Ateus de Catalunya

 

Ateus es manifesten davant de la Casa Blanca

Les associacions americanes de defensa dels drets civils surten al carrer en protesta per l’assignació de fons federals per finançar els programes socials de les confessions religioses.

L’arribada de Georg W. Bush al poder ha suposat un canvi radical en la forma d’afrontar les relacions entre església i estat als Estats Units respecte a les últimes dècades. Ja abans de ser investit el nou president havia declarat la intenció de finançar amb fons federals els programes socials que porten a terme les comunitats religioses, però aquest és solament el primer pas d’una reforma més àmplia que pretén atorgar les religions més protagonisme en la societat americana, una veritable involució que pot retrotreure els drets civils dels ciutadans més enllà de l’època de la cacera de bruixes del senador McCarthy als anys 50.

Per fer front a aquestes perspectives els col·lectius americans de defensa dels drets civils han iniciat tot un seguit de movilitzacions. American Atheists ha impulsat la campanya "preserving the wall of separation", en referència a la necessitat de preservar el mur de separació entre religió i estat que estableix la Primera Esmena de la Constitució americana per tal de garantir la llibertat religiosa i els drets civils de tots els ciutadans, inclosos els prop de 26 milions d’americans ateus o no creients, que ara es veuran obligats també a finançar econòmicament tota mena de programes religiosos. Ron Barrier, director de comunicació de l’organització va declarar que l’objectiu real del pla de Bush era promoure la religió a tot el país i convertir els circuits de serveis socials en una fórmula encoberta de fer proselitisme.

Tanmateix l’organització American Civil Liberties Unión (ACLU) va manifestar la seva preocupació per la nova situació, al considerar que els diners dels contribuents poden acabar servint per finançar el proselitisme de les confessions religioses, ja que al marge de la tasca social que realitzen aquest és en molts casos el seu veritable objectiu.

Per aquesta raó el dia 20 de gener de 2001, durant la pressa de possessió de Bush com a president, es va celebrar a Washington, DC una manifestació d’ateus i de defensors dels drets civils arribats des de diversos estats de la Unió, que van recórrer els carrers sota els lemes "Separate Church and State" i "No Faith-based Partnerships", i que després es van concentrar davant de la Casa Blanca per fer sentir les seves reivindicacions. Les manifestacions es van repetir el dia 24 de febrer en protesta per l’aprovació el 29 de gener de la llei que posa en marxa aquestes iniciatives per una ordre executiva del propi president.

L’estratègia del govern Bush per tal d’evitar entrar en conflicte amb la Constitució està a afirmar que el govern no finançarà mai les religions ni les pràctiques religioses, sinó solament programes socials. Els diners assignats a les comunitats no es podran destinar a mantenir l’aparell de la pròpia església, ni a realitzar activitats diferents a les indicades, com celebracions rituals, construcció d’infraestructures o bé a fer proselitisme. Per a justificar la seva proposta Bush va declarar "una societat compassiva és aquella que reconeix el gran poder de la fe".

Per engegar el projecte el president va ordenar la creació de la "White House Office of Faith-Based and Community Initiatives", l’oficina de la Casa Blanca per "Iniciatives Comunitàries i Religioses", que tindrà l’encàrrec de gestionar l’assignació de milers de milions de dòlars en subvencions dels fons federals a programes d’assistència social coordinats per les comunitats religioses. De moment el projecte ha superat el tràmit legislatiu del Congrés, però troba una forta resistència al Senat perquè alguns sectors demòcrates consideren que el govern està violant la Constitució. A més plantegen dubtes sobre la forma com les propostes, en cas d’aplicar-se, beneficiarien les comunitats, quins criteris es seguirien per atorgar les subvencions, com es controlaria la seva correcta utilització i que s’exigiria a canvi.

Alguns grups religiosos també han expressat certa preocupació perquè els fons aportats puguin condicionar les seves relacions amb el poder polític. Hi han organitzacions que han manifestat que no sol·licitaran les ajudes per evitar el control i la ingerència del govern en les seves creences i pràctiques. Davant d’aquests comentaris Bush va declarar que no demanarà mai a cap organització un compromís que pugui posar en qüestió la seva independència espiritual.

Però la involució impulsada per Bush no s’atura aquí. Una altra de les seves iniciatives és estendre la reducció d’impostos per donacions solidàries a una sèrie de grups reconeguts, i un darrer punt que ha aixecat força crítiques és la proposta de convertir el popular "God Bless America" (Déu beneeixi Amèrica), una cançó patriòtica escrita entre 1888 i 1889 pel compositor jueu d’origen rus Irving Berlin, en l’himne oficial dels Estats Units. Encara que per molts americans aquesta peça té un fort component sentimental és bàsicament un elogi a la creença en déu, i per això el fet de convertir-lo en himne nacional suposa per a molts altres un menyspreu a les seves creences o opinions.


 

*PÀGINA PRINCIPAL *QUI SOM *NOTÍCIES I ARTICLES *CAMPANYES *TEXTOS LEGALS I ALTRES DOCUMENTS *BIBLIOTECA *ENLLAÇOS I ALTRES ADRECES D'INTERÈS *CONTACTA AMB NOSALTRES

 

 

©Ateus de Catalunya

Apartat de Correus núm. 13.112

08080-Barcelona

info@ateus.org

http://www.ateus.org