Ateus de Catalunya

 

Les associacions islàmiques catalanes presenten

les seves reivindicacions

La Comunitat Islàmica de Catalunya pretén aconseguir finançament de l’Estat amb l’excusa de mantenir la independència econòmica respecte de països com Arabia Saudí

La Comunitat Islàmica de Catalunya (CIC) va celebrar a primers de novembre el seu II Congrés on va presentar les reivindicacions de la comunitat musulmana a Catalunya, com la demanda d’ajuts econòmics a l’Administració per poder fer front a les necessitats financeres de la seva comunitat i evitar haver de dependre, segons ells, de les aportacions interessades de països com Arabia Saudí, que podrien tenir com a finalitat controlar les activitats de les organitzacions islàmiques al nostre país.

En el Congrés també es va decidir reforçar la pròpia organització de les entitats islàmiques, iniciar el treball social i reivindicar l’ensenyament de la religió islàmica a les escoles públiques i concertades que comptin amb un mínim de deu alumnes que ho sol·licitin, sempre que no vagi contra l’ideari del centre (tal com preveuen els Acords amb l’Estat de 12 de desembre de 1992).

Altres temes que es van tractar són la possibilitat de disposar cementiris propis o espais per als musulmans en els cementiris municipals i aconseguir que el menjar dels nens musulmans a les escoles compleixi les normes per poder ser considerat apte per al consum segons la seva religió, o "halal".

Algunes d’aquestes reivindicacions poden semblar raonables si es comparen amb la situació de privilegi de l’Església Catòlica, però nosaltres pensem que el camí més adient per integrar les comunitats arribades amb la immigració és aprofundir en el laïcisme de l’Estat com a marc de relació del conjunt de la ciutadania i mantenir les pràctiques religioses en l’àmbit privat de cada comunitat.

Tothom té dret a professar el culte que hagi triat, a practicar lliure i pacíficament la seva religió, però no oblidem que els sectors més radicals del col·lectiu musulmà al nostre país també demanen que s’ensenyi l’Alcorà a les escoles (no solament religió islàmica), que hi hagin ajuts públics per a la construcció de mesquites, que les dones puguin fotografiar-se amb la cara coberta als documents oficials o que els pares puguin treure les seves filles de les escoles quan arribin a la pubertat. Val a dir que per a molts islamistes l’Alcorà admet interpretacions diverses i que no totes aquestes demandes estarien prou justificades, però això també posa de manifest que l’Administració faria bé a ser cautelosa abans de realitzar concessions i, sobretot, cenyir-se a la legalitat.

Per la seva banda la comunitat musulmana, sense renunciar als seus drets, hauria d’esforçar-se per reconèixer els valors i els avantatges que li ofereix formar part d’aquesta societat, que inexorablement també anirà impregnant-se de les seves aportacions culturals. L’objectiu envers els immigrants ha de ser la integració plena. No s’ha d’excloure ningú, però per això hem de saber distingir entre les obligacions que correspon assumir a un Estat aconfessional com el nostre i allò que pertany a un col·lectiu que professa unes determinades creences.


 

*PÀGINA PRINCIPAL *QUI SOM *NOTÍCIES I ARTICLES *CAMPANYES *TEXTOS LEGALS I ALTRES DOCUMENTS *BIBLIOTECA *ENLLAÇOS I ALTRES ADRECES D'INTERÈS *CONTACTA AMB NOSALTRES

 

 

©Ateus de Catalunya

Apartat de Correus núm. 13.112

08080-Barcelona

info@ateus.org

http://www.ateus.org