ATEUS DE CATALUNYA

La pressió internacional aconsegueix aturar la lapidació de dues dones per adulteri a Nigèria

La vigència de la llei islàmica deixa les dones desprotegides a molts paísos del món.

 

La situació de les dones a molts països del món és certament difícil, però en determinats indrets l’aplicació de la llei islàmica pot convertir la seva vida en un veritable mal son. Això és el que està succeint a alguns estats del nord de Nigèria, on durant els darrers temps la penetració de l’islamisme ha crescut tant que, ara fa dos anys, 12 dels 36 estats del país van instaurar la llei islàmica al seu territori. L’aplicació de la sharia en aquests estats ha comportat la reintroducció de la pena de mort i d’altres formes de càstig cruels, inhumanes i degradants, com la lapidació, la flagel·lació o l’amputació de membres, amb l’agreujant que, tal com denuncien diverses organitzacions humanitàries, aquestes afecten sobretot les dones i les persones més pobres.

Actualment Nigèria, amb una població que supera els 130 milions d’habitants, és l’Estat més poblat de l’Àfrica. Compta amb una complexa diversitat ètnica i religiosa formada per un 50% de musulmans, un 40% de cristians i un 10% d’animistes. Aquesta explosiva barreja, unida a l’expansió agressiva de l’islamisme al nord del país, origina sovint conflictes armats que provoquen nombroses víctimes. En mig d’aquesta complexa situació s’emmarquen els casos de dues dones nigerianes que van ser condemnades a morir lapidades (enterrades fins les aixelles per a continuació morir a cops de pedra) en ser considerades culpables d’adulteri pels tribunals islàmics que les van jutjar.

El primer d’aquests casos és el de Safiya Husseini, de 35 anys, que a finals de l’any passat va ser condemnada per un tribunal islàmic de l’estat de Sokoto (al nord–oest del país). El tribunal la va condemnar després que es descobrís que estava embarassada d’una nena. Durant el judici Safiya va al·legar que havia estat violada tres vegades per un cosí seu anomenat Yabuku Babubakar, de 60 anys i casat amb dues dones, que va negar els fets sota jurament i va ser absolt immediatament.

L’acusada va recórrer la sentència i finalment el tribunal d’apel·lació, a causa de les protestes internacionals, va decidir desestimar la condemna. El tribunal va considerar que l’embaràs extramatrimonial era un prova fefaent del “delicte”, però malgrat tot va decidir absoldre l’acusada perquè en el moment de cometre el suposat delicte la llei islàmica encara no estava vigent a l’estat de Sokoto. També va influir el fet que durant el judici Safiya no havia comptat amb l’assistència de cap advocat.

Però l’alegria de les ong, que havien pressionat intensament el govern nigerià per aconseguir l’alliberament de Safiya, es va enterbolir de sobte en saber–se que a Bakori, a l’Estat de Katsina, un altre tribunal islàmic havia condemnat també una dona, Amina Lawal, a morir igualment lapidada per adulteri. En un acte de “generositat” el jutge va anunciar que l’execució s’endarreriria fins al gener del 2004 perquè Amina pogués donar el pit a la seva filla, nascuda a principis d’aquest any.

El cas d’Amina Lawal, una dona musulmana de 30 anys pobre i analfabeta, pot resultar encara molt més complicat, ja que estava divorciada per segona vegada des de finals del 2000 quan van succeir els fets i ella mateixa hauria reconegut haver mantingut relacions amb Yahaya Mohammed, qui li hauria promès casar–se amb ella. Amina va ser detinguda pels seus propis veïns després que el seu anterior sogre la va denunciar en assabentar–se que estava embarassada. El tribunal va absoldre l’home de tots els càrrecs perquè Amina no va ser capaç de presentar quatre testimonis per provar la seva versió, tal com exigeix la llei islàmica. Un cop pronunciada la sentència una associació nigeriana de dones anomenada Baobab va contractar un advocat, Aliyu Musa Yawuri, perquè es fes càrrec de l’apel·lació, que ha estat ajornada diverses vegades i que al final va ser fixada pel 8 de juliol. Les darreres informacions indiquen que el tribunal emetra una resolució definitiva el proper 5 d’agost.

