ATEUS DE CATALUNYA

El món demana un esforç per la pau

 

Manifestacions massives arreu del món reclamen als polítics alternatives a la guerra amb Iraq.

 

La guerra amb l’Iraq sembla estar decidida des de fa mesos. Pot ésser una afirmació pessimista, però la poca disposició mostrada pel dictador Saddam Hussein a desarmar-se o bé a cedir el poder i la hilarant determinació del president nordamericà a resoldre el contenciós per la via militar deixen poc marge per l’esperança.

Malgrat això el món aposta per la pau. Milions de manifestants a les principals ciutats han reclamat esgotar les opcions per trobar una solució pacífica al conflicte. Però no es demana una pau ingènua que posi en perill la nostra seguretat, ni tan injusta que permeti als dictadors acaparar en el seu propi benefici el patiment de pobles sencers, ni tampoc una pau que condemni a la misèria i la desesperació ingents sectors de la població mundial que queden fora d’un pastís que pretenen repartir-se uns quants espavilats que controlen el petroli i l’economia mundial.

En una crisi com aquesta la temptació d’utilitzar la religió de forma partidista també és un perill real que caldria desactivar, perquè al final déu sempre acaba estant present a tots els bàndols.

Els dirigents iraquians invoquen Alà per protegir la seva terra —i el seu règim— i els terroristes d’Al Qaeda tracten de capitalitzar la crisi en benefici propi. El president Bush afirma que déu està amb ells perquè lluiten per la justícia i la llibertat del món. Però... també per la dels iraquians? Aquest poble desgraciat s’ha dessagnat durant dues dècades en guerres que han deixat la població malmesa i el país arruïnat. En cal una altre per alliberar-lo del seu propi dictador? Perquè no s’actua amb la mateixa contundència amb la teocràcia de l’Aràbia Saudita? Bush manifestava dies enrera davant del ple del Congrés dels Estats Units:

“La llibertat que apreciem no és el regal de Nordamèrica al món, és el regal de Déu a la humanitat.

No diem que sabem tots els camins de la Providència, però confiem en ells, posant la nostra confiança en Déu que ens estima.

Que Déu ens guiï, i que Déu segueixi beneint als Estats Units d’Amèrica”.

El Vaticà per la seva banda aquesta vegada s’ha implicat a fons per cercar una solució pacífica al conflicte. Com és lògic està preocupat per la compromesa situació de la minoria cristiana a l’orient mitjà i en general al conjunt dels països islàmics. No vol ni pot permetre que la guerra es converteixi als ulls dels musulmans en una croada que posaria en perill la vida de milions de cristians d’arreu del món. No hi ha res a objectar, però ens hauria de fer reflexionar perquè en altres conflictes, com els dels Balcans, no va actuar amb el mateix entusiasme.

Amb la tecnologia i la capacitat de destrucció actual és imprescindible garantir l’estabilitat i la seguretat mundial, però la formula “sang per petroli” no sembla la més adient per assolir aquest objectiu. Hi ha alguna cosa que ha de començar a canviar. Alguna cosa que, entre tots, “hem” de canviar. Perquè és responsabilitat de tots, també dels ateus, fer del món una llar habitable per davant d’interessos ideològics, religiosos o econòmics particulars.


PÀGINA PRINCIPAL

 ©Ateus de Catalunya

Apartat de Correus núm. 13.112

08080-Barcelona

info@ateus.org

http://www.ateus.org