Ateus de Catalunya

 

Tant se val en nom de quin déu!

Les al·lusions a Déu o a Alà en el conflicte de l’Afganistan posen de relleu com la utilització partidista de la religió només contribueix a radicalitzar el fanatisme.

Encara que costi de creure les dues parts en el conflicte de l’Afganistan semblen posseides per la mateixa irracionalitat religiosa. En el cas dels talibans i del terrorista Bin Laden sembla fàcil de comprendre, que no de justificar, perquè precisament el fanatisme està en la base de les seves accions.

Així és, la misèria i les injustícies certes o suposades que pateixen alguns països islàmics poden ser causes objectives pel descontent i la frustració, i en conseqüència un cau per al cultiu de la violència. Però quan les raons objectives es vesteixen de fanatisme religiós i d’intolerància, quan les injustícies polítiques i econòmiques es transformen en guerra santa per defensar la prevalença d’una religió, aleshores les raons deixen d’existir per convertir-se en aquelarres de violència i d’irracionalitat sense justificació possible. Totes les croades o les guerres santes acostumen a començar de la mateixa manera.

Aquest problema és evident en el cas dels talibans i dels fanàtics d'Al Qaida, però també és cert que alguns sectors americans, amb el president al front, mostren una preocupant dificultat per mantenir-se neutrals davant la qüestió religiosa.

En el seu discurs del dia set d’octubre Bin Laden afirma que Alà, el seu déu, és el responsable final dels atacs contra els Estats Units, i que ell mateix només és un instrument de la voluntat d’Alà, que ell, un privilegiat, coneix:

"Gràcies a Alà, aquell a qui Alà guia, no perdrà mai. I jo crec que només hi ha un Alà. I declaro que no hi ha un altre profeta que Mohamet. Aquí teniu Amèrica, Alà ha enviat un dels atacs i ha destruït un dels seus millors edificis. Aquí teniu Amèrica totalment atemorida de nord a sud, est i oest, gràcies a Alà."

"I quan Alà ha guiat un grup de musulmans per ser la seva avantguarda i destruir Amèrica, una gran destrucció, desitjo que Alà els elevi."

Fins aquí la visió coneguda del fanatisme islàmic, que arruina així qualsevol legitimitat per la seva lluita política, però sobta constatar que el president Bush, cap d’una nació que afirma que la guerra no és contra l’islam, sinó contra el terrorisme i en defensa de la llibertat, no abandoni tampoc les referències a la religió en totes les seves aparicions públiques. També en el seu propi discurs del dia 7 d’octubre comenta.

"El poble americà és amic de l’afganès i dels quasi bé mil milions de persones que professen la religió islàmica al món".

"Un comandant en cap envia els fills i filles d’Amèrica a la batalla en un país estranger, però amb la màxima cura i després de moltes oracions"

Aquí un es pregunta, quina mena d’oracions? Oracions per què? I en tot cas, és oportú fer referència a aquestes oracions, que té tot el dret a fer en privat però que no tenen res a veure i poden interferir, no per la via mística sinó per la diplomàtica, és a dir enfonsant, els esforços polítics per demostrar a tothom que no és tracta d’una guerra de cristians contra l’islam?

Per rematar-ho acaba el discurs amb el seu ja habitual "Que déu beneeixi Amèrica". I per què no als altres? Els polítics haurien de meditar i adonar-se que si un problema no és de caire religiós no s’hauria de barrejar per res amb la religió, potser així clarificaríem l’abast real dels problemes i estaríem més a prop de trobar-hi una solució.

Algú potser també hauria d’explicar perquè en qualsevol conflicte amb vinculacions religioses déu en les seves múltiples interpretacions sempre acaba estant present en ambdós bàndols.


 

*PÀGINA PRINCIPAL *QUI SOM *NOTÍCIES I ARTICLES *CAMPANYES *TEXTOS LEGALS I ALTRES DOCUMENTS *BIBLIOTECA *ENLLAÇOS I ALTRES ADRECES D'INTERÈS *CONTACTA AMB NOSALTRES

 

 

©Ateus de Catalunya

Apartat de Correus núm. 13.112

08080-Barcelona

info@ateus.org

http://www.ateus.org