ATEUS DE CATALUNYA

Va tenir un germà Jesús de Natzaret?

Un descobriment arqueològic realitzat l’any passat a Jerusalem podria contradir de rel algunes de les creences fonamentals del cristianisme.

Sobre la figura de Jesús de Natzaret s’han escrit infinitat de pàgines, però el que se’n sap amb certesa és ben poc, per a no dir gairebé res. Fins i tot hi han autors que afirmen que podria no haver existit mai. Si ens atenim a les evidències històriques sembla plausible l’existència d’un profeta o predicador anomenat Jesús, nascut a Galilea durant el regnat d’August, possiblement uns anys abans de la nostra era, que gràcies a la intervenció de Saule, o Pau de Tars —veritable artífex del cristianisme—, va esdevenir el punt de partida d’una nova religió que amb el temps es va convertir en la més estesa i influent del món. Sobre la identitat i la vida d’aquest Jesús ja tot resulta més incert. Els pocs cronistes de l’època més o menys neutrals que en parlen, com Flavi Josep, Tàcit o Suetoni tampoc aporten gaire llum. Les referències dels seus seguidors són tan abundants com poc fiables per indirectes i sovint interessades…

Fins ara els objectes suposadament relacionats amb la seva vida apareguts al llarg dels segles han esdevingut sempre falsificacions: claus i trossos de fusta de la creu, llençols sants, corones d’espines, calzes sagrats, prepucis… s’han revelat inexorablement fraudulents sota l’escrutadora mirada dels investigadors. La troballa arqueològica fins ara més propera a la figura de Jesús era un fragment de l’evangeli de Joan, recollit en un papir datat entorn a l’any 125 de la nostra era.

Però la descoberta fa pocs mesos d’un ossari de mig metre de llarg per 25 centímetres d’ample i 30,5 de alt, datat l’any 63, amb una inscripció en arameu gravada a un costat en un tipus de lletra cursiva emprada solament entre els anys 10 i 70 del segle I, que podria dir textualment “Ya’akov bar Yosef akhui di Yeshua”, és a dir “Jacob, fill de Josep, germà de Jesús”, s’ha convertit en una fita arqueològica de primera magnitud, ja que de confirmar-se la seva autenticitat seria la referència directa més antiga trobada mai sobre Jesús. Les anàlisis mostren que la pedra emprada per la seva fabricació procedeix de les afores de Jerusalem, i els estudis es centren ara a confirmar l'autenticitat de la inscripció, ja que per alguns autors l’expressió “germà de Jesús” es podria haver afegit als voltants del segle III.

Tot i que els tres noms eren comuns en aquella època a Palestina resulta evident la coincidència amb Jesús de Natzaret, Josep, Marit de Maria —la mare de Jesús— i Jacob, o Jaume, que ja segons l’evangeli de Mateu i la carta als Gàlates podria haver estat germà de Jesús. També els evangelis apòcrifs esmenten en diversos punts els germans de Jesús, però el que més ha sorprès els investigadors és la menció al germà d’un difunt, que solament s'hauria recollit si aquest hagués estat una persona ben coneguda a l’època.

El descobriment ha aixecat moltes susceptibilitats, ja que vindria a corroborar la figura històrica de Jesús, però també a contradir alguns dogmes fonamentals de la doctrina cristiana, com el fet que Jesús hagués pogut tenir germans, la virginitat de Maria o la immaculada concepció. Alguns ja s’han avançat a proposar “solucions”, tot aventurant que si Jaume hagués estat germà de Jesús solament ho seria per part de pare, o que a l’època el terme germà s’emprava per referir-se també als cosins…

La troballa, realitzada pel paleògraf francès André Lemaire, de la Universitat de la Sorbona, va ser divulgada pel darrer número de 2002 de la revista nordamericana Biblical Archeology Review, una publicació especialitzada en arqueologia bíblica que té per objectiu demostrar la veracitat dels texts bíblics, cosa que bona part de la comunitat científica qüestiona perquè pot condicionar l’objectivitat de les investigacions. L'única cosa que es sap de la procedència de l’ossari és que forma part de la col·lecció privada del propietari, un jueu anomenat Oded Golan que fa anys l’hauria comprat a un àrab en un mercat d’antiguitats per valor d’uns pocs centenars de Euros.

El passat mes de novembre l’ossari va ser enviat en avió al Canadà per ser exposat al Reial Museu d’Ontari de Toronto, però en el trasllat va patir diverses esquerdes. Una d’elles travessa just la inscripció que fa referència a Jesús, que ha quedat una mica malmesa, però els especialistes del museu han procedit a reparar els desperfectes i ara ja pot ser visitada pel públic.


PÀGINA PRINCIPAL

 ©Ateus de Catalunya

Apartat de Correus núm. 13.112

08080-Barcelona

info@ateus.org

http://www.ateus.org