Ara la principal esperança de l’advocat d’Amina i de les ong que recolzen la seva causa és que la condemna ha de ser aprovada per un Consell i pel governador de l’Estat, Umar Musa Yar' Adua, un home proper políticament al president del país, Olusegun Obasanjo, cristià d’origen, conegut per la seva posició contrària a l’aplicació de la llei islàmica.

La pressió internacional va obligar finalment el president Obasanjo a intervenir en la crisi. El 18 de març el ministre de Justícia del país, Kanu Agabi, va enviar una carta als governadors dels 12 estats que tenen la llei islàmica com a codi penal advertint–los que la seva aplicació “estricte” era il·legal perquè “'viola els compromisos constitucionals de respecte als drets i de no discriminació en funció de la religió o el sexe dels acusats”. El ministre va insistir que l’aplicació de la sharia amenaça “l’estabilitat, la unitat i la integració de la nació”. El govern del país es pren aquesta crisi molt seriosament perquè considera que l’actitud dels estats septentrionals de majoria islàmica podria arribar a posar en qüestió la unitat de Nigèria, amb el consegüent risc de desequilibri polític per a tota la regió.

Amnistia Internacional va organitzar una espectacular campanya de recollida de signatures per aconseguir l’alliberament primer de Safiya i ara també d’Amina. En el cas de Safiya, Amnistia Internacional va recollir, només a Espanya, més de 600.000 signatures, que van ser entregades a l’ambaixada de Nigèria a Madrid. La campanya per aconseguir salvar Amina segueix encara oberta a la pàgina web www.amnistiapornigeria.org, i supera ja les 400.000 signatures. Ambdues campanyes han convertit Safiya i Amina en un símbol mundial de la lluita per la defensa dels drets humans de les dones, especialment als països on segueix vigent la llei islàmica.

Malauradament els casos de Safiya i Amina no són els únics al món d’aquestes característiques. A l’Iran dues dones anomenades Fersows B. i Sima també estan pendents del resultat de recursos contra l’aplicació de condemnes a mort per lapidació. Amb elles són ja 21 els condemnats a morir lapidats —d’ells 14 dones— des que el “reformista” Mohamed Jatami va arribar al poder l’any 1997. El president Jatami ha intentat per diversos mitjans moderar el règim fonamentalista iranià, però topa repetidament amb el poder dels integristes més radicals.

Al Pakistan Zafran Bibi, una dona de 27 anys, va ser absolta fa menys d’un mes per un tribunal federal islàmic de la pena a morir lapidada per adulteri a la qual va ser condemnada després de denunciar que havia estat violada pel seu cunyat, Akmal Jan. El més tràgic és que un cop alliberada haurà de tornar a l’aldea familiar, on presumiblement podrà tornar a ser violada amb total impunitat pels seus cunyats, ja que la dona es considera propietat del marit —que en aquest cas està detingut a la presó per altres fets sense relació— i per extensió de la seva família mentre ell estigui absent.

Al Pakistan també segueix encara empresonat a Rawalpindi el metge racionalista Yunis Saikh, esperant la resolució de l’apel·lació a la condemna a mort que li va ser imposada el 18 d’agost passat per infringir la llei de “blasfèmia”, per fer uns comentaris suposadament “poc respectuosos” sobre Mohamet durant una conferència sobre costums preislàmics en un col·legi mèdic d’Islamabad.

 


*PÀGINA PRINCIPAL  

 ©Ateus de Catalunya

Apartat de Correus núm. 13.112

08080-Barcelona

info@ateus.org

http://www.ateus.org