ATEUS DE CATALUNYA

Potser prepara l’Església una nova croada?

 

La jura de bandera del “primat d’Espanya” i del seu predecessor a l’acadèmia de Toledo fa rememorar un període de la nostra història que molts donaven ja per enterrat.

Una escena sorprenent? O potser no tant! La imatge saltava als mitjans de comunicació el diumenge 9 de juny, i mostra el cardenal arquebisbe emèrit de Toledo, Marcelo González, en companyia de l’actual titular del càrrec, el primat d’Espanya Francisco Álvarez, jurant fidelitat a l’ensenya nacional conjuntament amb més de 300 nous soldats a l’Acadèmia d’Infanteria de Toledo.

Una estampa que per les seves connotacions, més pròpies d’altres èpoques, provoca una inevitable esgarrifança. La imatge dels cardenals jurant bandera no sembla la més adient per a un exèrcit professional que té encomanada la missió de garantir l’ordre constitucional... d’un Estat sobirà i democràtic en el que suposadament “cap confessió tindrà caràcter estatal”.

No sabem si aquesta demostració marcial guarda relació amb l’afiliació ideològica de l’actual ministre de defensa, però en qualsevol cas se l’ha de fer responsable d’aquest despropòsit. A hores d’ara, la proliferació de mostres d’invasió de l’àmbit públic per part dels representants d’una determinada confessió religiosa fa evident que alguns polítics no es prenen amb prou diligència la seva obligació de preservar l'aconfessionalitat de l’Estat, que garanteix la Constitució, i s’encaparren a promoure per acció o omissió actituds sectàries en un exercici que no suportaria el més elemental examen de democràcia ni de respecte als dret fonamentals dels ciutadans.

No és admissible prostrar de genolls l’Estat davant d’una confessió religiosa partidista, intolerant i amb una tradició tan profundament antidemocràtica com l’Església Catòlica d’aquest país. I no tracta de cap malentès, perquè aquest no és un fet accidental. La classe política que aplaudeix aquestes demostracions és la mateixa que en base a uns acords d’impossible justificació manté un cos de clergues a l’exèrcit dirigits per un “vicari general castrense”, la que promou impunement que els càrrecs públics prenguin possessió jurant davant de crucifixos o d’altres símbols religiosos confessionals, que obligarà els infants a partir dels tres anys a estudiar religió —i no qualsevol— tant si els agrada com si no a ells i als seus progenitors amb professors designats pels bisbes però pagats per tothom, que permet a l’Església Catòlica seguir vivint, com una pesada rèmora, a expenses de les butxaques de tots els ciutadans al marge de llurs creences i opinions… En un país on fins i tot el cap d’Estat efectua ofrenes oficials a “l’apòstol Jaume” no pot sorprendre trobar escenes tan esperpèntiques.

El govern està promovent, al marge del text fonamental, una veritable involució al ritme que li marca directament l’Església Catòlica. Això al menys és el que es desprèn de les pròpies paraules del cardenal Ricard M. Carles fa pocs dies, abans d’entrar al ple de la Conferència Episcopal Espanyola que anava a debatre la polèmica pastoral sobre terrorisme dels bisbes bascos: “També l’Església està a l’espera d’una llei molt important sobre la classe de religió, i hem demostrat tenir molta paciència”. Paciència? És que potser l’Església és qui decideix unilateralment quina ha de ser l’educació dels nostres fills, ells que de fills ni tan sols en tenen?

Tothom pot estar o no d’acord amb les lleis que aproven els representants polítics dels ciutadans i seguir els procediments democràtics legítims per a canviar l’equilibri de forces al parlament i aconseguir modificar les lleis segons les seves preferències, però la frase del cardenal Carles sona més aviat com una advertència. Potser tampoc és casual que immediatament s’hagi començat a escampar el rumor d’un acord per a l’increment de la quota opcional de la declaració de la renda destinada al finançament de l’Església de l’actual 0,52% al 0,7% pel proper any.

Segurament per posar-hi el colofó el cardenal Marcelo González declarava després de la jura a una coneguda agència de premsa que aquell gest ells el feien per “amor a la pàtria i a la seva unitat”. Potser ja han començat una nova croada?

 


*PÀGINA PRINCIPAL  

 ©Ateus de Catalunya

Apartat de Correus núm. 13.112

08080-Barcelona

info@ateus.org

http://www.ateus.org