d’encobridors de delictes de pederàstia perpetrats per centenars de capellans en tot el país.

En tot això la diòcesi de Bòston ha quedat pràcticament arruïnada. Ha hagut de pagar ja al voltant de 40 milions de dòlars a les víctimes —uns 10 milions a les 86 víctimes de Geoghan— però encara té pendents més de 500 demandes d’afectats per abusos que poden suposar indemnitzacions per valor de més de 100 milions de dòlars. Per acabar d’adobar-ho l’escàndol ha provocat un fort descens de les donacions i ingressos dels fidels que han deixat la diòcesi al límit de la bancarrota. El bisbe Richard G. Lennon, que administra la diòcesi de forma interina, ha optat de moment per reduir els programes socials i tancar escoles de la diòcesi, però segons declarava ell mateix està considerant tancar-ne d’altres i vendre propietats de l’Església per fer front a les obligacions derivades de les sentències.

En els últims 10 anys al menys una vintena de bisbes i arquebisbes catòlics han hagut de dimitir o han estat cessats dels seus càrrecs per casos relacionats amb escàndols sexuals, molts com a imputats directes. Entre ells hi han dos cardenals, Bernard Law, acusat d’encobrir les activitats de perillosos pederastes, i Hans Hermann Groer, arquebisbe de Viena, qui va ser rellevat l’any 1995 després de ser acusat d’haber abusat repetidament de menors. D’aquestes “dimissions” 9 s’han produït als Estats Units i les 11 restants a països ben diversos com Argentina, Irlanda, Regne Unit, Alemanya, Àustria, Polònia, o Xile.

Un dels últims casos és el de José Francisco Cox, arquebisbe emèrit de La Serena, a Xile, que el passat mes de novembre va abandonar precipitadament el seu país per recloure's en un monestir a Europa en transcendir el seu passat pederasta. El més greu és que havia estat denunciat diverses vegades per capellans de base a la jerarquia catòlica del país que no va fer absolutament res per aturar-lo. El cas va resultar especialment sagnant en saber-se que l’Església havia pressionat els mitjans per endarrerir la publicació del fets i tenir marge per poder treure el bisbe del país abans que se n’assabentés l’opinió pública.


PÀGINA PRINCIPAL

 ©Ateus de Catalunya

Apartat de Correus núm. 13.112

08080-Barcelona

info@ateus.org

http://www.ateus.org