Ateus de Catalunya

 

L’Església xilena es suma a la febre del perdó

Una missa oficiada a la catedral de Santiago va servir a l’Església Catòlica de Xile per a demanar perdó per les faltes comeses durant la dictadura de Pinochet.

Amb un document de característiques similars als llegits darrerament en altres països l’Església xilena es va sumar el passat 24 de novembre a l’onada de contricció que el Papa Karol Wojtyla va engegar el passat mes de març amb la publicació del document Memòria i reconciliació: l’Església i les culpes del passat.

El document dels bisbes xilens demanava perdó per les nou faltes que segons ells s’han comès a Xile —no queda massa clar si l’Església xilena n’és o no la responsable, ni en quin grau— i de les quals diuen sentir-se molt penedits. Entre aquestes nou faltes s’esmenten la desunió de l’església, la reacció contra el relativisme ètic, les faltes contra la fe, però també altres més greus des del punt de vista civil, com ara la intolerància i la violència política, les violacions de drets humans, el tracte rebut pels pobles indígenes, i aquelles comeses contra la justícia o l’ecologia.

El tarannà de la declaració és conciliador, la qual cosa és positiva perquè suposa un canvi de registre respecte el que havia mantingut l’Església xilena, al menys pel que fa a la jerarquia —perquè també és cert que algun sector aïllat s’hi va oposar—, des que l’any 1973 el general Augusto Pinochet va protagonitzar el cop de mà contra el govern democràtic de Salvador Allende i va imposar la seva dictadura militar durant la qual —no hem d’oblidar-ho— entre els anys 1977 i 1988 va ser nunci apostòlic l’actual secretari d’Estat del Vaticà, el cardenal Angelo Sodano.

Però malgrat aquest canvi de sensibilitat les peticions de perdó de l’Església Catòlica tenen quelcom de tragicòmiques des de la perspectiva d’un observador extern a ella, perquè dóna la sensació que amb una sèrie d’actes purament simbòlics l’Església pretén rentar-se les mans de qualsevol implicació en tota mena d’esdeveniments en els que hagi pogut intervenir al llarg de la història. Sorprèn sobretot després de reconèixer-ne ella mateixa alguna responsabilitat.

Per a nosaltres no deixa de ser una mica frívol que el perdó, un element propi de la doctrina catòlica, s’ofereixi com a pal·liatiu de la culpa, encara més lligada, si això és possible, a aquesta tradició. Fins aquí tot queda a casa, és a dir, l’Església en conjunt mitjançant una cerimònia del seu propi ritual es disculpa ambiguament davant dels seus fidels d’una sèrie d’actuacions dubtoses.

I resulta que amb això vol donar per tancada la qüestió, o sigui l’Església pretén resoldre la seva responsabilitat sense fer cap esment directe als interessos ni a la sensibilitat dels qui han patit directament les seves injustícies, sense oferir cap mena de reparació als damnificats. Davant d’això les disculpes adquireixen l’aspecte de paraules buides dirigides només a agradar els oïdes propis, destinades a tranquil·litzar la pròpia consciència. Això sí, tot plegat molt cristià.

Però el que es posa de manifest és l’absència de veritable interès a afrontar les responsabilitats que puguin haver-hi al darrera de determinades actuacions, a trobar possibles fórmules per reparar o minimitzar —i prevenir en el futur— els efectes produïts per aquestes responsabilitats. Ningú no parla de danys causats, de delictes comesos, d’individus implicats que segueixen exercint càrrecs concrets de vegades rellevants, de trames encobertes… Es fa referència a culpes i segons l’Església aquestes es salden amb el perdó. En aquest context potser ja comença a ser hora que les responsabilitats passin a ser cosa de la justícia civil.


 

*PÀGINA PRINCIPAL *QUI SOM *NOTÍCIES I ARTICLES *CAMPANYES *TEXTOS LEGALS I ALTRES DOCUMENTS *BIBLIOTECA *ENLLAÇOS I ALTRES ADRECES D'INTERÈS *CONTACTA AMB NOSALTRES

 

 

©Ateus de Catalunya

Apartat de Correus núm. 13.112

08080-Barcelona

info@ateus.org

http://www.ateus.org