Ateus de Catalunya

 

 

Ni Dios, ni Darwin 

 

Erramun Gametxo

Editorial Arabera

 

 

Inicia el llibre un breu pròleg de Gonzalo Puente Ojea que ja ens avisa del que trobarem a l’interior: un exercici de lògica aparentment revolucionari, perquè d’acomplir-se les hipòtesis que proposa en resultaria una conclusió sorprenent, desconcertant, que l’espai i el temps són essencialment idèntics, i que sols existeixen les senticions, construccions geomètriques a cavall entre la percepció subjectiva i la consciència que, de fet, serien pur espai.

I demostrar aquesta hipòtesi és el que pretén fer Erramun Gametxo en una obra densa, espesa, enginyosa, plena d’arguments originals, sempre imprevisible, però que al nostre parer no aconsegueix l’objectiu inicial, per la senzilla raó que l’exigència lògica que demana als raonaments dels altres sembla que es relaxa una mica massa quan analitza els propis.

El text es desenvolupa en el nivell de la lògica formal d’allò que l’autor denomina metaciència, és a dir no en l’àmbit científic ni tampoc en el purament filosòfic. En un nivell de comprensió que no utilitza el llenguatge superficial de la vida quotidiana ni l’intermedi de les investigacions científiques, sinó que es mou en el nivell suposadament més profund de l’anàlisi lògica. La raó d’aquesta precisió és que sovint els errors del raonaments responen a salts injustificats entre aquests tres nivells lògics, com posarà de manifest l’autor amb diversos i atractius exemples.

Un dels errors fonamentals que al nostre entendre comet Gametxo és una perniciosa utilització de l’anomenada navalla d’Occam, segons la qual hauríem de preferir sempre la solució més senzilla per explicar un fenomen. Diem errònia perquè pensem que senzilla no vol dir exactament simple, ingènua, que és el que succeeix quan analitzem cada proposició completament aïllada del context i no considerem fenòmens accessoris que també cal explicar per trobar resposta coherent als fenòmens observats que pretenem estudiar.

En qualsevol cas l’autor arriba a la conclusió que l'única realitat existent és la sentició, que no cau dins de l’esfera de la ciència, perquè aquesta explica com es mostra i quines són les característiques de la seva aparença, però no la seva essència. D’aquesta premissa i per un elaborat procés argumental s’arriba a afirmar que el temps no és altre cosa que espai, i que per tant el passat, el present i el futur són simultanis i corresponen a regions de l’espai diferents.

En aquest món de sentició per descomptat déu no tindria cabuda —és molt recomanable el capítol on analitza i descarta alguns arguments clàssics dels apologetes— però tampoc es pot acceptar que tot sigui resultat de les lleis de la naturalesa. A partir preferentment de l’obra El relojero ciego de Richard Dawkins posa de manifest les imprecisions i generalitzacions excessives de la teoria de l’evolució darwiniana, amb la qual s’acarnissa en alguns moments sense reconèixer altres encerts que, creiem, té el darwinisme, ni la importància real de l’evolució.

Però de poc serveix parlar d’evolució ni de lleis de la física quan estem immergits en un univers on tot és sentició!


 

*PÀGINA PRINCIPAL *QUI SOM *NOTÍCIES I ARTICLES *CAMPANYES *TEXTOS LEGALS I ALTRES DOCUMENTS *BIBLIOTECA *ENLLAÇOS I ALTRES ADRECES D'INTERÈS *CONTACTA AMB NOSALTRES

 

 

©Ateus de Catalunya

Apartat de Correus núm. 13.112

08080-Barcelona

info@ateus.org

http://www.ateus.org