Ateus de Catalunya

 

L’Ajuntament de Barcelona realitzarà cerimònies

 civils alternatives al bateig

Aquests actes serien un nou pas, després que els ajuntaments ja celebrin casaments amb normalitat, per retornar el protagonisme de les cerimònies laiques a la vida civil

El passat mes d’octubre La Vanguardia presentava com a primícia que la Regi-doria de Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona, a instàncies de la regidora d’educació, preparava un projecte per a celebrar cerimònies laiques de benvinguda als nous ciutadans, en principi pensades per als nadons, però que contemplava la possibilitat que també puguin acollir-s’hi joves fins a la majoria d’edat. Es tractaria d’una cerimònia civil on els residents, nascuts o no a la ciutat, serien acollits simbòlicament per aquesta i els seus representants, i que serviria per a presentar-los en societat i a l’hora per a recuperar la figura dels padrins com a tutors i responsables del nen o de la nena en cas que algun dia faltessin els seus pares. Encara que no es digui obertament aquesta cerimònia, que en altres països com Bèlgica es realitza amb normalitat des de fa molts anys, constituiria un pas més per a retornar a la societat civil el protagonisme que durant tant de temps ha monopolitzat l’església catòlica en l’àmbit privat.

Actualment l’Ajuntament de Barce- lona, com tants altres ajuntaments catalans, ja realitza sense problemes, llevat dels que comporta de vegades la disponibilitat de dates, casaments civils al Saló de Cent o als salons de plens dels districtes. Aquestes cerimònies, veritablement laiques, són celebrades per l’alcalde o els regidors en entorns adequats, excel·lents fins i tot, amb una forta càrrega emocional i amb un alt nivell d’organització, i a més tenen la virtut d’acostar els ciutadans a les persones i a les institucions que els representen.

Aquesta opció venia a complementar l’oferta que en l’àmbit civil ja existia amb la possibilitat de casar-se als jutjats, amb cerimònies legals i ràpides però poc vistoses i de vegades potser un xic deslluïdes, que és el que la majoria de parelles no desitgen precisament per a un dia que es suposa hauria de ser una festa assenyalada per a ells i les seves persones més properes. Per a pal·liar aquests inconvenients cada cop més moltes parelles tendeixen a celebrar els seus casaments civils en llocs més adients com hotels, restaurants amb jardins o locals habilitats per aquesta fi, amb cerimònies organitzades per ells mateixos en les quals el casament es oficiat per un jutge que els hi dóna validesa legal.

L’altre alternativa, la religiosa, sempre resta disponible per aquells que es consideren veritablement creients o fins i tot pels qui sense ser-ho massa trien lliurement fer aquestes celebracions a l’escenari considerat sovint més tradicional i que, fins no fa gaires anys, era l’únic obligatori per a tothom que volgués formalitzar una relació, independentment de les seves creences. Altres possibilitats com la de convertir-se en "parelles de fet" o la de no legalitzar formalment la situació de la parella també estan a l’abast dels qui ho desitgen. Aquestes darreres opcions estan a l’alça a l’actualitat, bé sigui amb celebració inclosa o sense, amb la qual cosa hi ha on triar per a tots els gustos, i això sempre està bé.

A la pràctica doncs dels esdeveniments més significatius a la vida del ciutadà, que sempre s’havien commemorat amb celebracions rituals o amb festes i que a més servien per a cohesionar la comunitat, és a dir el naixement com arribada d’un nou ciutadà, el casament o trànsit de la joventut a l’edat adulta i l’enterrament com a acomiadament dels qui després d’acompanyar-nos en aquesta vida ens deixen definitivament per a retornar al lloc d’on procedim tots, el no res, la societat civil solament comptava amb la possibilitat d’acollir-ne un, el casament. Els altres dos quedaven en el terreny exclusiu de la religió i, en el cas del bateig, per als ciutadans que no volien celebrar-lo en el si de l’església l’única alternativa era obviar el tema o mantenir-lo en una discreta privacitat sense projecció social.

Ara, la possibilitat de celebrar socialment i sense connotacions religioses l’arribada d’un nou ciutadà al món ha de ser un motiu de satisfacció per a tota la comunitat perquè obre la porta a que cadascú pugui triar una mica més com vol viure la seva vida privada, sense negar tampoc als creients el seu dret a realitzar cerimònies religioses seguint els seus propis rituals, però sobretot per als no creients i els qui defensen la implantació dels valors laics i democràtics a la societat, perquè els restitueix un dret que havien perdut.

La publicació d’aquesta informació per La Vanguardia a la seva portada el dia 27 d’octubre amb un titular que donava a entendre que l’alcalde de Barcelona realitzaria batejos va aixecar ampolles en alguns medis perquè semblava insinuar que l’ajuntament envairia una parcel·la pròpia de l’església i això no és exactament així. Nosaltres considerem aquest projecte com la restitució a la societat civil d’un dret que li ha estat escamotejat durant molt de temps. La tolerància s’ha d’entendre amb un esperit obert que no signifiqui negar als demés els drets que un vol per a ell mateix. Esperem que les reaccions a algunes informacions no esdevinguin un fre a iniciatives lloables com la que l’Ajuntament de Barcelona pensava posar en marxa; i és que els qui dirigeixen un monopoli sempre els fa posar nerviosos la possible competència de la llibertat. El pas següent hauria de ser afrontar el delicat moment en la vida de tothom que suposen els enterraments.


 

*PÀGINA PRINCIPAL *QUI SOM *NOTÍCIES I ARTICLES *CAMPANYES *TEXTOS LEGALS I ALTRES DOCUMENTS *BIBLIOTECA *ENLLAÇOS I ALTRES ADRECES D'INTERÈS *CONTACTA AMB NOSALTRES

 

 

©Ateus de Catalunya

Apartat de Correus núm. 13.112

08080-Barcelona

info@ateus.org

http://www.ateus.org