Ateus de Catalunya

 

L’ateisme, un valor a l’alça

Una enquesta realitzada per la Fundació Santa Maria i recollida per El Periódico posa de manifest una forta davallada dels valors religiosos entre els ciutadans.

Al voltant del 9% de la població de Catalunya, unes 540.000 persones, es declara oberta i explícitament atea.

Que des de fa temps es ve produint una davallada continuada del sentiment religiós i de la pràctica de la religió entre els ciutadans és una d’aquelles realitats gairebé assumides per tothom però que rarament arribem a veure reflectides en els mitjans de comunicació o en les estadístiques oficials, doncs encara s’amaguen massa interessos i privilegis al darrera del fenomen religiós perquè determinats col·lectius segueixin mantenint raons inconfessables per a preservar-los.

Qualsevol que s’acosti a una església —per a posar un exemple quotidià fàcil de verificar— pot observar que els fidels complidors de les obligacions que imposa la fe són una espècie més aviat escassa, constituida preferentment per gent gran, jubilats en molts casos, mereixedors de tot el nostre respecte com a persones però que posen de relleu una realitat latent: que la religió al nostre país és un fenomen en decadència al que li costa molt arribar a les noves generacions de ciutadans.

Ara, la divulgació el passat mes de desembre per El Periódico d’un informe de la Fundació Santa Maria encarregat per l’Enquesta Europea de Valors amb el títol de Religión: valores, ritos y creencias ha vingut a corroborar amb dades objectives —i venint d’on vénen poc susceptibles de ser contràries als interessos de la religió—, aquelles intuïcions a les que ens referíem abans.

Segons aquest informe, basat en una enquesta realitzada entre 2.000 ciutadans de tot l’Estat, durant els darrers vint anys ve produint-se una davallada sostinguda en el sentiment religiós de la societat tant en el conjunt d’Espanya com a Catalunya, si bé a la nostra comunitat —juntament amb Madrid, Navarra i el País Basc— és on la pràctica religiosa es situa en els nivells mínims de tot el país. Per contra Galícia i Castella són les zones on es manté un nivell de religiositat més alt.

Es constata un fet significatiu, que als llocs més desenvolupats així com a les grans ciutats és on globalment es produeix una caiguda més gran del sentiment i la pràctica religiosos, mentre que als indrets més endarrerits sociocultural i econòmicament és on aquesta davallada és més feble, tot i que també en ells es manté de forma constant.

L’informe dóna resultats tant espectaculars com que a Catalunya hi ha un 9% de la població que es declara explícitament atea, la qual cosa ens permet, mitjançant una simple extrapolació numèrica, deduir una xifra aproximada de 540.000 catalans que reconeixen voluntàriament i sense embuts que són ateus. Per contra al conjunt de l’Estat els ateus representen el 6% de la població.

El 81% de la població a Espanya afirma creure en algun tipus de déu, la qual cosa posa de manifest que el 19% no hi creu o no ho té massa clar, això de creure. També puntualitza que solament un 40% creu en una vida després de la mort, que un 42% consideren quelcom real l’existència d’un cel, que sol el 27% creu en l'infern i que el 44% creu verdaderament en el pecat, en tots els casos bastant menys de la meitat de la població. Això posa de manifest que fins i tot aquells que creuen en alguna forma de transcendència es van allunyant poc a poc de la doctrina de les confessions religioses tradicionals.

Però hi han moltes altres qüestions significatives en aquesta enquesta: el 99% dels enquestats reconeixen que estan batejats, la qual cosa òbviament revela que hi ha una contradicció evident entre l’adscripció oficial reconeguda o atribuïda pels organismes oficials en base a tradicions o hàbits ciutadans i les conviccions personals reals de la població. Això no cal dir-ho afavoreix de forma evident els interessos de l’Església Catòlica.

També sorprèn comprovar que un 56% dels enquestats al conjunt de l’Estat i un 39% dels catalans es consideren persones religioses en general, mentre que tan sols un 35% a l’Estat i un 27% a Catalunya reconeixen anar amb regularitat a l’església. El tant per cent de joves entre 18 i 24 anys que declara anar a l’església no supera el 16% del total, però en canvi sí declara anar-hi el 80% dels més grans de 65 anys.

Un altre element important és l’augment d’altres religions, abans gairebé testimonials, però que actualment creixen amb rapidesa lligades al fenomen de la immigració, com són les confessions protestants, l’1,1% dels ciutadans, i sobretot els musulmans, que ja representen el 0,5% de la població. És evident que aquest serà un dels reptes on tots haurem de fer un esforç més gran en el futur, doncs caldrà integrar els nouvinguts en el si de la nostra societat aconseguint fer compatibles el respecte a les seves creences importades i les seves expectatives amb l’estat de dret i amb determinats elements de la tradició i la cultura laiques, conquerits amb tants sacrificis i patiments al llarg del temps, als quals nosaltres tampoc no hem de renunciar.

 

 

Debat a Catalunya Ràdio amb el títol Està en crisi la fe?

Ateus de Catalunya participa en un debat que posa de relleu la necessitat de comptar amb els valors de l’ateisme per a la construcció de la societat.

A rel de la divulgació per la premsa de l’enquesta es va celebrar a Catalunya Radio el passat dia 3 de gener un debat sobre la pèrdua del sentiment religiós en el qual van intervenir el Sr. Albert Riba, president d’Ateus de Catalunya, i el Sr. Albert Sáez, professor de periodisme i membre del Patronat Fundació Maragall.

Durant el debat, que va transcórrer en tot moment en un clima dialogant i respectuós, es van analitzar els resultats de l’enquesta i es va posar de manifest que la població cada cop és menys religiosa tant a Catalunya com a la resta d’Espanya, i que aquest és el país europeu on s’ha produït el canvi més fort en aquest sentit des de l’enquesta anterior realitzada ara fa deu anys.

Com a possibles causes d’aquest increment de la secularització es van assenyalar l’augment de la informació amb què compten ciutadans, la llibertat per a poder triar les opcions que responen millor a les inquietuds personals de cadascú i també la diversitat de l’oferta religiosa.


 

*PÀGINA PRINCIPAL *QUI SOM *NOTÍCIES I ARTICLES *CAMPANYES *TEXTOS LEGALS I ALTRES DOCUMENTS *BIBLIOTECA *ENLLAÇOS I ALTRES ADRECES D'INTERÈS *CONTACTA AMB NOSALTRES

 

 

©Ateus de Catalunya

Apartat de Correus núm. 13.112

08080-Barcelona

info@ateus.org

http://www.ateus.org