ATEUS DE CATALUNYA

L’assignatura de religió serà obligatòria per a tothom

 

La Llei de Qualitat de l’Ensenyament estableix el subterfugi de dues modalitats “confessional” o “no confessional” per obligar tots els infants i joves a estudiar religió.

 

L’ampliació de la gratuïtat a tota l’educació infantil, ja garantida als centres públics, incrementarà la subvenció als centres religiosos, que són més del 80% de tots els privats.

L’aplicació de la Llei de Qualitat de l’Ensenyament comportarà l’obligació d’estudiar religió per a tots els estudiants al marge de les creences i opinions d’ells i de les seves famílies. Aquesta és la principal conclusió que es desprèn de l’actual avantprojecte presentat per la ministra d’educació Pilar del Castillo, que presumiblement serà aprovat sense problemes després de l’estiu, donada la majoria absoluta amb que compta al Parlament el Partit Popular.

Encara que el govern ho amaga discretament la nova llei és el resultat de les negociacions que el passat mes de febrer van mantenir a Madrid representants del Vaticà i del govern central durant la visita oficial de l’enviat especial del Papa, l’arquebisbe francès Jean-Louis Tauran, secretari del Vaticà per a les relacions amb els estats. En aquestes reunions també s’hauria acordat estendre la gratuïtat de l’ensenyament per a tota l’educació infantil de 3 a 6 anys amb l’únic objectiu de beneficiar els centres privats concertats, la majoria dels quals —més del 80%— són de titularitat religiosa. Aquesta seria una forma encoberta d’incrementar la subvenció econòmica de l’Estat als centres religiosos, tal com reclamava des de fa anys l’Església Catòlica.

Pel que fa als continguts la llei preveu la creació d’una nova àrea que s’anomenaria “Societat, cultura i valors”, que estaria formada per dues assignatures, una de religió “confessional” (és a dir catequesi) i una altre que, en teoria, seria “no confessional”. La finalitat d’aquest plantejament és que hi hagi una sola assignatura obligatòria amb dues modalitats opcionals enlloc de l’actual assignatura de religió “opcional” i una “alternativa” pels qui no vulguin fer la primera, ja que existeixen diverses sentències fermes del Tribunal Suprem declarant que el possible dret a gaudir de formació religiosa no pot obligar ningú a realitzar cap tipus de prestació complementària. D’aquesta manera s’intentaria evitar l’actual dependència de la “religió” d’una “alternativa”, potenciar la seva importància als plans d’estudis i salvar al mateix temps la possible il·legalitat de tot el plantejament.

És més que discutible que l’educació oficial obligatòria hagi d’incloure continguts confessionals als seus programes —cosa que malgrat les afirmacions de l’Església no figura enlloc a la Constitució, sinó que deriva dels Acords de l’Estat Espanyol amb la Santa Seu de 1979, de constitucionalitat més que qüestionable—, doncs les doctrines no constitueixen coneixements positius i per tant formen part de l’esfera de les creences particulars de cada individu, però el més greu és que la nova llei únicament persegueix potenciar l’ensenyament de la religió per afavorir els interessos i satisfer les reivindicacions de l’Església Catòlica, que és perfectament conscient que la millor forma d’aconseguir acòlits fidels és començar a adoctrinar-los el més aviat possible des que són infants.

El més perillós del nou plantejament és que encara està per determinar com s’establirà la diferència entre l’assignatura “confessional” i la “no confessional”, ja que de moment no s’han fet públics ni els programes, ni qui seran els professors que impartiran les matèries —no oblidem que en aquests moments la “religió” la imparteixen en exclusiva persones designades directament pels bisbes, que controlen tant el contingut de les classes com la fidelitat dels docents a la “doctrina”, sense cap supervisió pedagògica de l’Administració—, ni que es farà en aquells centres on no hi hagin medis suficients per a formar dos grups, o bé hi hagi una minoria d’infants que vulguin cursar una de les dues opcions. Preguntada sobre aquest aspecte la ministra Del Castillo va explicar que “això dependrà del nombre d’escolars, perquè pot ser una mica complicat oferir l’alternativa si tan sols hi han un o dos nens”.

Un altre punt delicat de la nova futura llei és que a l’ensenyament infantil i a l’eso les dues assignatures seran avaluables i computaran a l’hora d’establir la nota mitjana del curs, però encara està per decidir si comptaran o no per a poder passar al curs següent en cas de suspendre, o bé per poder accedir a una beca. En principi al batxillerat sembla decidit que no comptaran per a la nota mitjana del curs per evitar que aleshores això pogués influir a la nota d’accés a la universitat i acabés convertint-se en un tema de conflicte social.

Diversos partits polítics, sindicats, associacions de pares d’alumnes i organitzacions de defensa de la laïcitat, entre elles Ateus de Catalunya, ja han manifestat la seva absoluta oposició al nou projecte de llei i han anunciat la seva decisió d’iniciar una campanya de protesta després de l’estiu per exigir-ne la seva immediata retirada.

 


*PÀGINA PRINCIPAL  

 ©Ateus de Catalunya

Apartat de Correus núm. 13.112

08080-Barcelona

info@ateus.org

http://www.ateus.org